Sarah Maldoror — La negritud com a poètica
La Filmoteca de Catalunya, presenta una selecció del treball de Sarah Maldoror, una de les figures fonamentals del cinema de la negritud. Aquest petit cicle s'emmarca dins del seminari Sarah Maldoror. Una identitat alternativa que se celebra a la Fundació Tàpies i a l'Institut Francès. És una ocasió única de descobrir i conèixer el treball d'una de les directores que més ha contribuït a enriquir el cinema africà i el cinema de la negritud.
Un petit apunt sobre Sarah Maldoror
Nascuda el 1929 a Condòm, França , Sarah va prendre el seu nom de l’obra poètica Els cants de Maldoror del Comte de Lautréamont. Va estudiar art dramàtic. Es va casar amb el nacionalista angolès Mário Pinto de Andrade, i junts van viure a Moscou el 1961 gràcies a una beca que li va permetre estudiar cinema amb el director soviètic Mark Donskoi. A Moscou, Sarah va conèixer el director senegalès Ousmane Sembène, amb qui va descobrir el cinema africà.
Abans de dirigir, Sarah Maldoror va treballar amb Gillo Pontecorvo al rodatge de La batalla de Argel. El 1968, va dirigir el seu primer curt, Monangambé. Al programa de la Filmoteca es llegeix: “Monangambé és un càntic que significa ‘mort blanca’ i és un crit de guerra contra els abusos colonials a Angola. En el seu debut com a cineasta, Sarah Maldoror descriu la repressió dels traficants d’esclaus portuguesos a Angola tot desconstruint diversos nivells de violència colonial: la brutalitat física, el racisme, la dominació institucional i la impossibilitat de comunicació en el món colonial”.
El 1972 dirigeix Sambizanga, considerada la seva millor pel·lícula. “Sambizanga és el nom d’un barri obrer de Luanda on hi havia la presó portuguesa on van ser torturats i assassinats nombrosos militants d’Angola. La pel·lícula relata la història de la repressió d’un membre del moviment d’alliberament angolès i de la recerca constant que porten a terme la seva dona i el seu fill. Una història que revela com funcionava la lògica burocràtica del colonialisme”.
Sarah Maldoror és considerada la primera dona negra que va fer un llargmetratge a l’Àfrica. La seva figura és clau en el moviment revolucionari dels moviments de descolonització. Amb més de quaranta pel·lícules en diversos formats i de distintes temàtiques, l’obra de Sarah Maldoror és una mostra de com es pot expressar en imatges el moviment cultural, social i polític conegut com “la negritud”, fundat pels poetes Aimé Césaire (Martinica, 1913-2018 ), Leopold Senghor (Senegal, 1906-2001) i Leon G. Damas (França, 1912-1978).
Sarah Maldoror va estar activa gairebé fins al final de la seva vida. El 2019, quan ja tenia 90 anys, va visitar Madrid amb motiu de la retrospectiva que li van dedicar el Festival Documenta Madrid i el Museu Reina Sofía. El seu activisme i la seva lluita política es van mantenir fermes durant tota la seva vida. En són prova alguns dels seus últims treballs com el documental dedicat a Ana Mercedes Hoyos, del 2009, una artista colombiana especialitzada en els temes de l’esclavitud i les cultures afrocaribenyes.
Sarah Maldoror va morir el 2020 a causa del COVID, però la seva memòria i el seu llegat segueixen vius gràcies a la feina que realitza la seva filla Annouchka d’Andrade a través de l’Associació Sarah Maldoror i Mário d’Andrade.
El cicle Sarah Maldoror, Una identitat alternativa es completa amb la projecció de la Trilogia del carnaval: Un carnaval dans le Sahel, Fogo, îl de feu i Carnaval a Guinée-Bissau, tres curts sobre la temàtica del carnestoltes i la identitat que tracten sobre el paper de les tradicions populars després de la independència del país. Serà la primera vegada que es projectin aquestes peces a Espanya.
Aimé Césaire: le masque des mots, pel·lícula dedicada a Aimé Césaire, poeta i militant, a qui Maldoror dona l’oportunitat d’expressar-se sobre la lluita per la defensa de la negritud, les seves influències i el seu compromís polític, però també sobre la seva obra literària i el seu concepte de la creació artística.
