Locarno — La crítica del festival premia per partida doble Meritxell Colell

El d’aquesta 79a edició potser ha estat un dels palmarès més decebedors de les últimes edicions del Festival de Locarno. L’escàs repartiment de premis no reflecteix una selecció que, malgrat no comptar amb una favorita clara, sí va recollir un grapat de títols inquiets, heterodoxes, estimulants i bastant més convincents que la guanyadora final del Lleopard d’Or. Com a compensació, Lejos de los árboles de Meritxell Colell va obtenir el reconeixement de la crítica per partida doble, en endur-se el premi FIPRESCI de la crítica internacional i el Boccalino d’Or de la crítica independent. Uns guardons que posen de manifest el valor del quart llargmetratge de la directora de Con el viento (2018), una proposta ambiciosa a l’hora d’hibridar ficció, docuficció i treball amb material d’arxiu per resseguir el viatge d’una artista sonora pel Perú a la recerca de llengües minoritzades. Colell recull i amplia algunes de les seves inquietuds recurrents, com el cinema entès des d’una concepció transnacional, el treball interdisciplinari amb una creadora provinent d’un altre camp artístic o l’adscripció a una tradició que entén el cinema com una forma de copsar el món amb els seus matisos més invisibilitzats per parlar sobre les dificultats per recollir i transmetre els llegats emocionals, culturals i lingüístics. La directora ha sabut aprofitar la química entre els dos protagonistes, Angélica Castelló i el guia peruà José Luis López Cama, per generar una empatia amb l’audiència que facilita endinsar-se en aquest viatge cinematogràfic que posa en el centre l’experiència sonora.