D’A 2024 — Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores

DIRECCIONS

Música d’Angela Schanelec– Èdip i Bresson entre reixes

La més bressoniana del cinema contemporani ens regala una actualització del mite d’Èdip que té molt de film sobre la culpa i la redempció a través de la música. Com és habitual a les seves pel·lícules de narració depurada i un punt enigmàtica, l’ús magistral de l’enquadrament genera bellesa i significat com poc sovint es veu en pantalla. 

Le retour de Catherine Corsini – Un film d’estiu diferent

Una mirada interseccional a les complexitats de l’experiència d’una treballadora afrodescendent i les seves dues filles adolescents quan tornen a la Còrsega on la protagonista va créixer. Corsini ens regala un film d’estiu mediterrani diferent, amb un molt bon retrat d’un despertar sexual lèsbic i una mirada incisiva al privilegi de la típica família blanca progre francesa. 

Woman of… de Malgorzata Szumowska & Michal Englert – Una dona trans a la Polònia moderna

La protagonista del Focus D’A 2021 i el seu col·laborador habitual retraten l’experiència d’una dona trans al llarg de 45 anys de la història de la Polònia contemporània en un film rodat amb sentit cinematogràfic i sensibilitat LGTBI amb l’objectiu d’arribar al gran públic.

Agnès Varda en curt

La visió oberta i no comercial del cinema d’Agnès Varda es concreta, entre altres aspectes, en la seva pràctica regular del curtmetratge amb peces de tota naturalesa, des de Elsa, la rose (1965), el seu homenatge a Elsa Triolet a través del seu enamorat Louis Aragon, passant per l’imprescindible manifest feminista Réponse de femmes: notre corps, notre sexe (1972), fins a Le lion volatil (2003), un conte que podria haver format part del film col·lectiu Paris vu par… (1965).

ESPECIALS

Las largas sombras de Clara Roquet – Les sèries també són d’autor

Màxima expectació davant la primera sèrie que firma Clara Roquet, guionista de luxe per a Carlos Marques-Marcet, Jaime Rosales i Elena Martín, i directora de l’estupenda Libertad, que aborda aquí un thriller en femení amb un repartiment de luxe. És el nou original de Disney+, que després de Balenciaga i Nos vemos en otro mundo, deixa clara la seva aposta per les sèries espanyoles d’autor. 

Mamífera de Liliana Torres – Del SXSW al D’A

Amb el premi concedit a Maria Rodríguez Soto al festival South by Southwest d’Austin encara calent, el D’A acull l’estrena a l’estat espanyol de la nova pel·lícula de la Liliana Torres, una directora que ja practicava l’autoficció abans que aquesta paraula es posés de moda. Després de centrar-se en la família a Family Tour (2013) i les parelles a ¿Qué hicimos mal? (2021), la cineasta aborda aquest cop els molts interrogants de plantejar-se ser o no ser mare.  

Nina d’Andrea Jaurrieta – Arribarà el dia de la venjança

Ana de día suposa un dels debuts més estimulants del recent cinema espanyol, així que tenim moltes ganes de descobrir el segon llargmetratge d’Andrea Jaurrieta, una directora disposada a ampliar de nou l’imaginari del cinema de dones aquest cop amb un thriller de venjança femenina que homenatja tant alguns clàssics del western com l’estètica de Pedro Almodóvar.

La quimera d’Alice Rohrwacher – L’última pel·lícula de la guanyadora del Premi D’A presentada per ella mateixa 

Una nova oportunitat per comprovar que ningú manté tan viu el llegat del neorealisme com Alice Rohrwacher, aquí en un film que reuneix en la Itàlia dels anys vuitanta un endevinaire enamorat, uns assaltatombes, els tresors de la civilització etrusca i una matriarca amb el rostre d’Isabella Rossellini.

RADAR

The Feeling That the Time for Doing Something Has Passed de Joanna Arnow – Comèdia incòmoda de culte instantani

Costa, davant d’aquesta finíssima comèdia de Joanna Arnow, no acudir al tòpic que si la directora i protagonista fos un home o una dona amb un físic canònic (apareix nua bona part de la pel·lícula), el seu debut al llarg seria el títol de culte de la temporada entre la nodrida parròquia de fans de la weird comedy. L’estancament existencial de tenir-ne trenta i pocs, quan sents que la vida ja no té res excitant a oferir-te, mostrat, entre d’altres aspectes, a través de la relació BDSM més desapassionada de la història. 

El viento que arrasa de Paula Hernández –  Sergi López en un drama argentí

Aquest any toca parar especial atenció al cinema argentí, i el D’A presenta la nova pel·lícula de Paula Hernández, directora Los sonámbulos (2019), un drama d’alliberament juvenil amb l’integrisme religiós com a context que compta amb Sergi López com un dels protagonistes. L’actor serà al festival per presentar la pel·lícula.

Arthur & Diana de Sara Summa – Lluminosa road movie pop per Europa 

El segon llargmetratge d’aquesta francesa establerta a Berlín reviu l’esperit aventurer i caòtic de les vacances infantils en família a través de la road movie en què s’embarquen dos germans (la directora i el seu germà en la vida real) amb el vell Renault heretat del pare. Una deliciosa comèdia d’autoficció bellament il·luminada per Faraz Fesharaki, el director de fotografia de Què veiem quan mirem cap al cel?

Camping du lac d’Éléonor Saintagnan – La possibilitat d’una utopia assolible i propera

La pel·lícula més votada en la llista de millors títols inèdits de 2023 de la revista Caimán Cuadernos de Cine, Camping du lac podria ser la resposta europea als grans títols argentins recents com La flor i Trenque Lauquen que posen la passió pel relat en el centre. Una altra mostra d’un nou cinema francòfon dirigit per dones de to pop i lleuger, que no superficial, la pel·lícula segueix una protagonista que es desvia del camí fixat per a les seves vacances, i va a petar a un càmping bretó on els residents conviuen de forma feliçment alternativa i sota l’advocació de la llegenda de Sant Corentí i el peix. 

Citizen Saint de Tinatin Kajrishvili – Deixebla avançada de sant Béla Tarr

Poques cinematografies estan tan plenes de directores estimulants com la georgiana. Revelada internacionalment amb la seva òpera prima Brides, Tinatin Kajrishvili es mostra amb Citizen Saint com una deixebla avançada de Béla Tarr amb aquesta faula fosca sobre el poder alienant de la religió i la impossibilitat de la innocència en un país exsoviètic assolat moralment, com demostren les imatges d’un blanc i negre desassossegant. 

Animal de Sofia Exarchou – Les bambolines dels ressorts turístics mediterranis

Dimitra Vlagkopoulou es va endur merescudament el premi a la millor actriu al Festival de Locarno 2023 per la seva encarnació tan física com emocional de com la feina d’animadora en un complex turístic vampiritza l’energia de les treballadores i erosiona el seu cos. Després del seu contundent debut amb Park (2016), Exarchou torna a endinsar-nos en la cara oculta de la Grècia contemporània. 

Baan de Leonor Teles – Un In the mood for love sàfic a Lisboa

El primer llarg de ficció de Leonor Teles radiografia com pocs les inquietuds i contradiccions d’una generació sense un clar horitzó de futur a través de L, una jove arquitecta precària que s’enamora de K, una canadenca d’origen thai, en una proposta que dissol la frontera entre l’experiència real de la protagonista per Lisboa i l’estat emocional que la transporta a aquelles capitals asiàtiques somniades en el cinema de Wong Kar-Wai i Hou Hsiao-Hsien. 

Légua de Filipa Reis i João Miller Guerra – Estimar amb la càmera les que tenen cura

Productora i actriu ocasional a Baan, Filipa Reis també exerceix de directora, amb João Miller Guerra, d’aquest drama càlid sobre tres generacions de dones a la Portugal rural que ens parla de tenir cura de dones que no són família i de cases que no són la teva, per decisió pròpia i no (només) per imposició social i de gènere, en un film que ens redescobreix des de la sensualitat i l’afecte els cossos de les dones madures i velles. Per a Irene Visa, de l’equip de programació, “una pel·lícula per quedar-t’hi a viure”.