Crítica — Creatura: Les tres edats de la repressió del desig femení

La generació de directores que està accedint al món del cinema els darrers anys ho fa des de l’autoconsciència de conceptes com mirada masculina i consens sexual, i amb l’objectiu, molts cops, de contrarestar les narratives patriarcals al voltant de la violència i l’abús, així com la tendència del cinema hegemònic a espectacularitzar els cossos femenins. Però la necessitat de compensar segles d’objectivació sexual de les dones en la cultura (àudio)visual no hauria de suposar que aparquem el sexe, el plaer i l’autorepresentació de les dones com a subjecte eròtic i carnal de les narratives femenines. Ens calen reivindicacions del gaudi propi alliberades del temor que se n’apropiïn o siguin tergiversades pels homes. D’aquí la importància del cinema de l’Elena Martín al panorama audiovisual del nostre país, perquè és gairebé l’única representant de la nova onada de directores catalanes que inclou la reflexió explícita sobre el cos i la sexualitat en les seves obres, a més a partir de l’autorepresentació, perspectiva clau de les avantguardes feministes. 

Resulta curiós que totes aquestes idees ja apareguessin encapsulades en un curt que Elena Martín protagonitza tot i que no dirigeix, Suc de síndria (2019) d’Irene Moray, en què encarna una jove que segueix un procés de reconnexió amb la seva sexualitat en un entorn natural propici, una idea que retrobem en part a Creatura. L’òpera prima de Martín, la remarcable Júlia Ist (2017), va suposar una mena de continuació de Les àmigues de l’Àgata (Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius, Marta Verheyen, 2015), el llargmetratge que la va donar a conèixer com a actriu. La protagonista que interpreta la mateixa directora exemplifica cert sentir de la seva generació com a estudiant que ja no viu l’experiència de sortir al món com una aventura eufòrica i plenament transformadora, sinó com un trànsit que requereix una primera etapa d’adaptació. A Júlia Ist, Martín ja incorporava una visió de la vida sexoafectiva de la protagonista a través de l’experiència del plaer i a partir de l’autorepresentació.