SEMINCI — A Seminci, les Espigues i altres premis tenen nom de dona

Els premis de grans festivals a dones directores ja no són una excepció. Per corroborar-ho, la Secció Oficial a concurs de la 71a edició de Seminci aplega les recents guardonades en diferents seccions de Venècia i de Canes. A la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid podrem descobrir l’últim Lleó d’Or, que es va endur la danesa May el-Toukhy (l’única dona que, recordem-ho, competia en solitari pel principal premi del certamen italià), pel seu segon llargmetratge, Woman Unknown, una visió poc complaent de les represàlies contra el col·laboracionisme amb l’ocupació nazi a Dinamarca, i el biaix masclista que arrossegaven. Des de Canes, ens arriben la triomfadora de la Setmana de la Crítica, Marine Atlan, amb La Gradiva, un coming of age ple de llum i també dolor al voltant d’un grup d’estudiants de nacionalitat francesa en viatge d’estudis a Nàpols que s’ha convertit en un dels films més elogiats i esperats de la temporada. També rodejada de grans crítiques aterra Everytime de Sandra Wollner, la triomfadora d’Un certain regard, que proposa una aproximació insòlita a l’experiència del dol i compta amb una de les escenes més inoblidables de la temporada, amb el sol com a protagonista. I Seminci també recupera de la competició per la Palma d’Or, Un monstruo amable, el film de Marie Kreutzer en què Léa Seydoux encarna una pianista d’èxit que ha d’afrontar la realitat sobre la naturalesa fosca del seu marit.