Clásicas, modernas y extrañas — Subvertint els codis heteropatriarcals del cinema

El llibre Clásicas, modernas y extrañas. Historias feministas del cine realitza, mitjançant els textos d’una dotzena d’autores i autors, un particular i fragmentat recorregut pel paper fonamental de les dones al cinema, partint des dels seus orígens a principis del segle XX fins a arribar a aquesta primera quarta part del segle XXI. Més enllà d’oferir un cert recorregut cronològic –que també–, els diferents textos ens permeten fer-nos una idea de la gran diversitat de produccions cinematogràfiques dirigides i/o produïdes per dones al llarg de la història; des d’aquelles que s’integren completament en la indústria mainstream fins a les més arriscades, emmarcades amb freqüència dins del cinema més autoral, experimental o, directament, en els marges de la indústria.

Diuen Elisa McCausland i Diego Salgado al pròleg que “el llibre no és un intent de sistematitzar la presència de dones creadores en la història del cinema”. Afirmen en canvi que el que ambicionen amb aquest llibre col·lectiu és “revisar l’eròtica fetitxista de l’excepció que anomenem cinefília, obstinada a xifrar l’evolució del mitjà en determinades fites i autors i autores, per estudiar les condicions socials, culturals i politicoeconòmiques que van fer del cinema un constructe industrial i artístic amb perfils de producció i recepció definits majoritàriament per l’heteropatriarcat (…)”. Es tracta, per tant –i com Beso negro, brujería, cine y cultura pop, llibre de McCausland i Salgado també ressenyat anteriorment a Filmtopia– d’un llibre amb una clara perspectiva feminista que indaga en com el context històric ha anat condicionant els diferents corrents cinematogràfics i la presència (o no) de dones en aquests corrents.