Alice Rohrwacher — La cineasta de les meravelles

Alice Rohrwacher va arribar a Barcelona per recollir el premi que el Festival D’A li atorgava en reconeixement a la seva trajectòria i per presentar la seva darrera pel·lícula, l’extraordinària La quimera. Vam parlar amb la cineasta italiana sobre viatges en el temps, el seu particular ús del muntatge, els seus intèrprets i què és, realment, una “pel·lícula de veritat”.

Amb només quatre llargmetratges de ficció (Corpo celeste, El país de les meravillas, Lazzaro feliz i La quimera), la italiana Alice Rohrwacher (Toscana, 1981) s’ha convertit en un dels noms més prestigiosos del cinema d’autor contemporani. Creadora d’una obra absolutament personal, que bascula entre diverses dimensions temporals i existencials, Rohrwacher fa un cinema tan líric i evocador com irreductiblement polític, que no deixa passar l’oportunitat de revelar la voracitat del capitalisme o l’espoliació sistemàtica duta a terme per les classes privilegiades.

La quimera, la seva última pel·lícula, que va competir a la secció oficial del passat Festival de Canes, imbrica passat i present, el món dels vius amb el dels morts, i el drama individual amb el col·lectiu, a través de la història d’Arthur (Josh O’Connor), un jove britànic que es troba en un malenconiós procés de dol i que té un do (una “quimera”) per detectar la localització d’antigues tombes etrusques, i que es converteix en el reticent líder d’una banda de murris tombaroli (lladres de tombes) a la Itàlia dels vuitanta. Recolzada per dues de les seves col·laboradores habituals –Hélène Louvart a la direcció de fotografia i Nelly Quettier (habitual de Claire Denis i Leos Carax) al muntatge–, i amb un elenc que inclou Isabella Rossellini, Rohrwacher construeix un bellíssim conte, a la vegada atemporal i molt contemporani, en què mite i realitat conflueixen.