Beso Negro — Cultura audiovisual i bruixeria: una llarga i fructífera relació.

Beso negro. Brujería, cine i cultura pop du a terme un interessant, rigorós i exhaustiu recorregut per la història de la bruixeria i la seva evolució al llarg dels segles, centrat sobretot en les seves aparicions en la cultura audiovisual dels segles XX i XXI. 

Estructurat en tres parts (La bruixeria, El bruixot i La bruixa) i set capítols, el llibre fa un recorregut cronològic que comença en el segle XV i arriba fins a l’actualitat, posant en relació els distints tipus de bruixeria amb els corresponents contextos històrics i socials en els diferents països. 

Al llarg dels anys, el paper de bruixots i bruixes i el lloc que han ocupat en la societat han anat variant depenent d’una sèrie de factors que tant el cine com les sèries de televisió, els còmics, la literatura o l’art en general han reflectit en major o menor mesura. La primera part del text (La bruixeria) analitza, de fet, la representació de la bruixeria en les arts plàstiques des del segle XV i reflexiona sobre com la religió (o, millor dit, les religions, tant monoteistes com politeistes) ha influït sobre els distints tipus de bruixeria i com s’han integrat en la societat o s’han quedat als marges depenent de cada context.

El segon capítol, El bruixot, ens proposa un viatge que va des de John Dee, matemàtic, astròleg i mag de la cort d’Isabel I d’Anglaterra en el segle XV, fins a icones del segle XX como l’escriptor i ocultista Anton LaVey, Charles Manson o el psíquic Jeron Criswell King, Grigori Rasputín, Montague Summers, Aleister Crowley… Tots ells, d’alguna manera, han contribuït a ampliar i resignificar el nostre imaginari, redefinint els diferents àmbits d’acció de la màgia i la bruixeria, i les característiques dels diferents tipus de bruixot, atenent també a la diferenciació entre termes com bruixot, mag, fetiller, xaman, espiritista, mentalista, etc. i, per descomptat, a la diferenciació entre els diferents tipus de màgia (màgia negra, màgia blanca…).