Nicole García — Entre dues revelacions
"El risc de l’actuació és molt gran, perquè has d'arribar al personatge en el temps d’una presa. No és com el teatre on hi ha temps per assajar. Al cinema només hi ha el temps per a la presa. El risc de la interpretació és una cosa que em motiva, que em concentra”.
Nicole García té un cognom molt espanyol. Té uns orígens espanyols. Però no parla espanyol. És una de les coses que més lamenta. Però això no és obstacle perquè senti una proximitat amb Espanya. Nicole García, als 78 anys, continua sent una dona admirable. Va néixer el 1946 a Orà, Algèria, on va viure fins als 15 anys. Quan va arribar a França, ja havia tingut una revelació: seria actriu. I ho va ser des de molt aviat. Amb 21 anys interpreta la seva primera pel·lícula. En vindrien després moltes més a les ordres d’alguns dels millors directors francesos: Tavernier, Resnais, Deville, Sautet. Fins que va tenir una segona revelació. Va ser el 1985, quan muntava el seu primer curt, 15 d’août. En aquell moment va néixer la seva vocació de cineasta. Nou pel·lícules després segueix sent una dona plena de vitalitat, amb moltes ganes d’aprendre i de compartir. Sap que va ser una pionera, una de les primeres actrius/directores de França, però també sap que va obrir el camí perquè moltes més actrius s’atrevissin a fer el pas darrere de la càmera. A Espanya no la coneixem tan bé com es mereix la seva feina. Per això la seva presència, convidada per l’Ohlalà! Film Festival de Barcelona, va ser un autèntic regal que vam aprofitar per fer-li una llarga entrevista.