Crítica — Un verano con Fifí
Un verano con Fifí (Fifi)
Any
2022
País
França
Direcció
Jeanne Aslan
Paul Saintillan
Guió
Jeanne Aslan
Agnès Feuvre
Paul Saintillan
Repartiment
Céleste Brunnquell
Quentin Dolmaire
Chloé Mons
Fotografia Alan Guichaoua
Muntatge Aymeric Schoens
Distribució Sideral
Durada
108 min
Data d'estrena 25 d'agost de 2023
Un verano con Fifí (Fifi)
Any
2022
País
França
Direcció
Jeanne Aslan
Paul Saintillan
Guió
Jeanne Aslan
Agnès Feuvre
Paul Saintillan
Repartiment
Céleste Brunnquell
Quentin Dolmaire
Chloé Mons
Fotografia Alan Guichaoua
Muntatge Aymeric Schoens
Distribució Sideral
Durada
108 min
Data d'estrena 25 d'agost de 2023
Hi ha una mica de la sensualitat de Cuento de verano de Rohmer, però també del to vivencial de Los 400 golpes de Truffaut en aquesta faula naturalista sobre els primers amors (i els primers desenganys) que constitueix, també, un subtil retrat de la diferència de classes. Sophie (esplèndida Céleste Brunnquell) té 15 anys i, davant un ambient familiar claustrofòbic i miserable, decideix “ocupar” la casa, buida per les vacances, d’una amiga rica. Allí trobarà Stéphane, el fill gran de la família, amb qui comença una relació d’amistat (i alguna cosa més). Aslan i Saintillian construeixen un film complex, sota l’aparent senzillesa, on res és blanc o negre, ni cap personatge és d’una sola peça, i amb un desenllaç desolador i esperançador a parts igual.