Crítica — As Neves: On és la Paula?

En el seu primer llargmetratge de ficció, la també actriu Sonia Méndez trasplanta amb èxit els codis del thriller juvenil a un poble de la Galícia interior, a la província de Lugo. As neves arrenca el vespre en què una colla de joves de l’institut celebra una festa que desemboca en la desaparició d’una de les participants, la Paula (Antía Mariño), després que es faci viral un vídeo en què apareix practicant sexe amb una altra noia. D’aquesta manera, el film s’endinsa en els camins del thriller d’ambient rural. Una tempesta de neu aïlla el poble, dificulta la cerca de la Paula i tensa encara més els conflictes que sorgeixen davant l’absència inexplicable de la noia. S’estén el misteri al voltant de qui pot ser la persona responsable de la seva desaparició. El xicot amb qui estava a punt de tallar? Alguna amiga gelosa? Qui sigui que va gravar el vídeo? O ha estat tot un accident fortuït?

Méndez no cau en l’error de voler replicar tal qual els codis de la ficció juvenil nord-americana en un context gallec. Ans al contrari, la directora planteja un conflicte típicament adolescent i les seves conseqüències en un entorn amb idiosincràsia pròpia. L’èxit de l’anomenat Novo Cinema Galego, amb films com O corno o O que arde, ha normalitzat la presència de la llengua i la cultura gallegues en les pantalles de versió original. As neves posa de manifest que aquesta defensa d’un hiperlocalisme universal també es pot practicar des del gènere i amb la vocació d’arribar a un públic juvenil ampli. La cineasta aconsegueix que la colla de joves intèrprets resultin convincents com el típic grup d’adolescents que funciona com un ecosistema amb un llenguatge propi, unes inquietuds específiques, uns canals de comunicació interns i una confusió generalitzada. 

La primera part d’As neves genera una atmosfera d’inquietud i misteri, en sintonia amb el context geogràfic i la impermeabilitat dels joves respecte al grup d’adults que busca resoldre el cas. Però, tot i que les investigacions dels adults queden en bona part fora de camp, el film acaba sent captiu de la seva estructura de thriller juvenil i cau en una resolució un tant convencional i prosaica, que va acompanyada d’una inevitable lliçó sobre la necessitat que la joventut prengui consciència dels perills del registre i la divulgació d’imatges privades des dels dispositius mòbils.