FILMS

Crítica — Club Zero: Alimentació inconscient

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

Marla Jacarilla

Club Zero

Any 2023

País Àustria

Direcció Jessica Hausner

Guió Géraldine Bajard, Jessica Hausner

Producció Coop 99, Coproduction Office, Essential Filmproduktion,
BBC Film, Paloma Productions

Repartiment Mia Wasikowska, Sidse Babett Knudsen, Elsa Zylberstein, Mathieu Demy, Amir El-Masry, Isabel Lamers, Amanda Lawrence, Camilla Rutherford, Sam Hoare

Fotografia Martin Gschlacht

Muntatge Karina Ressler

Música Markus Binder

Distribució Coproduction Office, Karma Films

Durada 110 min

Data d'estrena 22 de març de 2024

Sinopsi

Una nova mestra s'uneix a l'equip de professors d'una escola d'elit per impartir classes de nutrició a joves alumnes. En poc temps, estableix un poderós vincle amb alguns d'ells sense que el professorat s'adoni què és el que està succeint realment.

Club Zero

Any 2023

País Àustria

Direcció Jessica Hausner

Guió Géraldine Bajard, Jessica Hausner

Producció Coop 99, Coproduction Office, Essential Filmproduktion,
BBC Film, Paloma Productions

Repartiment Mia Wasikowska, Sidse Babett Knudsen, Elsa Zylberstein, Mathieu Demy, Amir El-Masry, Isabel Lamers, Amanda Lawrence, Camilla Rutherford, Sam Hoare

Fotografia Martin Gschlacht

Muntatge Karina Ressler

Música Markus Binder

Distribució Coproduction Office, Karma Films

Durada 110 min

Data d'estrena 22 de març de 2024

Sinopsi

Una nova mestra s'uneix a l'equip de professors d'una escola d'elit per impartir classes de nutrició a joves alumnes. En poc temps, estableix un poderós vincle amb alguns d'ells sense que el professorat s'adoni què és el que està succeint realment.

L’any 2001, l’austríaca Jessica Hausner va debutar en el llargmetratge amb Lovely Rita, un drama coming-of-age que va rebre la menció especial del jurat Fipresci en el Festival Internacional de Cine de Viena. Vint-i-tres anys després, Hausner estrena el seu sisè llargmetratge –el segon en llengua anglesa–, un incòmode film que retrata el món de les sectes alimentàries, ambientant la història en aquest cas en un prestigiós i elitista internat, on arribarà Miss Novak (Mia Wasikowska), la nova professora encarregada d’impartir classes de nutrició a un reduït grup d’adolescents, a qui inculcarà amb gran entusiasme i poder de convicció les infinites bondats del que anomena “alimentació conscient”. 

En les darreres dècades, són incomptables els cultes al voltant del món que promulguen la necessitat imperiosa d’un canvi en la nostra dieta. Sota aquesta premissa inicial no hi ha res que objectar, vivim en la societat de l’excés i el tema de l’alimentació no és una excepció. Una part del planeta menja molt més del que necessita mentre la resta de la població mundial gairebé no pot alimentar-se. El veritable problema arriba quan aquests cultes inciten a deixar de menjar progressivament i, aprofitant-se de la ignorància, inseguretat, falta d’autoestima o problemes d’integració dels seus acòlits, els pressionen perquè canvien els seus hàbits alimentaris de manera dràstica. En resum, “deixar de menjar per començar a viure” és un lema que, encara que sembli descabellat, ha acabat calant en les ments de moltes persones. Aquesta és també la metodologia de Miss Novak: convèncer el seu alumnat que menjar és perjudicial tant per als seus cossos com per al planeta, que el menjar contamina els seus cossos i que només deixant de menjar aconseguiran la plenitud física i espiritual.

LES INTERPRETACIONS, FREDES, ARTIFICIOSES I DISTANCIADES, ESDEVENEN UNA METÀFORA DE L’ESPERIT D’UNA GENERACIÓ DESENCANTADA, SENSE AUTÈNTIQUES MOTIVACIONS. ELS ADOLESCENTS QUE PROTAGONITZEN CLUB ZERO SÓN ELS HEREUS PRIVILEGIATS D’UN MÓN EN DESCOMPOSICIÓ.

Res en la posada en escena o les interpretacions de Club Zero resulta casual. Cap dels plans, cap dels diàlegs. No existeix la improvisació. Tot està coordinat al mil·límetre per generar malestar, per provocar aquest riure incòmode que surt quan comprenem, almenys en part, que de vegades la vida és més absurda del que ens agradaria. Els diàlegs, més que diàlegs, semblen frases tretes del manual d’un coach, d’un vídeo de mindfulness o d’un llibre d’autoajuda. Que resulta impostat? Probablement sí. Que és clarament intencional? Sens dubte. Frases pronunciades per uns personatges que busquen sense èxit l’autenticitat i l’autorealització plena, però acaben sent víctimes de la tosca però efectiva manipulació mental exercida per Miss Novak. Les interpretacions, fredes, artificioses i distanciades, esdevenen una metàfora de l’esperit d’una generació desencantada, sense autèntiques motivacions. Els adolescents que protagonitzen Club Zero són els hereus privilegiats d’un món en descomposició. Un món afectat dràsticament pel canvi climàtic, les guerres o les dinàmiques extractivistes. Un món que sembla apropar-se a la seva fi mentre les classes més poderoses intenten pal·liar el seu sentiment de culpa aferrant-se als consells dels gurus de moda. 

Potser Club Zero no sigui la més subtil ni elegant de las pel·lícules de Hausner, potser no arribi al nivell d’obres com Lourdes (2009) o Amor Fou (2014), però en tot cas sí que suposa un potent revulsiu per a totes aquelles víctimes potencials de sectes que ofereixen solucions miraculoses quan en realitat el que pretenen és acabar amb la vida.   

CRÍTICA Jessica Hausner

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE