Naomi Watts — L’actriu perfecta
Enguany, el Festival de Sant Sebastià ha decidit atorgar un Premi Donostia a l’actriu britànica Naomi Watts. El seu nom estarà sempre lligat al de David Lynch; és difícil imaginar "Mulholland Drive" sense la innocent Betty que ella interpretava. Però aquesta rossa dolça i serena té les idees molt clares i ha sabut créixer en el món del cinema fins a convertir-se en una actriu més que mereixedora d’aquest prestigiós guardó.
Nuria Vidal
24 de setembre 2026
Foto: Gari Garaialde
Naomi Watts va arribar al festival sota la típica pluja fina de Sant Sebastià, però això no va impedir que el públic s’aplegués a la porta de l’Hotel María Cristina, on l’esperava el director José Luis Rebordinos. A més de rebre el Premi Donostia, Naomi Watts presentava The Housewife/La esposa perfecta, juntament amb el director Ben Shirinian i part de l’equip, entre els quals hi havia la veterana actriu Lena Olin.
Als 57 anys, Naomi Watts ha treballat amb alguns dels directors més importants dels darrers vint-i-cinc anys. Però la seva carrera no va començar a enlairar-se fins que va fer 30 anys i va decidir deixar la seva Anglaterra natal per provar sort als Estats Units. La trobada amb David Lynch li va canviar la vida. La resta és història.
Naomi Watts va oferir una roda de premsa breu però molt interessant com a Premi Donostia abans de compartir taula amb la resta de l’equip de La esposa perfecta. Les seves respostes van ser sinceres i no va defugir qüestions que, en alguns casos, eren poc còmodes.
Rebre el Premio Donostia
He tingut la fantàstica oportunitat de treballar amb grans directors de cinema com Michael Haneke, González Iñárritu, David Cronenberg, l’espanyol Juan Antonio Bayona o Peter Jackson. I també m’entusiasma poder treballar amb directors que debuten, com Ben Shirinian. Rebre aquest reconeixement, que posa en valor la meva trajectòria, és una cosa realment meravellosa. Sento una immensa gratitud i continuo intentant fer coses interessants en la meva feina per transformar mentalitats, modificar narratives i ajudar a comprendre millor la psique humana. En fi, estimo la meva feina, estimo actuar, estimo explicar històries; crec que ara més que mai el cinema és un mitjà poderós, i em sento orgullosa de formar part d’aquesta comunitat.

