Ohlalà! — Francès però amb diferents accents

Com cada any, encara que en dates diferents, arriba a Barcelona l’Ohlalà!, un dels festivals més peculiars dels que se celebren a la ciutat, especialitzat en pel·lícules en francès, però comptant amb els diferents accents que té aquesta llengua que es parla, a més de França, a Canadà, Bèlgica, Guaiana i diversos països africans.

Aquest any, la convidada d’honor de l’Ohlalà! és una de les dones més influents del cinema francès. L’actriu i directora Nicole García és un nom de referència des que el 1990 va decidir fer el salt darrere de la càmera amb Un week-end sur deux. En aquests més de trenta anys, García ha realitzat vuit pel·lícules de les quals el festival n’ha seleccionat tres entre les més representatives de la seva trajectòria perquè siguin presentades per la pròpia autora: Place Vendôme (1998), un intrigant thriller protagonitzat per Catherine Deneuve, El adversario (2002), inspirada en una novel·la d’Emmanuel Carrère, i El sueño de Gabrielle (2016), una profunda exploració de l’amor i el sacrifici amb Marion Cotillard, Louis Garrel i l’actor espanyol Àlex Brendemühl. Nascuda el 1946, Nicole García va començar la seva carrera d’actriu el 1967. Compta amb més de setanta pel·lícules a la seva filmografia i ha treballat amb els millors directors del cinema francès dels últims cinquanta anys. Aquesta mateix any, ha treballat en la seva darrera pel·lícula, Marcello Mio, de Christophe Honoré. Nicole García realitzarà diversos col·loquis un cop acabades les projeccions de les seves pel·lícules, el dijous 28, el divendres 29 i el dissabte 30 de novembre.

Pel que fa a la programació, entre les disset sessions que conformen el festival a les seves diferents seccions, trobem alguns títols de pel·lícules dirigides per dones.

Se souvenir des tournesols de Sandrine Mercier i Juan Hidalgo és un documental observacional que gira al voltant d‘Anaïs, una adolescent de 17 anys que ha d’escollir entre quedar-se a la seva ciutat natal o marxar i deixar enrere tot el que ha estat la seva vida en un lloc tranquil on se sent segura. Sandrine Mercier i Juan Hidalgo ens expliquen una història molt actual en un paisatge on aparentment no passa res. La vida d’Anaïs serveix per enfrontar-nos a una joventut silenciada que viu en aquests espais que aquí anomenem L’Espanya buidada i a França es coneixen com La diagonal del buit. Es tracta ce joves arrelats en un món que no els ofereix cap seguretat per tirar endavant. Sandrine Mercier presentarà la pel·lícula l’1 de desembre a les 12h a l’Institut Francès.

El festival recupera a la seva secció Ohlalà! Teens el film Divertimento de Marie-Castille Mention-Schaar que explica la història de Zahia Ziouani, francesa d’origen algerià i una de les poquíssimes dones que ha aconseguit destacar com a directora d’orquestra. La vida de Zahia i la seva germana bessona, la violoncel·lista Fettouma Ziouani, és la base d’aquest retrat d’una adolescent que als 17 anys sap perfectament què vol. El film la segueix des que veu a la televisió un famós director d’orquestra, fins que és ella mateixa qui dirigeix ​​la seva pròpia orquestra, un experiment integrador entre adolescents dels suburbis i del centre de París. Divertimento, nom que les dues germanes li van donar a la seva primera orquestra, és un film optimista, que genera confiança en el futur. A la sessió de les 16h del dia 1 de desembre, hi haurà un col·loqui amb la directora Marie-Castille Mention-Schaar.

Le syndrome des amours passées d’Ann Sirot i Raphaël Balboni. Comèdia agredolça que explica la història de Sandra (Lucie Debay) i Rémy (Lazare Gousseau), una parella que no aconsegueix tenir un fill, perquè pateix el “síndrome de l’amor del passat”. Per curar-se, només els queda una solució: s’han de ficar al llit amb tots i cadascun dels seus amants del passat. Serà l’estrena a Espanya d’aquest tercer treball en comú de la parella de cineastes belgues.

Fins i tot en aquesta versió més reduïda del festival, l’Ohlalà! segueix sent una excel·lent ocasió per descobrir noms de cineastes francòfons i francòfones no tan habituals  a les nostres cartelleres.