FILMS

Crítica — Ama Glòria: Darrer estiu

Ama Gloria, un melodrama sensible sobre l'acceptació de la pèrdua

Nuria Vidal

Ama Glòria (Àma Glòria)

Any 2023

País França

Direcció Marie Amachoukeli-Barsacq

Guió Pauline Guéna
Marie Amachoukeli-Barsacq

Producció Lilies Films
CNC, Canal+
Regió Ille-de.France
Cinema+

Repartiment Louise Mauroy-Panzani
Ilça Moreno Zego

Fotografia Inès Tabarin

Muntatge Suzana Pedro

Música Fanny Martin

Distribució Surtsey Films

Durada 84 min

Data d'estrena 26 d'abril del 2024

Sinopsi

La Cléo té sis anys, no té mare i viu amb el pare. El que la Cléo estima més al món és la seva mainadera Glòria. Quan la Gloria ha de tornar a Cap Verd a cuidar els seus propis fills, totes dues hauran d'aprendre a compartir el darrer estiu juntes.

Ama Glòria (Àma Glòria)

Any 2023

País França

Direcció Marie Amachoukeli-Barsacq

Guió Pauline Guéna
Marie Amachoukeli-Barsacq

Producció Lilies Films
CNC, Canal+
Regió Ille-de.France
Cinema+

Repartiment Louise Mauroy-Panzani
Ilça Moreno Zego

Fotografia Inès Tabarin

Muntatge Suzana Pedro

Música Fanny Martin

Distribució Surtsey Films

Durada 84 min

Data d'estrena 26 d'abril del 2024

Sinopsi

La Cléo té sis anys, no té mare i viu amb el pare. El que la Cléo estima més al món és la seva mainadera Glòria. Quan la Gloria ha de tornar a Cap Verd a cuidar els seus propis fills, totes dues hauran d'aprendre a compartir el darrer estiu juntes.

Hi ha una sensibilitat i una tendresa en aquest film que la singularitza sobre qualsevol altra història amb un argument semblant. Una sensibilitat que en part queda explicada si sabem que està produïda per Lilies Films, la productora darrere de les pel·lícules de Céline Sciamma. Una mica de l’atmosfera de Petite maman es cola a la segona pel·lícula de Marie Amachoukeli-Barsacq.

Guionista abans que directora, Marie Amachoukeli-Barsacq va guanyar el 2014 la Cambra d’Or del Festival de Canes amb el seu primer film, Mil noches y una boda, una pel·lícula codirigida amb dues cineastes més. Ama Gloria, el seu segon treball, va inaugurar la Setmana de la Crítica de Canes 2023 enlluernant amb la presència de la petita Louise Mauroy-Panzani, l’autèntica sorpresa del film.

La història és molt simple. La Cléo adora la Gloria, la dona que la cuida des que era un nadó. Però la Glòria ha de tornar a Cap Verd quan la seva mare, que es feia càrrec dels seus fills a l’illa, mor sobtadament. Això és una tragèdia per la Cléo que aconsegueix fer que la Glòria i el seu pare li prometin que passaran l’estiu juntes a Cap Verd. Basada en els records de la pròpia infància de la directora, la pel·lícula vol rendir homenatge a totes aquelles persones que, sense ser pares o mares, senten un gran amor per les criatures que tenen a càrrec seu.

BASADA EN ELS RECORDS DE LA PRÒPIA INFÀNCIA DE LA DIRECTORA, LA PEL·LÍCULA VOL RENDIR HOMENATGE A TOTES AQUELLES PERSONES QUE, SENSE SER PARES O MARES, SENTEN UN GRAN AMOR PER LES CRIATURES QUE TENEN AL SEU CÀRREC

L’arribada de la Cléo a Cap Verd i les seves exigències d’afecte provocarà situacions de tensió amb els fills de la Glòria, que hauran de començar a conèixer la seva mare alhora que la comparteixen amb aquesta nena una mica malcriada. La convivència en aquestes setmanes de vida lliure, en què la Cléo descobreix que hi ha un altre món i que la Glòria no és de la seva propietat, és el centre d’aquest film que no deixa de ser un melodrama sensible sobre l’acceptació de la pèrdua. Per a totes dues, perquè tampoc és fàcil per la Glòria dir adeu a aquesta nena que ha vist créixer.

No és una sorpresa veure que una de les referències de la directora a l’hora de contar aquesta història sigui Mary Poppins amb la barreja de ficció i realitat, de fantasia i amor. Aquesta influència explica perquè recorre a l’animació per mostrar el món interior de la Cléo. Marie Amachoukeli-Barsacq, que ja havia codirigit un curtmetratge animat, Quiero que Plutón vuelva  a ser un planeta, amb Vladimir Mavounia-Kouka, treballa en aquesta ocasió amb Pierre-Emmanuel Lyet, escriptor i il·lustrador de llibres infantils. El resultat és espectacular en la manera com s’integren els dos llenguatges en un film carregat d’emocions i sentiments.

Ama Glòria s’estrena el 26 d’abril, Dia de la Infància a Espanya. No es podia pensar en una pel·lícula millor que aquesta d’una nena amb ulleres i el seu amor per la Gloria per cridar l’atenció sobre la figura de la infància.

CRÍTICA DIRECTORES Marie Amachoukeli-Barsacq PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE