FILMS

Crítica — Anatomía de una caída: Dissecció de les el·lipsis

Sobri i ambigu thriller judicial amb la degradació de les relacions afectives com a teló de fons.

Marla Jacarilla

Anatomía de una caída (Anatomie d'une chute)

Any 2023

País França

Direcció Justine Triet

Guió Justine Triet
Arthur Harari

Producció Les Films Pelléas
Les Films de Pierre
France 2 Cinéma
Auvergne Rhône-Alpes Cinéma

Repartiment Sandra Hüller
Swann Arlaud
Milo Machado Graner
Antoine Reinartz
Samuel Theis
Jehnny Beth

Fotografia Simon Beaufils

Muntatge Laurent Sénéchal

Música Benoît Daniel

Distribució Elastica Films

Duració 151 min

Data d'estrena 6 de desembre de 2023

Sinopsi

Sandra, Samuel i el seu fill d'onze anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en la muntanya. Un dia troben Samuel caigut al peu de casa seva. S'obri una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra. Malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi?, el judici continua endavant. Una profunda dissecció d'una parella.

Anatomía de una caída (Anatomie d'une chute)

Any 2023

País França

Direcció Justine Triet

Guió Justine Triet
Arthur Harari

Producció Les Films Pelléas
Les Films de Pierre
France 2 Cinéma
Auvergne Rhône-Alpes Cinéma

Repartiment Sandra Hüller
Swann Arlaud
Milo Machado Graner
Antoine Reinartz
Samuel Theis
Jehnny Beth

Fotografia Simon Beaufils

Muntatge Laurent Sénéchal

Música Benoît Daniel

Distribució Elastica Films

Duració 151 min

Data d'estrena 6 de desembre de 2023

Sinopsi

Sandra, Samuel i el seu fill d'onze anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en la muntanya. Un dia troben Samuel caigut al peu de casa seva. S'obri una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra. Malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi?, el judici continua endavant. Una profunda dissecció d'una parella.

Sandra Voyter és una escriptora alemanya d’èxit que viu en una casa enmig dels Alps francesos junt amb el seu marit Samuel Maleski i el seu fill Daniel d’onze anys, que va perdre la vista fa uns anys en un accident. Un dia, Samuel cau per la finestra de les golfes i Daniel troba el seu cadàver sobre la neu. Ha estat un accident, un suïcidi o un assassinat? L’autòpsia no es conclusiva i haurem d’assistir al judici per esbrinar (o no) el que va passar en realitat.

Anatomía de una caída, setè llargmetratge de Justine Triet i tercera Palma d’Or guanyada per una dona, és un auster thriller judicial que dissecciona la relació entre els seus protagonistes prestant especial atenció a un personatge femení –interpretat per Sandra Hüller– tan fascinant com complex, contradictori i ple de matisos. Tenint com a referent més directe Anatomía de un asesinato (Otto Preminger, 1959), el film de Triet canvia el punt de vista i dosifica la informació de manera intel·ligent. Accedir a tota la veritat és un procés ardu, potser impossible, i els fets que coneixem com a espectadors són només un percentatge, una versió, una mirada, la parte visible d’un iceberg de magnitud desconeguda. 

“ÉS UN FILM QUE REFLEXIONA SOBRE COM LA CONSTRUCCIÓ D’UN RELAT VERSEMBLANT SOVINT ACABA SUBSTITUINT LA NOSTRA NECESSITAT DE VERITAT.”

“Què vols saber?”. Aquesta és la primera frase que pronuncia Sandra en la pel·lícula. Li ho pregunta a Zoé, la dona que intenta entrevistar-la per parlar dels seus llibres; però també, d’alguna manera, ens ho pregunta a nosaltres, com a espectadors. Què volem saber? Volem realment tota la informació? O només aquella que ens permeti empatitzar  amb la protagonista? Si és això el que busquem, Triet ens ho posarà difícil. Tant Sandra com Samuel semblen ser víctimes i botxins d’una relació aparentment idíl·lica, però repleta en el fons de tensions subjacents, enveges, frustració, culpa i indicis de descomposició.

A més, Sandra dista molt de ser el tipus de esposa submisa, monògama, somrient i servicial que inspira confiança, tant en la societat en general com en els judicis per homicidi en particular. És per això que a la sala s’analitzarà el seu comportament al mil·límetre, es fiscalitzarà la seva intimitat, es qüestionarà la seva integritat i s’evidenciaran, un cop més, les estructures heteropatriarcals que configuren la nostra societat. Va dormir Sandra amb altres homes? Amb altres dones? Va robar a Samuel material per escriure el seu últim llibre? Per què ella és una escriptora d’èxit i ell, en canvi, no? Va castrar els seus desitjos de ser escriptor? Va culpar el seu marit des del principi per l’accident que va deixar Daniel cec? El va agredir directament o va ser més perversa i maquiavèl·lica induint-lo indirectament al suïcidi? Totes aquestes preguntes les fa vàries vegades el fiscal durant el judici, a la recerca no tant de la veritat (a qui li importa al capdavall la veritat?), sinó d’un relat convincent que reafirmi, un cop més, les inèrcies misògines sobre les quals la nostra societat es sosté. Mentrestant, Daniel, testimoni de tot el que ha passat, intenta lidiar amb el dol, amb la seva pròpia inseguretat, amb els dubtes respecte a la innocència de la seva mare. I toca al piano de manera obsessiva Asturias, de Isaac Albéniz, sense parar, com si aquesta repetició obsessiva que en teoria l’aproparia al perfeccionament, pogués apropar-lo també a una veritat que de moment està fora del seu abast.

Anatomía de una caída és una pel·lícula extremadament sòbria en la seva posada en escena; molt més que Parásitos (2019), Titane (2021) o El triángulo de la tristeza (2022), films premiats en els darrers anys. La força de l’obra rau en l’interès dels seus personatges, tant els presents (Sandra Voyter i el seu fill Daniel), com els absents (l’afinat Samuel Maleski), en les múltiples capes de la història, en allò que passa fora de camp i en la detallada dissecció de les complexes relacions familiars. Però, sobretot, és un film que reflexiona sobre com la construcció d’un relat versemblant sovint acaba substituint la nostra necessitat de veritat. No en va, Sandra és una escriptora famosa que escriu llibres que estan directament inspirats, com no, en la seva pròpia vida. No en va, el treball de Sandra consisteix a crear ficcions partint de la realitat. O més bé, en crear altres realitats partint de la realitat primigènia, aquella que mai podrem arribar a conèixer del tot, havent de conformar-nos –igual que Daniel– amb una versió més o menys convincent dels fets.

CRÍTICA Justine Triet PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FESTIVALS

D’A 2024

"D’A 2024: No hi ha un sol cinema fet per dones, n’hi ha molts"

Al D’A Festival de Cinema de Barcelona ens hem trobat amb un fet molt esperançador i, fins a cert punt, nou: més d’un terç de la programació, 48 títols entre...

ACTUALITAT

Canes 2024

"Només quatre directores en la carrera per la Palma d’Or de Canes"

Andrea Arnold, Coralie Fargeat, Payal Kapadia i Agathe Riedinger, els únics noms de dona en una secció oficial a competició que compta amb 19 títols.

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FESTIVALS

D’A 2024

"Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores"

Us proposem un itinerari exhaustiu, ordenat per seccions, per TOTES les pel·lícules dirigides per dones al D'A – Festival de Cinema de Barcelona, comentades per una de les col·laboradores de...

FESTIVALS

D’A 2024

"Recordant el D’A 2023"

Aprofitem que comença el D’A 2024 per recordar que l’any passat Filmtopia ja estava treballant encara que no fos d’una manera tan pública. Al D’A del 2023 vam fer algunes...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

ENTREVISTES

Bertha Gaztelumendi & Rosa Zufía

"Memòria del passat, testimoni del present i anunci del futur"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía se submergeixen literalment al mar de la memòria per descobrir les moltes directores basques que han fet i fan cinema a Euskadi.

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE