Canes — 2026: El Canes més queer

Malgrat marcar tendència en altres aspectes cinematogràfics, el Festival de Canes sempre fa tard en incorporar perspectives no hegemòniques com les feministes i les queer, sobretot en les seccions oficials a concurs. En aquesta edició sembla trencar-se aquesta inèrcia, en vista de la gran quantitat i qualitat dels personatges femenins que hem trobat en films de tot tipus, i pel nombre significatiu de protagonistes que deixen d’estar instal·lades en l’heterosexualitat sense que la seva decisió resulti cap problema.  

Canes és cada cop més queer. En aquest sentit, ha estat tota una declaració d’intencions inaugurar Un certain regard, la competició germana petita de l’oficial, amb Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma, el tercer llargmetratge de Jane Schoenbrun, una revisió meta i queer de l’slasher que té poc a veure amb el tipus de films presents habitualment en el certamen francès. Canes ha tingut vista a l’hora de programar cineastes que han conreat un estatus de culte gràcies als seus dos primers llargs, We all are going to the world’s fair i I saw the TV glow, i que amb aquesta proposta fan el salt definitiu als circuits internacionals. Schoenbrun presenta un film més ambiciós en tots els aspectes: treballa amb dues actrius reconegudes, Hannah Einbinder i Gillian Anderson, a qui fa brillar cadascuna en el seu propi registre; disposa de més pressupost i revisa un subgènere amb tirada comercial des d’una perspectiva molt personal. Lluny de quedar-se en un altre homenatge a l’slasher, postmodern, hiperreferencial i ple d’elements pop (que també ho és), Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma va més enllà i planteja què ens fascina del terror, a través de la relació entre una directora a punt de rodar l’enèsim reboot de la saga ficcional del títol i la veterana actriu que havia encarnat la final girl de la primera entrega. Sense deixar de celebrar l’aspecte més visceral i divertit del gènere, resulta fascinant com el film de Schoenbrun ofereix una reformulació teòrica i inèdita dels debats mulveyians al voltant de mirar i ésser mirada, per reivindicar una perspectiva menys binària i més entregada de l’experiència cinematogràfica.