Tresors amagats — Metal y melancolía: La força de viure
Devia ser l’any 2000 quan vaig veure per primera vegada aquesta obra de Heddy Honigmann. Em va captivar la senzillesa honesta del seu plantejament i la proximitat de la cineasta amb les persones que conversa; la capacitat de fer emergir un país sencer a partir de la paraula. La cineasta esdevé una mena de mèdium que aplica un paper de calca i n’obté un dibuix al natural.
Laia Manresa Casals
17 de setembre 2026
Metal y melancolía (Metaal en melancholie)
Any 1993
País
Perú
Holanda
Direcció Heddy Honigmann
Guió
Heddy Honigmann
Peter Delpeut
Producció
Ariel Film Produkties
VPRO
Nederlandse Programma Stichting (NPS)
Fotografia Stef Tijdink
So Piotr van Dijk
Muntatge
Danniel Danniel
Jan Hendriks
Distribució
Vimeo on demand
Ovid.tv
Eye Film Player
Gènere Documental social
Durada 80 minuts
Data d’estrena Octubre de 1992 als Països Baixos (sense estrena comercial a Espanya)
Sinopsi
Any 1992. Heddy Honigmann es desplaça a Lima, la ciutat on va néixer, i filma una munió de persones que s’han llançat a fer de taxistes per sobreviure i tirar endavant amb la seva vida. El diàleg amb elles radiografia la vida sencera d’un país que travessa una de les crisis econòmiques més severes de la seva història recent.
Metal y melancolía (Metaal en melancholie)
Any 1993
País
Perú
Holanda
Direcció Heddy Honigmann
Guió
Heddy Honigmann
Peter Delpeut
Producció
Ariel Film Produkties
VPRO
Nederlandse Programma Stichting (NPS)
Fotografia Stef Tijdink
So Piotr van Dijk
Muntatge
Danniel Danniel
Jan Hendriks
Distribució
Vimeo on demand
Ovid.tv
Eye Film Player
Gènere Documental social
Durada 80 minuts
Data d’estrena Octubre de 1992 als Països Baixos (sense estrena comercial a Espanya)
Sinopsi
Any 1992. Heddy Honigmann es desplaça a Lima, la ciutat on va néixer, i filma una munió de persones que s’han llançat a fer de taxistes per sobreviure i tirar endavant amb la seva vida. El diàleg amb elles radiografia la vida sencera d’un país que travessa una de les crisis econòmiques més severes de la seva història recent.
El film comença des de l’interior d’un vehicle. Les mans d’una dona enganxen al vidre un vinil on posa la paraula "taxi". La directora és dins d’aquest taxi improvisat, com ho estarà a dins de tots els que vindran. De seguida entendrem el lloc que ocupa dins la pel·lícula, quan es posi a parlar i a fer preguntes al segon taxista. Es tracta d’un visitador mèdic, propietari d’un vehicle tronat. Explica a Honigmann tots els trucs que ha desenvolupat per evitar que ningú pugui robar-li.
Heddy Honigmann va néixer a Lima l’any 1951 en el si d’una família jueva que va migrar d’Europa durant l’Holocaust. Amb vint anys se’n va anar a Roma per estudiar cinema i es va acabar instal·lant a Holanda, on visqué fins la seva mort, l’any 2022. Quan portava uns vint anys vivint a Europa, la cineasta retornà a Lima i va filmar Metal y melancolía. Després d’haver-se dedicat durant anys a la ficció, aquesta seria la seva primera pel·lícula documental. No sé si Honigmann va prendre aquesta decisió a consciència o si fou fruit de l’atzar, però em sembla interessant que retornés als seus orígens per estrenar-se en el gènere en el qual finalment va excel·lir.
Metal y melancolía va ser rodada l’octubre de 1992, en un dels moments més complicats de la història recent del Perú, marcats per la corrupció política, el terrorisme de Sendero Luminoso i una destructiva crisi inflacionària. Davant la desaparició de la classe mitjana i la davallada progressiva dels sous de la gent, la cineasta va decidir retratar la situació des de dins una colla de taxis improvisats. Era el camí que molta gent peruana havia trobat per plantar cara a la misèria.
