FILMS

Tresors amagats — Vermiglio: Poesia dramàtica

Moltes tardes examino la pantalla de la meva televisió per guardar pel·lícules que crec que m'interessaran i poder-les veure un cop he acabat de sopar. "Vermiglio" (2024), de la directora italoargentina Maura Delpero, va ser una d'aquestes pel·lícules.

Ana Díez

Vermiglio: Poesia dramàtica

Vermiglio

Any 2024

País Itàlia

Direcció Maura Delpero

Guió Maura Delpero

Producció Cinedora Charades
Versus Production
RAI Cinema
Eurimages

Repartiment Tommaso Ragno
Giuseppe De Domenico
Roberta Rovelli
Martina Scrinzi
Orietta Notari
Carlotta Gamba

Fotografia Mikhail Krichman

Muntatge Luca Mattei

Música Matteo Franceschini

Gènere Drama històric

Distribució Karma Films

Plataforma Movistar Plus+

Durada 119 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2025

Sinopsi

Drama d'època ambientat en un poble de muntanya remot dels Alps italians a finals de la Segona Guerra Mundial. La història ens endinsa en la família del mestre del poble i ens mostra com l'arribada d'un soldat desertor alterarà la seva vida i conduirà la totalitat dels membres cap a un destí inesperat.

Vermiglio

Any 2024

País Itàlia

Direcció Maura Delpero

Guió Maura Delpero

Producció Cinedora Charades
Versus Production
RAI Cinema
Eurimages

Repartiment Tommaso Ragno
Giuseppe De Domenico
Roberta Rovelli
Martina Scrinzi
Orietta Notari
Carlotta Gamba

Fotografia Mikhail Krichman

Muntatge Luca Mattei

Música Matteo Franceschini

Gènere Drama històric

Distribució Karma Films

Plataforma Movistar Plus+

Durada 119 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2025

Sinopsi

Drama d'època ambientat en un poble de muntanya remot dels Alps italians a finals de la Segona Guerra Mundial. La història ens endinsa en la família del mestre del poble i ens mostra com l'arribada d'un soldat desertor alterarà la seva vida i conduirà la totalitat dels membres cap a un destí inesperat.

El cinema, a banda d’una estructura dramàtica que atrapi, ha de tenir ambient, to, ritme i un repartiment que sàpiga transmetre les emocions dels personatges perquè el públic se senti atrapat per la història.

Aquesta pel·lícula, amb un títol que a mi em costa recordar, perquè sempre dic el nom de la localitat fronterera de Ventimiglia, entre Itàlia i França, és la que més he recomanat els últims mesos quan algú em pregunta què m’ha interessat o impactat del que he vist últimament. La història ha estat capaç de deixar en mi un pòsit que, encara que es remogui i es barregi amb altres històries, continua inesborrable en la meva memòria.

No recordo, a excepció d’Alemanya, any zero (1948), de Roberto Rossellini, cap història que m’hagi impactat tant per la seva manera de relatar els estralls que provoca un conflicte bèl·lic, concretament la Segona Guerra Mundial. Sense mostrar trets ni efectes especials sobre les massacres d’aquella guerra, la directora aconsegueix, mitjançant la construcció del guió i la posada en escena, amb aquella llum tamisada i aquelles mirades curioses i nostàlgiques, que la presència dels desertors amagats en un paller als afores del poble aterreixi les persones que habiten aquell llogaret perdut dels Alps, entre Itàlia i França.

Registra't i podràs llegir 5 articles gratuïts al mes

Ja tinc compte, Iniciar sessió.

subscripció mensual

4,99€

al mes

subscripció anual

49€

a l’ANY
PROVA GRATIS 30 DIES

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

Tria una de les nostres subscripcions per poder llegir tots els articles sense límits i així poder-te oferir els millors continguts:

SUBSCRIU-TE

Et queden /5 articles per llegir aquest mes

|

Subscriu-te si vols tenir accés il·limitat

Close