Crítica — Club Zero: Alimentació inconscient

L’any 2001, l’austríaca Jessica Hausner va debutar en el llargmetratge amb Lovely Rita, un drama coming-of-age que va rebre la menció especial del jurat Fipresci en el Festival Internacional de Cine de Viena. Vint-i-tres anys després, Hausner estrena el seu sisè llargmetratge –el segon en llengua anglesa–, un incòmode film que retrata el món de les sectes alimentàries, ambientant la història en aquest cas en un prestigiós i elitista internat, on arribarà Miss Novak (Mia Wasikowska), la nova professora encarregada d’impartir classes de nutrició a un reduït grup d’adolescents, a qui inculcarà amb gran entusiasme i poder de convicció les infinites bondats del que anomena “alimentació conscient”. 

En les darreres dècades, són incomptables els cultes al voltant del món que promulguen la necessitat imperiosa d’un canvi en la nostra dieta. Sota aquesta premissa inicial no hi ha res que objectar, vivim en la societat de l’excés i el tema de l’alimentació no és una excepció. Una part del planeta menja molt més del que necessita mentre la resta de la població mundial gairebé no pot alimentar-se. El veritable problema arriba quan aquests cultes inciten a deixar de menjar progressivament i, aprofitant-se de la ignorància, inseguretat, falta d’autoestima o problemes d’integració dels seus acòlits, els pressionen perquè canvien els seus hàbits alimentaris de manera dràstica. En resum, “deixar de menjar per començar a viure” és un lema que, encara que sembli descabellat, ha acabat calant en les ments de moltes persones. Aquesta és també la metodologia de Miss Novak: convèncer el seu alumnat que menjar és perjudicial tant per als seus cossos com per al planeta, que el menjar contamina els seus cossos i que només deixant de menjar aconseguiran la plenitud física i espiritual.