Crítica — Ama Glòria: Darrer estiu

Hi ha una sensibilitat i una tendresa en aquest film que la singularitza sobre qualsevol altra història amb un argument semblant. Una sensibilitat que en part queda explicada si sabem que està produïda per Lilies Films, la productora darrere de les pel·lícules de Céline Sciamma. Una mica de l’atmosfera de Petite maman es cola a la segona pel·lícula de Marie Amachoukeli-Barsacq.

Guionista abans que directora, Marie Amachoukeli-Barsacq va guanyar el 2014 la Cambra d’Or del Festival de Canes amb el seu primer film, Mil noches y una boda, una pel·lícula codirigida amb dues cineastes més. Ama Gloria, el seu segon treball, va inaugurar la Setmana de la Crítica de Canes 2023 enlluernant amb la presència de la petita Louise Mauroy-Panzani, l’autèntica sorpresa del film.

La història és molt simple. La Cléo adora la Gloria, la dona que la cuida des que era un nadó. Però la Glòria ha de tornar a Cap Verd quan la seva mare, que es feia càrrec dels seus fills a l’illa, mor sobtadament. Això és una tragèdia per la Cléo que aconsegueix fer que la Glòria i el seu pare li prometin que passaran l’estiu juntes a Cap Verd. Basada en els records de la pròpia infància de la directora, la pel·lícula vol rendir homenatge a totes aquelles persones que, sense ser pares o mares, senten un gran amor per les criatures que tenen a càrrec seu.

L’arribada de la Cléo a Cap Verd i les seves exigències d’afecte provocarà situacions de tensió amb els fills de la Glòria, que hauran de començar a conèixer la seva mare alhora que la comparteixen amb aquesta nena una mica malcriada. La convivència en aquestes setmanes de vida lliure, en què la Cléo descobreix que hi ha un altre món i que la Glòria no és de la seva propietat, és el centre d’aquest film que no deixa de ser un melodrama sensible sobre l’acceptació de la pèrdua. Per a totes dues, perquè tampoc és fàcil per la Glòria dir adeu a aquesta nena que ha vist créixer.

No és una sorpresa veure que una de les referències de la directora a l’hora de contar aquesta història sigui Mary Poppins amb la barreja de ficció i realitat, de fantasia i amor. Aquesta influència explica perquè recorre a l’animació per mostrar el món interior de la Cléo. Marie Amachoukeli-Barsacq, que ja havia codirigit un curtmetratge animat, Quiero que Plutón vuelva  a ser un planeta, amb Vladimir Mavounia-Kouka, treballa en aquesta ocasió amb Pierre-Emmanuel Lyet, escriptor i il·lustrador de llibres infantils. El resultat és espectacular en la manera com s’integren els dos llenguatges en un film carregat d’emocions i sentiments.

Ama Glòria s’estrena el 26 d’abril, Dia de la Infància a Espanya. No es podia pensar en una pel·lícula millor que aquesta d’una nena amb ulleres i el seu amor per la Gloria per cridar l’atenció sobre la figura de la infància.