Agnès Varda — L’espigoladora de la Nouvelle Vague
A partir del 18 de juliol i fins al 8 de desembre, podrem veure al CCCB l'exposició 'Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar', una ampliació de la mostra produïda el 2023 per la Cinémathèque française de París que recorre la vida i obra de la cineasta belga. L'exposició estarà acompanyada per un cicle a la Filmoteca de Catalunya on es projectaran tots els seus llargmetratges.
Agnès Varda, Oncle Yanco
Si féssim una enquesta per preguntar a la gent quins considera que són els noms més representatius de l’anomenada nouvelle vague, la majoria citaria Jean-Luc Godard, François Truffaut, Alain Resnais, Claude Chabrol o Louis Malle. No obstant això, abans que ells estrenessin Al final de la escapada (1960), Los cuatrocientos golpes (1959), Hiroshima mon amour (1959), El bello Sergio (1958) o Ascensor para el cadalso (1958), una jove Agnès Varda havia dirigit ja La Pointe Courte (1955), rara avis en el panorama cinematogràfic francès dels anys 50 que, encara que en aquell moment només es va projectar durant un parell de setmanes en un petit cinema de París, acabaria posteriorment influenciant a molts dels directors més avantguardistes de l’època.
