Margarethe von Trotta — Dones del dia a dia

Al número 160 de Caimán Cuadernos de Cine, Marta Selva i Anna Solà descriuen de manera molt precisa i poètica la gran fita del cinema de Margarethe von Trotta: aconseguir que "els gestos quotidians adquireixin la categoria d’històrics". Aquest és el centre d’una filmografia que ha travessat moltes dècades i històries: des dels seus orígens als anys setanta, vinculats al nou cinema alemany, fins a l’actualitat. Un llarg recorregut en què mai no ha perdut de vista la seva principal motivació: explicar les històries de dones corrents, tant si són fruit de la ficció com si estan inspirades en figures reals de la història d’Alemanya.

Davant del vessant més experimental de directores com Ulrike Ottinger o Monika Treut, Margarethe von Trotta va defensar des dels inicis un cinema més clàssic pel que fa a la posada en escena, demostrant així que eren possibles múltiples formes de radicalitat. Així ho reflecteix en les seves primeres obres, com El honor perdido de Katharina Blum (1975, codirigida amb Volker Schlöndorff), Locura de mujer (1983) o Las hermanas alemanas (1981), amb la qual es va convertir en la primera dona a rebre el Lleó d’Or del Festival de Venècia.

També és un enfocament que aplica a les seves pel·lícules biogràfiques, amb les quals busca donar a conèixer les vides de dones rellevants per a la història d’Alemanya, com Rosa Luxemburg, Hildegarda de Bingen, Hannah Arendt o, en la seva obra més recent, Ingeborg Bachmann. Un cinema, en definitiva, preocupat per reconfigurar la manera com entenem com es fa la història, que reafirma una vegada i una altra que "allò personal és polític". Aprofitem la visita de Margarethe von Trotta a Madrid per conversar amb ella sobre aquestes qüestions.