FILMS

Crítica — Creatura: Les tres edats de la repressió del desig femení

Després de Julia Ist, la directora Elena Martín explora des de l'autorepresentació com la sexualitat femenina esdevé tabú ja des de la infantesa.

Eulàlia Iglesias

Creatura

Any 2023

País Espanya

Direcció Elena Martín Gimeno

Guió Elena Martín Gimeno

Producció Vilaüt Films
Lastor Media
Elastica Films
Avalon PC

Repartiment Elena Martín
Oriol Pla
Alex Brendemühl
Clara Segura
Clàudia Malagelada
Mila Borràs
Marc Cartanyà
Carla Linares

Fotografia Alana Mejía González

Muntatge Ariadna Ribas

Música Clara Aguilar

Distribució Avalon

Durada 110 min

Data d'estrena 8 de setembre de 2023

Sinopsi

Després de mudar-se amb la seva parella a una nova llar, Mila s'adona que la seva pèrdua de desig es troba en si mateixa. A partir d'aquí, comença un viatge en el qual revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l'esperança de reconciliar-se amb el seu propi cos.

Creatura

Any 2023

País Espanya

Direcció Elena Martín Gimeno

Guió Elena Martín Gimeno

Producció Vilaüt Films
Lastor Media
Elastica Films
Avalon PC

Repartiment Elena Martín
Oriol Pla
Alex Brendemühl
Clara Segura
Clàudia Malagelada
Mila Borràs
Marc Cartanyà
Carla Linares

Fotografia Alana Mejía González

Muntatge Ariadna Ribas

Música Clara Aguilar

Distribució Avalon

Durada 110 min

Data d'estrena 8 de setembre de 2023

Sinopsi

Després de mudar-se amb la seva parella a una nova llar, Mila s'adona que la seva pèrdua de desig es troba en si mateixa. A partir d'aquí, comença un viatge en el qual revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l'esperança de reconciliar-se amb el seu propi cos.

La generació de directores que està accedint al món del cinema els darrers anys ho fa des de l’autoconsciència de conceptes com mirada masculina i consens sexual, i amb l’objectiu, molts cops, de contrarestar les narratives patriarcals al voltant de la violència i l’abús, així com la tendència del cinema hegemònic a espectacularitzar els cossos femenins. Però la necessitat de compensar segles d’objectivació sexual de les dones en la cultura (àudio)visual no hauria de suposar que aparquem el sexe, el plaer i l’autorepresentació de les dones com a subjecte eròtic i carnal de les narratives femenines. Ens calen reivindicacions del gaudi propi alliberades del temor que se n’apropiïn o siguin tergiversades pels homes. D’aquí la importància del cinema de l’Elena Martín al panorama audiovisual del nostre país, perquè és gairebé l’única representant de la nova onada de directores catalanes que inclou la reflexió explícita sobre el cos i la sexualitat en les seves obres, a més a partir de l’autorepresentació, perspectiva clau de les avantguardes feministes. 

Resulta curiós que totes aquestes idees ja apareguessin encapsulades en un curt que Elena Martín protagonitza tot i que no dirigeix, Suc de síndria (2019) d’Irene Moray, en què encarna una jove que segueix un procés de reconnexió amb la seva sexualitat en un entorn natural propici, una idea que retrobem en part a Creatura. L’òpera prima de Martín, la remarcable Júlia Ist (2017), va suposar una mena de continuació de Les àmigues de l’Àgata (Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius, Marta Verheyen, 2015), el llargmetratge que la va donar a conèixer com a actriu. La protagonista que interpreta la mateixa directora exemplifica cert sentir de la seva generació com a estudiant que ja no viu l’experiència de sortir al món com una aventura eufòrica i plenament transformadora, sinó com un trànsit que requereix una primera etapa d’adaptació. A Júlia Ist, Martín ja incorporava una visió de la vida sexoafectiva de la protagonista a través de l’experiència del plaer i a partir de l’autorepresentació.

“MOSTRA COM LA SEXUALITAT FEMENINA NEIX LLIGADA A LA IMPUGNACIÓ FAMILIAR I SOCIAL, UN PATRÓ QUE ES REPETEIX EN DIFERENTS VARIANTS EN LES ALTRES ETAPES DE LA VIDA DE LA PROTAGONISTA”

Creatura suposa un pas més enllà com a proposta que s’endinsa en el plaer femení més quotidià des de les seves formes de repressió. Martín se centra en una protagonista, la Mila, que torna a encarnar ella mateixa, marcada per una insatisfacció que fa trontollar la seva vida en parella amb el Marcel (Oriol Pla) just quan inicien una nova etapa després de mudar-se a l’antiga casa familiar a l’Empordà. El malestar sense nom de la Mila es manifesta a través d’un èczema psicosomàtic que li sobrevé en moments de crisi i refrenament del propi plaer, un element cronenbergià que no s’expandeix més enllà dels límits del drama realista i el seu origen es remunta a quan era nena. De manera que el film es mou al llarg de les tres edats de la protagonista: la infantesa, l’adolescència i l’edat adulta, per traçar de quina forma l’emergència del desig sexual en les dones s’imbrica amb la seva repressió familiar i social. 

La posada en escena en la part del drama adult dona voltes sobre una parella tancada en un conflicte pel qual no semblen trobar desllorigador. En canvi, els segments dedicats a la Mila adolescent (Clàudia Malagelada) es mouen en atmosferes més sensorials i epidèrmiques, en el clima propi de qui se sent envaïda per un desig encara desconcertant, més sentit que (en)raonat. I el despertar de la pulsió sexual en la petita Mila (Mila Borràs) es mostra com un instint natural que tanmateix genera incomoditat al seu voltant. Resulta remarcable com Elena Martín recupera un element pertinent i potser el més tabú de l’hermenèutica freudiana: el reconeixement de l’infant com a persona sexuada que busca satisfer a la seva manera un desig carnal, i alhora la pel·lícula reflecteix les incomoditats diferents que això genera en el pare i la mare. Des de la primera escena en què es crida l’atenció a la nena que explora el plaer en el seu propi cos, Creatura mostra com la sexualitat femenina neix lligada a la impugnació familiar i social, un patró que es repeteix en diferents variants en les altres etapes de la vida de la protagonista en una pel·lícula amarada de sensualitat i alhora de reflexió sobre els mecanismes repressius quotidians.

CRÍTICA Elena Martín

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE