Barbara Hammer — Plec, carícia, parpelleig

"Quan vivim des de dins cap a fora, en contacte amb el poder de l’eròtic dins de nosaltres mateixes, i deixant que aquest poder informe i il·lumini les nostres accions al món que ens envolta, llavors comencem a ser responsables davant nosaltres mateixes en el sentit més profund. I així, quan comencem a reconèixer els nostres sentiments més profunds, per necessitat comencem a renunciar a sentir-nos satisfetes amb el patiment i l’autonegació, i amb l’entumiment que tan sovint sembla ser l´única alternativa en la nostra societat. Els nostres actes contra l’opressió es fan part integral de nosaltres mateixes, estan motivats i potenciats des de dins."
Audre Lorde, Ús de l’eròtic: l’eròtic com a poder  

A Barcelona, durant els mesos de maig i juny, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) i la Filmoteca de Catalunya ens conviden a endinsar-nos en l’extensa filmografia de Barbara Hammer (1939-2019). M’acompanyeu a fer-ho també en aquest text, en el que, almenys per un moment, el meu jo com a espectadora irromp, i escriu, des d’una fascinació sensual i captivada per les seves imatges? Us proposo acostar-nos a algunes de les seves pel·lícules i també a les reflexions que la cineasta desenvolupa al collage autobiogràfic Hammer! Making movies out of sex and Life (Feminist Press, New York, 2010). Durant quatre dècades, en més de vuitanta pel·lícules, Barbara Hammer experimenta amb el mitjà fílmic i digital, i amb el seu potencial per representar el cos, els afectes que el travessen, el desig lèsbic i les comunitats LGTBIQA+, les dissidències i la història del desig no normatiu. En Hammer, la relació amb l’audiència esdevé, en si mateixa, un lloc d’encontre. Així m’agrada pensar el seu cinema, perquè, jo, com a espectadora, m’he vist transformada en transitar les seves imatges. I moltes hem nascut al desig lèsbic en una dansa de la mirada, pell a pell amb algunes de les seves pel·lícules.