FILMS

Crítica — Alteritats: La normalitat de la diferència

Vuit dones parlen de la seves diverses vivències lesbianes.

Nuria Vidal

Alteritats

Any 2023

País Espanya

Direcció Alba Cros
Nora Haddad

Guió Alba Cros
Nora Haddad

Producció Amor i luxe S.L.

Fotografia Alba Cros

Muntatge Victoria Boydell

Música Maria Arnal
Nora Haddad

Distribució Noucinemart

Durada 91 min

Data d'estrena 15 de desembre de 2023

Sinopsi

Documental sobre les diferents maneres de viure el lesbianisme a través de quatre generacions de dones.

Alteritats

Any 2023

País Espanya

Direcció Alba Cros
Nora Haddad

Guió Alba Cros
Nora Haddad

Producció Amor i luxe S.L.

Fotografia Alba Cros

Muntatge Victoria Boydell

Música Maria Arnal
Nora Haddad

Distribució Noucinemart

Durada 91 min

Data d'estrena 15 de desembre de 2023

Sinopsi

Documental sobre les diferents maneres de viure el lesbianisme a través de quatre generacions de dones.

Alteritat: Condició de ser un altre (del diccionari de la RAE)
Dona: Persona del sexe femení (del diccionari de la RAE)

Com podem conjugar juntes aquestes dues paraules: alteritat i dona? Alteritat ve del llatí alter, que literalment significa ‘l’altre’. I quina és l’alteritat de la dona? Això és el que intenta (i aconsegueix) respondre aquest documental d’Alba Cros i Nora Haddad, que ens mostra com es pot ser dona d’altres maneres, que són diferents a la idea generalitzada del que significa la paraula dona en una societat fins ara dominantment heterosexual.

Una societat on hi ha hagut sempre alteritats que modificaven, ampliaven o subvertien el que es considera normal. Normal per a un món molt codificat que obligava, i obliga, com ens recorden algunes de les protagonistes d’aquest interessant i necessari document, a amagar-se, a dissimular, a pretendre ser allò que no ets. La normalitat ha deixat de ser una i s’ha alterat, ha eixamplat el marc, i ara i aquí podem entendre aquestes alteritats sense prejudicis, sense idees preconcebudes.

Aquest és el principal èxit d’Alteritats, exposar amb total normalitat la quotidianitat tranquil·la d’un grup de dones lesbianes, trans i no binàries, que viuen la sexualitat amb total fluïdesa i naturalitat. El fet que les seves entrevistes no desprenguin cap victimisme, ans al contrari, un orgull de ser com són, fa d’Alteritats un dels films més útils i necessaris per a la construcció d’un món millor i més tolerant.

Alba Cros es va donar a conèixer el 2015 com una de les directores de Les amigues de l’Àgata, títol seminal d’una nova generació de creadores. És militant i activista del moviment LGTBIQ+ i el cinema ha esdevingut un instrument molt útil per difondre i defensar les seves idees. El 2022 Alba Cros va ser la directora de fotografia i una de les principals protagonistes de La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona, un film que es pot considerar el mirall ficcional del documental Alteritats.

Alba Cros i Nora Haddad (artista especialitzada en la creació sonora, compositora i performer) han treballat juntes durant cinc anys al projecte d’Alteritats, una pel·lícula que neix del desig de buscar referents lèsbics a Catalunya, de trobar i donar veu a dones lesbianes de diferents edats, diferents religions, diferents classes socials i, sobretot, diferents entorns. La seva intenció era demostrar que ser lesbiana no és una cosa que ha sorgit ara i pròpia del món occidental. Si elles poden fer aquest film és precisament perquè hi ha hagut moltes dones abans que han obert el camí i és a elles a qui també volen reconèixer.

El format que han escollit les directores és el de l’entrevista directa mirant a càmera, combinat amb escenes de la vida quotidiana i de la feina de les entrevistades. Cadascuna d’aquestes dones està filmada en un entorn particular que les defineix: un barri, un paisatge, un interior, un lloc de treball, que hi aporta tanta informació com la que ens ofereixen responent les preguntes directes de les directores.

“EL DOCUMENTAL COMENÇA EN EL MAR I, A POC A POC, LA CÀMERA ENS VA ACOSTANT A UNA ESQUERDA EN LES ROQUES, UNA VAGINA ACOLLIDORA I NATURAL, A TRAVÉS DE LA QUAL LA PEL·LÍCULA S’ENDINSA A AQUESTES ALTERITATS”

Les protagonistes són vuit dones i algunes de les seves parelles. Fatou és una model senegalesa de religió musulmana que viu amb la Gina. Manoly, que abans era Manolo, viu amb la seva parella Carla i tenen una nena petita a qui adoren. Dolors i Núria tenen 70 anys i fa temps que viuen juntes, fins i tot han celebrat un casament on el fill de la Núria va fer de testimoni. Alf és pastora i grangera, sempre ha viscut a la ciutat, però ara és feliç entre les cabres, els gossos i la companyia de Selfix, amb qui comparteix el plaer de viure al mig del camp. Mo és no binari, no és un home, no és una dona, és les dues coses, o cap. Mo juga amb el seu cos i se sent completament lliure. Queda per parlar de Kali, una guapa dona índia que, com Fatou, ens recorda que la sexualitat no es pot viure amb la mateixa llibertat a tot el món. Kali és potser la més interessant de totes les dones que hi apareixen, és prostituta, té sexe amb homes i reivindica fer-ho perquè és la seva feina, i això no té res a veure amb la seva pròpia vida emocional o sexual.

El documental comença en el mar i, a poc a poc, la càmera ens va acostant a una esquerda en les roques, una vagina acollidora i natural, a través de la qual la pel·lícula s’endinsa a aquestes alteritats. Gairebé al final, la càmera torna a sortir al mar, però aquesta vegada és un mar amb foc en una imatge d’una enorme potència simbòlica: foc cremant en l’aigua. Si alguna cosa se li pot retreure a aquest film irreprotxable i necessari és una última seqüència una mica forçada. El millor final és el del foc en el mar.

Alba Cros CRÍTICA FEMINISME Nora Haddad

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE