Safi Faye — La primera directora africana
La senegalesa Safi Faye és possiblement la directora més destacada de la primera generació de cineastes de l’Àfrica negra i la primera que va dirigir una pel·lícula distribuïda comercialment; una pionera que va obrir camí, en un àmbit eminentment masculí, a altres dones a través d’un cinema compromès amb la realitat i d’una gran sensibilitat sociològica.
Marta Armengou
23 de juliol 2026
Safi Faye va néixer el 1943 a Dakar, aleshores una ciutat en plena efervescència. Des del 1962, després d’acabar les seves classes de formació, va treballar com a professora. El 1966, com moltes altres joves lliures i independents, va anar al Festival Mundial de les Arts Negres, el primer d’art africà que s’organitzava al Senegal, i que es va convertir en una de les manifestacions culturals més significatives i multitudinàries del sud global.
Durant tres setmanes, unes 2000 persones del món de la música, la dansa, l’art, la literatura, etc. van participar en aquest esdeveniment històric davant d’un públic de trenta països. L’ocasió es va convertir en el motiu del primer viatge al continent de l’actor, director i activista polític William Greaves, que va documentar-ho tot en la que és la pel·lícula oficial del festival. Va ser allà on Faye va treballar com a voluntària, que va conèixer el cineasta i antropòleg francès Jean Rouch. Amb ell, va iniciar una carrera cinematogràfica que va començar com a actriu a Petit à Petit, el 1969.
