FESTIVALS

D’A 2024 — Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores

Us proposem un itinerari exhaustiu, ordenat per seccions, per TOTES les pel·lícules dirigides per dones al D'A – Festival de Cinema de Barcelona, comentades per una de les col·laboradores de Filmtopia que també forma part de l'equip de programació del certamen barceloní.

Eulàlia Iglesias

DIRECCIONS

Música d’Angela Schanelec– Èdip i Bresson entre reixes

La més bressoniana del cinema contemporani ens regala una actualització del mite d’Èdip que té molt de film sobre la culpa i la redempció a través de la música. Com és habitual a les seves pel·lícules de narració depurada i un punt enigmàtica, l’ús magistral de l’enquadrament genera bellesa i significat com poc sovint es veu en pantalla. 

Le retour de Catherine Corsini – Un film d’estiu diferent

Una mirada interseccional a les complexitats de l’experiència d’una treballadora afrodescendent i les seves dues filles adolescents quan tornen a la Còrsega on la protagonista va créixer. Corsini ens regala un film d’estiu mediterrani diferent, amb un molt bon retrat d’un despertar sexual lèsbic i una mirada incisiva al privilegi de la típica família blanca progre francesa. 

Woman of… de Malgorzata Szumowska & Michal Englert – Una dona trans a la Polònia moderna

La protagonista del Focus D’A 2021 i el seu col·laborador habitual retraten l’experiència d’una dona trans al llarg de 45 anys de la història de la Polònia contemporània en un film rodat amb sentit cinematogràfic i sensibilitat LGTBI amb l’objectiu d’arribar al gran públic.

Agnès Varda en curt

La visió oberta i no comercial del cinema d’Agnès Varda es concreta, entre altres aspectes, en la seva pràctica regular del curtmetratge amb peces de tota naturalesa, des de Elsa, la rose (1965), el seu homenatge a Elsa Triolet a través del seu enamorat Louis Aragon, passant per l’imprescindible manifest feminista Réponse de femmes: notre corps, notre sexe (1972), fins a Le lion volatil (2003), un conte que podria haver format part del film col·lectiu Paris vu par… (1965).

ESPECIALS

Las largas sombras de Clara Roquet – Les sèries també són d’autor

Màxima expectació davant la primera sèrie que firma Clara Roquet, guionista de luxe per a Carlos Marques-Marcet, Jaime Rosales i Elena Martín, i directora de l’estupenda Libertad, que aborda aquí un thriller en femení amb un repartiment de luxe. És el nou original de Disney+, que després de Balenciaga i Nos vemos en otro mundo, deixa clara la seva aposta per les sèries espanyoles d’autor. 

Mamífera de Liliana Torres – Del SXSW al D’A

Amb el premi concedit a Maria Rodríguez Soto al festival South by Southwest d’Austin encara calent, el D’A acull l’estrena a l’estat espanyol de la nova pel·lícula de la Liliana Torres, una directora que ja practicava l’autoficció abans que aquesta paraula es posés de moda. Després de centrar-se en la família a Family Tour (2013) i les parelles a ¿Qué hicimos mal? (2021), la cineasta aborda aquest cop els molts interrogants de plantejar-se ser o no ser mare.  

Nina d’Andrea Jaurrieta – Arribarà el dia de la venjança

Ana de día suposa un dels debuts més estimulants del recent cinema espanyol, així que tenim moltes ganes de descobrir el segon llargmetratge d’Andrea Jaurrieta, una directora disposada a ampliar de nou l’imaginari del cinema de dones aquest cop amb un thriller de venjança femenina que homenatja tant alguns clàssics del western com l’estètica de Pedro Almodóvar.

La quimera d’Alice Rohrwacher – L’última pel·lícula de la guanyadora del Premi D’A presentada per ella mateixa 

Una nova oportunitat per comprovar que ningú manté tan viu el llegat del neorealisme com Alice Rohrwacher, aquí en un film que reuneix en la Itàlia dels anys vuitanta un endevinaire enamorat, uns assaltatombes, els tresors de la civilització etrusca i una matriarca amb el rostre d’Isabella Rossellini.

RADAR

The Feeling That the Time for Doing Something Has Passed de Joanna Arnow – Comèdia incòmoda de culte instantani

Costa, davant d’aquesta finíssima comèdia de Joanna Arnow, no acudir al tòpic que si la directora i protagonista fos un home o una dona amb un físic canònic (apareix nua bona part de la pel·lícula), el seu debut al llarg seria el títol de culte de la temporada entre la nodrida parròquia de fans de la weird comedy. L’estancament existencial de tenir-ne trenta i pocs, quan sents que la vida ja no té res excitant a oferir-te, mostrat, entre d’altres aspectes, a través de la relació BDSM més desapassionada de la història. 

El viento que arrasa de Paula Hernández –  Sergi López en un drama argentí

Aquest any toca parar especial atenció al cinema argentí, i el D’A presenta la nova pel·lícula de Paula Hernández, directora Los sonámbulos (2019), un drama d’alliberament juvenil amb l’integrisme religiós com a context que compta amb Sergi López com un dels protagonistes. L’actor serà al festival per presentar la pel·lícula.

Arthur & Diana de Sara Summa – Lluminosa road movie pop per Europa 

El segon llargmetratge d’aquesta francesa establerta a Berlín reviu l’esperit aventurer i caòtic de les vacances infantils en família a través de la road movie en què s’embarquen dos germans (la directora i el seu germà en la vida real) amb el vell Renault heretat del pare. Una deliciosa comèdia d’autoficció bellament il·luminada per Faraz Fesharaki, el director de fotografia de Què veiem quan mirem cap al cel?

Camping du lac d’Éléonor SaintagnanLa possibilitat d’una utopia assolible i propera

La pel·lícula més votada en la llista de millors títols inèdits de 2023 de la revista Caimán Cuadernos de Cine, Camping du lac podria ser la resposta europea als grans títols argentins recents com La flor i Trenque Lauquen que posen la passió pel relat en el centre. Una altra mostra d’un nou cinema francòfon dirigit per dones de to pop i lleuger, que no superficial, la pel·lícula segueix una protagonista que es desvia del camí fixat per a les seves vacances, i va a petar a un càmping bretó on els residents conviuen de forma feliçment alternativa i sota l’advocació de la llegenda de Sant Corentí i el peix. 

Citizen Saint de Tinatin Kajrishvili Deixebla avançada de sant Béla Tarr

Poques cinematografies estan tan plenes de directores estimulants com la georgiana. Revelada internacionalment amb la seva òpera prima Brides, Tinatin Kajrishvili es mostra amb Citizen Saint com una deixebla avançada de Béla Tarr amb aquesta faula fosca sobre el poder alienant de la religió i la impossibilitat de la innocència en un país exsoviètic assolat moralment, com demostren les imatges d’un blanc i negre desassossegant. 

Animal de Sofia Exarchou – Les bambolines dels ressorts turístics mediterranis

Dimitra Vlagkopoulou es va endur merescudament el premi a la millor actriu al Festival de Locarno 2023 per la seva encarnació tan física com emocional de com la feina d’animadora en un complex turístic vampiritza l’energia de les treballadores i erosiona el seu cos. Després del seu contundent debut amb Park (2016), Exarchou torna a endinsar-nos en la cara oculta de la Grècia contemporània. 

Baan de Leonor Teles – Un In the mood for love sàfic a Lisboa

El primer llarg de ficció de Leonor Teles radiografia com pocs les inquietuds i contradiccions d’una generació sense un clar horitzó de futur a través de L, una jove arquitecta precària que s’enamora de K, una canadenca d’origen thai, en una proposta que dissol la frontera entre l’experiència real de la protagonista per Lisboa i l’estat emocional que la transporta a aquelles capitals asiàtiques somniades en el cinema de Wong Kar-Wai i Hou Hsiao-Hsien. 

Légua de Filipa Reis i João Miller Guerra – Estimar amb la càmera les que tenen cura

Productora i actriu ocasional a Baan, Filipa Reis també exerceix de directora, amb João Miller Guerra, d’aquest drama càlid sobre tres generacions de dones a la Portugal rural que ens parla de tenir cura de dones que no són família i de cases que no són la teva, per decisió pròpia i no (només) per imposició social i de gènere, en un film que ens redescobreix des de la sensualitat i l’afecte els cossos de les dones madures i velles. Per a Irene Visa, de l’equip de programació, “una pel·lícula per quedar-t’hi a viure”.

 

TALENTS

Edge Of Everything de Sophia Sabella & Pablo Feldman – El nou cinema indie es conjuga en femení

Un bon exemple de cinema indie nord-americà que conserva l’esperit fresc i irredempt d’aquesta etiqueta a partir de copsar amb tots els matisos l’experiència femenina postadolescent, aquella etapa en què fas veure que ets molt més adulta del que sembla en qüestió de sexe, drogues i rebel·lia. 

Family Portrait de Lucy Kerr – Retrat de la dimensió lynchiana del nucli familiar

L’òpera prima de Lucy Kerr entronca amb aquella altra branca del cinema independent dels Estats Units més vinculada a la tradició d’avantguarda i al cinema de la modernitat, que troba altres exemples recents en l’obra de Tyler Taormina o Rick D’Ambrose. Som davant d’un retrat enigmàtic i hipnòtic de la naturalesa inestable del nucli familiar, amb ressons de David Lynch i Picnic a Hanging Rock. La companya Violeta Kovacsics remarca la mirada amb intenció a través de l’enquadrament i l’ús del so.

Vera y el placer de los otros de Romina Tamburello, Federico Actis – Voyeurisme des de la mirada femenina

Recomanada pels col·legues Xavier Arnaiz i Alba Cros, que l’emparenten amb títols com Creatura d’Elena Martín i Joven y alocada de Marialy Rivas en la seva exploració dels racons més tabú de la sexualitat femenina, en aquest cas la pulsió voyeurista, i en la seva conformació com a coming of age de to queer i desinhibit. 

City Of Wind de Lkhagvadulam Purev-Ochir – El coming of age d’un jove xaman 

Aquesta òpera prima al voltant d’un xaman adolescent que descobreix una altra forma d’encarar la vida de la mà d’una noia afectada per una malaltia se situa en les antípodes geogràfiques habituals dels films de trànsit a la maduresa: en la capital més gèlida del món, Ulan Bator. Retrata les inquietuds de la joventut actual des de la ciutat del vent. 

Paradise Is Burning de Mika Gustafson – Visca la germanor femenina!

Amb moltes ganes de veure la segona pel·lícula d’aquesta directora sueca que s’apropa aquí a un territori sempre fascinant al cinema, el del grup de germanes menors que decideixen tirar endavant amb la seva vida soles sense pares, lluny de la vigilància de serveis socials i, en aquest cas, sense por a endinsar-se en els aspectes més inquietants o morbosos d’aquesta decisió. 

L’homme d’argile d’Anaïs Tellenne – Capgirar la jerarquia de La bella i la bèstia

“Un improbable crossover entre La bella mentirosa de Jacques Rivette i La bestia de Walerian Borowczych, (…) on brilla, com sempre, Emmanuelle Devos”, així és com defineix de manera irresistible la companya Diana Santamaría aquesta òpera prima d’Anaïs Tellenne que apunta a treure tot el profit de la presència primitiva (sensual, artística, tendra…) de Raphaël Thiéry.

HLM Pussy (Sisterhood) de Nora El Hourch – Per una cultura del consentiment sexual

El títol que proposa el D’A per participar de manera activa en el debat al voltant d’una nova cultura del consentiment sexual tot integrant qüestions lligades a la classe i la procedència cultural és aquesta òpera prima al voltant de tres adolescents, que fan circular un vídeo sobre l’agressió que ha patit una d’elles. Amb una sessió amb col·loqui sobre el tema. 

Girl d’Adura Onashile – L’experiència immigrant a Europa des d’una altra òptica

El company Óscar Fernández destaca la direcció subtil i el magnífic ús del cromatisme d’aquesta òpera prima que cal veure en pantalla gran per apreciar-ne el poder estètic. Una proposta que s’endinsa en la relació alhora tendra i asfixiant entre una mare d’origen immigrant i la seva filla, que viuen mig resclosides en un suburbi de Glasgow.

Un lugar común de Celia Giraldo – Eva Llorach crida contra la invisibilització de les dones de mitjana edat

“Tu t’enrecordes de com eres abans de ser mare?”, pregunta una companya de feina a Pilar, poc abans que l’empresa per a la qual treball l’obligui a prejubilar-se. En el debut en el llarg de Celia Giraldo, Eva Llorach encarna una dona de mitjana edat menystinguda pel marit, la germana moderna, els fills, la feina i la societat, que aprofita aquesta crisi per adonar-se que sempre ha viscut per als demés i així recobrar la veu pròpia.

UN IMPULSO COLECTIVO

La estafa del amor de Virginia García del Pino – Contra l’amor romàntic

A falta de poder rodar una pel·lícula sobre Albert Cavallé, l’anomenat estafador de l’amor, Virginia García del Pino, una de les nostres cineastes més inquietes, s’inventa un nou format, una classe magistral interactiva que parteix d’aquell guió per reflexionar, des de diferents vessants i amb la complicitat de figures com Lucía Lijtmaer i Josep Maria Esquirol, sobre l’enganyifa aquesta de l’amor romàntic.  

La hojarasca de Macu Machín – Família i paisatge volcànics

Premiada a Màlaga i seleccionada a Berlín, la canària Macu Machín converteix la pròpia família, mare i ties en les protagonistes d’una pel·lícula entre el documental i la ficció que explora les esquerdes generades per les herències amb el paisatge volcànic com a teló de fons. 

Night Work de Christian Bagnat, Elvira Sánchez Poxon – La Cuenca guaraní

Segons Carlos Losilla, alma mater d’Un impulso colectivo, aquest primer llarg és “una de les apostes més arriscades del D’A 2024: una pel·lícula híbrida i imprevisible que no només barreja documental i ficció, cinema i art, sinó que també proposa un misteri que relaciona un grup d’immigrants paraguaians amb El Greco, Cuenca com a ciutat encantada i la seva cara més oculta…”.

On the Go de María Gisèle Royo, Julia de Castro – En la ruta de las Corridas de alegría

El tàndem format per María Gisèle Royo i Julia de Castro homenatja un dels títols de culte de l’underground espanyol, Corridas de alegría (1982), de l’inclassificable Gonzalo García Pelayo, en aquesta pel·lícula de fuga, queer i profundament andalusa que posa sobre la taula el tabú de la fertilitat femenina.

Tríptico de Daniel Grandes, María Martín-Maestro, Albert Olivé – Noves tendències del cinema català

Un altre impuls literalment en col·lectiu, aquesta proposta que surt com a treball de final de grau de la UPF s’endinsa pels camins menys habituals del thriller psicològic enclaustrat. La llavor d’un nou cinema català?

UN IMPULSO COLECTIVO CURTS

Aquí descansa del Col·lectiu La Espera – Poesia de ressaca

El programador Tariq Porter destaca l’aposta ferma d’aquesta pel·lícula d’autoria col·lectiva per una “poesia de ressaca” en el seu retrat de la lassitud juvenil pròpia de les llargues nits d’estiu en un poblet qualsevol. 

Bona nit, Rambles de Maria Bareche Baqués, Clara Barfull – Anem a voltar per la Rambla

Bareche i Barfull es reapropien de l’emblema per excel·lència de Barcelona en una incursió nocturna a la Rambla, que en copsa la vibrant vitalitat i diversitat, però també les dinàmiques específiques amb què molts dels transeünts homes interactuen amb dues cineastes dones i joves. És la recomanació del company Marc Barceló, que considera que “tard o d’hora, aquest document serà clau per entendre el país d’aquest llarg inici de segle XXI”. 

Contadores d’Irati Gorostidi Agirretxe – Què se’n va fer de la lluita obrera?

Presentada a la Setmana de la Crítica de Canes, la pel·lícula d’Irati Gorostidi s’interroga, com altres títols recents de l’estil d’El año del descumbriento, sobre la crisi actual de les esquerres tot indagant en les lluites del passat, en aquest cas en una vaga del metall que va tenir lloc a Euskadi l’any 1978.

Els buits d’Isa Luengo, Sofia Esteve, Marina Freixa Roca – La repressió político-masclista del franquisme

L’encara tan desconeguda repressió sobre les dones per part del franquista Patronato de Protección de la Mujer a partir de la recuperació de l’experiència viscuda per la mare d’una de les directores, en un assaig imprescindible sobre les formes i els espais de repressió política i de gènere en el passat recent del nostre país.

for here am i sitting in a tin can far above the world de Gala HernándezDels César a la Berlinale passant pel D’A

Poc abans d’endur-se el César al millor curtmetratge per La mecánica de los fluidos, Gala Hernández presentava al Forum Expanded de la Berlinale la seva nova peça, que segueix aprofundint en el vincle entre les expressions de la masculinitat i el món digital. Una de les autores més estimulants del nostre panorama torna al D’A després de guanyar l’any passat a Un Impulso Colectivo.

Frialdad d’Andrea Sánchez – Recuperar una pel·lícula també és fer cinema

És la recomanació de la programadora Flor Clérico, que considera que aquesta proposta d’Andrea Sánchez que rescata un film obscur de l’andorrà Jordi Gigó “qüestiona com el sistema cinematogràfic contemporani defineix la realització de pel·lícules. No és, potser, recuperar una pel·lícula perduda, també, una manera de fer cinema?”.

Habitar d’Anxos Fazáns – El meu cos, la meva llar

Una nova mostra de la revolució actual en les polítiques de la representació dels cossos al cinema des de la perspectiva queer i trans, i la reivindicació que cal estimar el cos que ens acull.

It’s Consuelo d’Eva Min Pérez Hernández – Què se’n va fer de les dives del destape?

A aquesta pregunta imagina contestar aquest treball de final de màster que fa servir les estratègies del fals documental per celebrar la vellesa d’una actriu del destape des del gaudi sense complexos de les petites coses.

Krutxalteatik Uronarat de Marina Lameiro, Poble d’Uztarroze – El poble també dirigeix

La directora Marina Lameiro porta a un altre estadi el concepte de cinema col·lectiu en aquest projecte que involucra el poble navarrès d’Uztarroze en la direcció del seu propi (auto)retrat fílmic. 

La película de mentira de Claudia Gracia – La veritat es troba en els retalls

El company Tariq Porter reivindica amb aquest film de només 6 minuts plasma de forma juganera “la banalitat que hi ha darrere les grans idees” a través dels retalls descartats del que anomenaríem “pel·lícules de veritat”. 

Postal (O, desde la distancia eres un espejismo) de Carolina Astudillo – Allende i el dret de la mainada a les vacances d’estiu

L’any 1972, el Departament de Cinema i Televisió de la Central Única de Treballadors del govern de Salvador Allende impulsava Un verano feliz, un documental sobre l’experiència pionera dels balnearis creats per a garantir les vacances als infants de classe obrera. Carolina Astudillo evoca tot el que va representar aquest film. 

Ruovesi d’Andrea Zapata-Girau – El Xile revolucionari des de la Finlàndia actual

Silvia Eliana Aedo encarna una versió d’ella mateixa, exiliada xilena a Finlàndia on ha arrelat gràcies a la seva neta Aava, en un film entre el record de la memòria de la lluita revolucionària i la contemplació poètica d’un present estable. 

Trenc d’alba d’Anna Llargués – La memòria d’una masia

Un dels curts catalans amb més recorregut aquest any des de la seva premiere a la secció de la Cinéfondation del Festival de Canes, Trenc d’alba registra la necessitat de preservar el patrimoni arquitectònic i memorístic dels nostres avis.

Un lugar de paso de María Olmedilla – Un viatge en la relació pare i filla

Una aturada no prevista durant un viatge en cotxe obliga la Núria i el seu pare a passar plegats més temps del que esperaven en un film que retrata el vincle paternofilial des dels gestos de la (in)comunicació.

Vinguin les feres de Manuela Matassini, Col·lectiu Les Daines – La crida del bosc

Una altra protagonista obligada a interrompre el seu itinerari en cotxe, que aquí acabarà arrossegada cap al fons del bosc en un curt que parteix d’un context de realitat per anar virant cap al fantàstic. 

Ximinoa d’Itziar Leemans – Un conte d’estiu a Iparralde 

Amb la sentor d’un conte d’estiu d’Éric Rohmer, Leemans traça el procés de maduració d’una jove euskaldun d’Iparralde, al costat de la nena de bona família de París a qui fa de cangur durant les vacances en una pel·lícula atenta des dels matisos als diferents accents i distàncies socials de la identitat basca a l’estat francès. 

SIMFONIES DE CIUTAT

Tercera entrega del projecte de col·laboració entre el CCCB i Dones Visuals que ens presenta diferents mirades sobre Barcelona per part d’un grup de cineastes, que en aquesta edició són Valentina Alvarado Matos (amb la peça cada gesto), Alba Bresolí (El bon auguri), Isabel Requena Marín (Memòria zero), Verònica Font (Un, dos…) i Raquel Marques i María Romero García (Una ciudad dentro de una ciudad). Els films es podran veure repartits en dues sessions.

FOCUS D’A

El último verano – El “May December” de Catherine Breillat

Protagonista de la retrospectiva d’enguany del D’A (consulteu el Filmoretrat que li dedica Marla Jacarilla), la directora de Romance X serà a Barcelona també per presentar la seva nova pel·lícula, un remake de la cinta danesa Reina de corazones (May el-Toukhy, 2019) al voltant d’una dona de mitjana edat que inicia una relació amb el fill de la seva parella, que Breillat sap portar al seu territori, el d’una sexualitat que no entén de moral. 

D'A 2024 DIRECTORES FESTIVAL PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE