Chantal Akerman — El cinema més lliure del segle XX
Chantal Akerman no és només una de les figures fonamentals del moviment feminista mundial. És, i això la fa encara més interessant, un nom imprescindible per entendre el cinema més lliure del segle XX.
Chantal Akerman no és només una de les figures fonamentals del moviment feminista mundial. És, i això la fa encara més interessant, un nom imprescindible per entendre el cinema més lliure del segle XX.
Chantal Akerman va néixer a Brussel·les l’any 1950 en una família jueva d’origen polonès. L’adolescent d’ulls clars i somriure trist va conviure tota la seva vida amb el dolor i l’angoixa de la seva mare, supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz, on van morir els seus avis.
Als 15 anys, va decidir que volia fer cinema després de veure Pierrot el boig de Godard. Va ingressar en una escola, però un any més tard l’abandonava convençuda que allà no li ensenyarien res. Amb 18 anys va rodar el seu primer curt, Saute ma ville, un exercici de pura llibertat protagonitzat per ella mateixa.
El 1971 se’n va anar a viure a Nova York on va descobrir Jonas Mekas, Michael Snow i Andy Warhol, cineastes amb qui aprèn que al cinema no hi ha regles ni límits. El resultat d’aquesta experiència es concreta en Hotel Monterrey, un film experimental on comença a definir el seu estil de cinema d’observació entre el documental i la ficció.
Va tornar a Bèlgica el 1974 i va realitzar Je, tu, il, elle, on ella mateixa assumia el paper d’una noia que primer està sola, després viu amb un home i, finalment, acaba trobant una dona a qui estimar. Poc després, amb tan sols 25 anys, va dirigir la que es pot considerar la seva gran pel·lícula, Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080, Bruxelles.
Protagonitzada per Delphine Seyrig, és el retrat de tres dies de la vida d’una jove vídua de costums rutinàries, mare d’un nen que, cada tarda, rep a casa clients amb qui es prostitueix. El més sorprenent d’aquesta proposta no és només l’elecció d’un estil hiperrealista de plans llargs i silencis pronunciats, sinó la seva llarga durada de més de tres hores. Presentada a Canes, la pel·lícula va ser considerada una obra mestra per la crítica i va convertir Chantal Akerman en una figura de referència del cinema europeu.
