Noves directores del documental àrab
Com ser dona i creadora en un context reaccionari? I com s’articula aquesta recerca d’identitat entre l’espai públic i el privat? Aquestes són algunes de les preguntes que plantegen els documentals ‘My Stolen Planet’, ‘We Are Inside’ i ‘Al borde de los sueños’. Els tres llargmetratges, que es van presentar en la darrera edició del Festival IDFA, són un testimoni del talent audiovisual en països com l’Iran, el Líban i Egipte, i ofereixen perspectives úniques, específiques del seu context, sobre temes que també són habituals per a les directores occidentals.
Les dones cineastes de països àrabs continuen sent minoria a les nostres pantalles. Aquest fet es deu a les dificultats que afronten en totes les fases de la creació audiovisual, des de d’accés a la formació professional, el finançament i la producció, fins a la distribució internacional. Tot i això, a poc a poc però amb fermesa, es van obrint camí als festivals europeus davant l’interès creixent del públic. Alguns dels noms més destacats dels darrers anys inclouen Nadine Labaki (Líban), que signa Caramel (2007) i Cafarnaún (2018), o Jehane Noujaim (Egipte), directora de documentals com The Square (2013), nominat a l’Oscar i premiat a Sundance.
Precisament en el gènere documental hem vist algunes de les propostes més interessants de l’últim any. Avui parlarem de tres llargmetratges que es van presentar en la darrera edició del IDFA (Festival Internacional de Documentals d’Amsterdam), un dels epicentres internacionals del cine de no-ficció: My Stolen Planet (Farahnaz Sharifi, Iran), We Are Inside (Farah Kassem, Líban) i Al borde de los sueños (Nada Riyadh i Ayman El Amir, Egipte). Els tres van formar part de la secció “El millor dels festivals” després d’un recorregut estel·lar per altres trobades de la indústria. I, tot i que cadascun és una obra única, tots tres tenen alguns punts en comú que fan pertinent posar-los en conversa. En particular, aquestes tres pel·lícules aborden una sèrie de tensions o conflictes compartits: les aparents contradiccions entre ser dona i ser artista en un context reaccionari, la lluita entre la tradició i l’emancipació, el pols entre les expectatives socials i la recerca d’identitat individual.