ENTREVISTES

Sharon Lockhart — El 13è Festival Márgenes de Madrid va dedicar la seva retrospectiva a l’artista i cineasta nord-americana

"Inclús en les pel·lícules en què no hi ha llenguatge, com ‘Lunch Break’, ‘Exit’ O ‘Eventide’, es dona a la gent una plataforma, un escenari per honrar-los", Sharon Lockhart.

Elena del Olmo

Sharon Lockhart durant l'entrevista, en la planta superior de la Filmoteca Espanyola, el 21 de novembre de 2023

Abandonant qualsevol convenció del cine narratiu, l’artista i cineasta americana Sharon Lockhart ens trasllada a l’espai d’una pista de bàsquet. Quiets, amb l’únic pla que roman fixe durant els seixanta minuts que dura el metratge, ens situem enfront del grup d’estudiants mentre fan les sèries d’entrenament diàries. Composat per set plans seqüències, la directora treballa amb una base observacional, que, com una mosca en la paret, captura uns instants, prèviament coreografiats, de la vida quotidiana dels subjectes. Reconfigurant l’espai i el temps, amb una composició de pla que dota de gran importància el món que s’estén més enllà dels límits de la lent, Lockhart posa el focus en el comportament humà. Amb una mirada poètica cap al present, la cineasta depura la tècnica fílmica fins al primitivisme, difuminant la línia entre fotografia i cinematografia, anant cap a allò sensorial i plantejant una reflexió sobre el cos i l’espai que habita. 

La tretzena edició del Festival Internacional de Cine Márgenes, dedicat al cine i les arts visuals contemporànies, va materialitzar la primera retrospectiva del treball cinematogràfic de Lockhart. La convicció artística i la més pura llibertat creativa que defensa el festival va fer que la visita de Lockhart fos una realitat. En la planta superior de la Filmoteca Espanyola, la artista ens va rebre, disculpant-se pel jet lag que endurava amb un cafè a la mà, per conversar en qualitat de cineasta sobre les perspectives culturals, l’experiència sensorial de l’espectador i la construcció d’una plataforma per a les veus silenciades.

“Cada pel·lícula és diferent. Tornant a una de les primeres, Goshogaoka, és sobre un esport americà practicat al Japó. És tot sobre aquestes rutines repetitives, exercicis, fets com moviments quotidians, encara que fossin coreografiats. I continua: Quan vaig rodar Goshogaoka pensava en el cine etnogràfic i m’interessava fer una pel·lícula en una altra cultura i ser un individu americà mirant una altra cultura. Observar una cultura a través d’un esport nord-americà era el que m’interessava i ficcionar, en un suposat documental, aquests exercicis coreografiats, aquestes rutines“. El cine etnogràfic, de caràcter documental, fa un estudi sobre l’àrea en què es dona un determinat comportament humà: la pista de bàsquet en Goshogaoka, els patis de Lodz de Podwórka o els passadissos de Lunch Break són espais on, dia a dia, es reiteren una sèrie de moviments, comportaments, que són claus per a un reflex, i una possible dissecció, de la realitat de les jugadores de l’equip, dels nens polonesos o de les treballadores de la drassana. 

En Teatro Amazonas, Lockhart proposa un exercici en què l’espectador és conscient de la mirada aliena sobre ell, d’un altre espectador que mira endavant, a la pantalla, igual que fa ell. Abraçant allò performàtic, l’artista explica: “Teatro Amazonas es va fer després de Goshogaoka, és quasi como una continuació. Porta al límit la idea de mirar una altra cultura, és una cultura mirant una altra, literalment. Crec que totes les meves pel·lícules tracten sobre el fet que el públic miri i en sigui part activa, però Teatro Amazonas és el següent nivell”.

 

“RUDZIENKO FOU LA PRIMERA PEL·LÍCULA QUE VAIG FER AMB DIÀLEGS QUE ESTAVA EN UN ALTRE IDIOMA.”

El treball dut a terme, mà a mà, amb les joves del Centre Juvenil de Socioteràpia situat en Rudzienko, Polònia, assenyala el caràcter col·laboratiu amb el subjecte filmat com un dels pilars del seu cine. A través d’una sèrie de tallers sobre la creació de diàlegs i moviments a partir de les seves activitats diàries, Lockhart pinta un retrat de les identitats d’aquestes joves i la forma en què habiten els boscos, camins i prats que conformen el lloc. El llenguatge, indesxifrable per a la major part de l’audiència, és un factor clau per a la cineasta: “Rudzienko fou la primera pel·lícula que vaig fer amb diàlegs que estava en un altre idioma. Era molt important per a mi i per a les joves de la pel·lícula que escoltessin les seves veus. En el cine, quan veus una pel·lícula i llegeixes subtítols en un altre idioma, estàs dividit entre el so, la lectura i la visió“. Connectant amb la seva aproximació sincera, enfront d’altres cultures, explica: “Per escoltar com flueix i per prestar atenció al cos, al moviment dins del cos, de la llum i del pla, vaig provar diferents formes d’usar el text i al final vaig decidir fer-ho en silencio, amb el diàleg desplaçant-se. D’aquesta manera, quan estiguis llegint el que estan dient aquestes noies, realment estàs prestant atenció a les paraules i a allò que cada paraula significa”.

És indiscutible el valor que atorga al fora de camp, en què les accions continuen sent apercebudes per l’espectador a través del so, de les veus de les joves, de les esportistes movent-se per la pista, o del rasclet, durant el minuciós repartiment del farratge pel terreny en NО̄ (trenta minuts de metratge sobre el No-no Ikebana, tècnica d’arranjament floral japonesa que estableix una poderosa connexió entre l’agricultor i els materials que té al seu abast). “Tots els meus subjectes són molt conscients del que és l’enquadrament i les accions assenyalades. Abans parlàvem de les meves idees. Normalment, les idees estan tretes de coses que he vist o gestos que he vist o coses que han dit, així que és una cosa que surt directament d’ells, però parlo constantment amb ells mentre filmo, els dono moltes indicacions. Altres vegades preparo alguna cosa i sé el que el subjecte farà i espero que passi, és diferent per a cada pel·lícula i per a cada subjecte”. 

Aquest procés de creació funciona des de la més silenciosa observació, confiant en els processos naturals de comportament humà, fins a la més sorollosa direcció: “Com més dirigeixo i més coreografio, més parlo, així que tot el so de la pel·lícula està dissenyat perquè sembli natural. També parlo amb el públic a través de les meves pel·lícules“. El cine de Lockhart, immersiu, poètic, proposa una simbiosis multidisciplinar en què imatge, so i text tenen el mateix pes dins del mecanisme fílmic. 

El meu cine és tot sobre les dones” afirma Lockhart, mentre rememora el rodatge de Rudzienko: “Amb Rudzienko, per exemple, es tracta sens dubte de les seves veus i de ser dones joves en Polònia, sobre tot. Crec que inclús en les pel·lícules en què no hi ha llenguatge, com Lunch break, Exit o Eventide, es dona a la gent una plataforma, un escenari si es vol, per honrar-los, i no té per què tractar-se de paraules, sinó d’una postura, sobre una posició, inclús sobre qui és aquesta persona. Es tracta de prestar atenció a algú“. Així ens acomiada una artista que crea un llenguatge propi, obrint vies d’exploració, descobriment i reflexió de les activitats mecàniques, els temps morts i el lloc que ocupen els cossos en els espais col·lectius i individuals. La nostra postura davant el temps present és el que és valuós per a Lockhart, cada cinta es una finestra que ens permet habitar, des de la nostra, l’espai de joc de dos nens polonesos o el passadís en què una treballadora fa una pausa per esmorzar. 

DIRECTORES ENTREVISTA Sharon Lockhart

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

ENTREVISTES

Claire Atherton

"Respectar el misteri de les imatges"

“L'edició és un lloc on realment pots resistir i ajudar la gent a resistir a la por”

FESTIVALS

D’A 2024

"Crònica D’A 2024: No hi ha un sol cinema fet per dones, n’hi ha molts"

Al D’A Festival de Cinema de Barcelona ens hem trobat amb un fet molt esperançador i, fins a cert punt, nou: més d’un terç de la programació, 48 títols entre...

ACTUALITAT

Canes 2024

"Només quatre directores en la carrera per la Palma d’Or de Canes"

Andrea Arnold, Coralie Fargeat, Payal Kapadia i Agathe Riedinger, els únics noms de dona en una secció oficial a competició que compta amb 19 títols.

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FESTIVALS

D’A 2024

"Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores"

Us proposem un itinerari exhaustiu, ordenat per seccions, per TOTES les pel·lícules dirigides per dones al D'A – Festival de Cinema de Barcelona, comentades per una de les col·laboradores de...

FESTIVALS

D’A 2024

"Recordant el D’A 2023"

Aprofitem que comença el D’A 2024 per recordar que l’any passat Filmtopia ja estava treballant encara que no fos d’una manera tan pública. Al D’A del 2023 vam fer algunes...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE