FILMORETRATS

Chantal Akerman — El cinema més lliure del segle XX

Chantal Akerman no és només una de les figures fonamentals del moviment feminista mundial. És, i això la fa encara més interessant, un nom imprescindible per entendre el cinema més lliure del segle XX.

Nuria Vidal i Marta Armengou

Chantal Akerman no és només una de les figures fonamentals del moviment feminista mundial. És, i això la fa encara més interessant, un nom imprescindible per entendre el cinema més lliure del segle XX.

Chantal Akerman va néixer a Brussel·les l’any 1950 en una família jueva d’origen polonès. L’adolescent d’ulls clars i somriure trist va conviure tota la seva vida amb el dolor i l’angoixa de la seva mare, supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz, on van morir els seus avis.

Als 15 anys, va decidir que volia fer cinema després de veure Pierrot el boig de Godard. Va ingressar en una escola, però un any més tard l’abandonava convençuda que allà no li ensenyarien res. Amb 18 anys va rodar el seu primer curt, Saute ma ville, un exercici de pura llibertat protagonitzat per ella mateixa.

El 1971 se’n va anar a viure a Nova York on va descobrir Jonas Mekas, Michael Snow i Andy Warhol, cineastes amb qui aprèn que al cinema no hi ha regles ni límits. El resultat d’aquesta experiència es concreta en Hotel Monterrey, un film experimental on comença a definir el seu estil de cinema d’observació entre el documental i la ficció.

Va tornar a Bèlgica el 1974 i va realitzar Je, tu, il, elle, on ella mateixa assumia el paper d’una noia que primer està sola, després viu amb un home i, finalment, acaba trobant una dona a qui estimar. Poc després, amb tan sols 25 anys, va dirigir la que es pot considerar la seva gran pel·lícula, Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080, Bruxelles.

Protagonitzada per Delphine Seyrig, és el retrat de tres dies de la vida d’una jove vídua de costums rutinàries, mare d’un nen que, cada tarda, rep a casa clients amb qui es prostitueix. El més sorprenent d’aquesta proposta no és només l’elecció d’un estil hiperrealista de plans llargs i silencis pronunciats, sinó la seva llarga durada de més de tres hores. Presentada a Canes, la pel·lícula va ser considerada una obra mestra per la crítica i va convertir Chantal Akerman en una figura de referència del cinema europeu.

Després de Jeanne Dielman, Akerman necessitava fer una pel·lícula més senzilla. Així va néixer News From Home, un film personal fet amb les cartes que la seva mare li va escriure mentre vivia a Nova York. El seu següent treball, Los encuentros de Ana, del 1978, té com a protagonista una directora de cinema que bé podria ser ella mateixa, tot i que és una pura ficció.

 

“LA SEVA COMPLEXA I INCLASSIFICABLE OBRA, REGIDA SEMPRE PER LA NECESSITAT DE TROBAR NOVES VIES D’EXPRESSIÓ, HA INFLUÏT SOBRE CINEASTES TAN DISPARS COM GUS VAN SANT, TODD HAYNES, MICHAEL HANEKE, SALLY POTTER, TSAI MING-LIANG O JOSÉ LUIS GUERÍN.”

Aquests tres films van marcar les línies del que seria el seu treball al llarg de més de trenta anys. La seva complexa i inclassificable obra, regida sempre per la necessitat de trobar noves vies d’expressió, ha influït sobre cineastes tan dispars com Gus Van Sant, Todd Haynes, Michael Haneke, Sally Potter, Tsai Ming-Liang o José Luis Guerín.

Akerman sempre va estar molt unida a la seva mare, a qui va dedicar No Home Movie, on recull les converses que va mantenir amb ella durant una llarga i dolorosa malaltia. Aquest retrat esfereïdor, que acabaria sent l’últim de la seva carrera, va ser molt mal rebut al Festival de Locarno del 2015. El fracàs d’aquest film va contribuir a accentuar el buit que l’absència de la seva mare havia deixat en ella. Incapaç de suportar el món que l’envoltava, es va suïcidar a París el 5 d’octubre del 2015. Tenia 65 anys. La seva mort va commoure el món del cinema.

Erigida en icona indiscutible del moviment feminista internacional, des de llavors no deixen de fer-li homenatges que mantenen viu el record d’una dona excepcional en molts sentits. La culminació ha estat encapçalar la llista que la revista Sight and Sound publica cada dècada amb les millors pel·lícules de tots els temps. Per primer cop en 70 anys, el número 1 ha estat per una dona, Chantal Akerman i la seva Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080, Bruxelles.

Chantal Akerman DIRECTORES FILMORETRATS REVISIÓ HISTÒRICA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMORETRATS

Meg Ryan

"L’estrella que estimava les cineastes"

Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant...

ENTREVISTES

Stéphanie Di Giusto

"La sensualitat inesperada"

“Amb Rosalie en realitat he inventat el destí d'una dona que s'allibera amb la barba. He volgut, sobretot, explorar una història d'amor”.

ENTREVISTES

Alice Rohrwacher

"La cineasta de les meravelles"

“El cinema és una manera de viatjar en el temps”

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

ENTREVISTES

Claire Atherton

"Respectar el misteri de les imatges"

“L'edició és un lloc on realment pots resistir i ajudar la gent a resistir a la por”

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE