Crítica — Con el agua al cuello: Michael Keaton, les noves masculinitats i el feminisme transversal
En el seu segon film, Hallie Meyers-Shyer conta la història d'un pare de família en crisi que s'adona, potser una mica tard, dels errors que ha comès a la seva vida.
Con el agua al cuello (Goodrich)
Any 2024
País Estats Units
Direcció Hallie Meyers-Shyer
Guió Hallie Meyers-Shyer
Producció
C2 Motion Picture Group
Gramercy Park Media
RainMaker Films
Stay Gold Features
CallWood Pictures
Repartiment
Michael Keaton
Mila Kunis
Michael Urie
Andie MacDowell
Carmen Ejogo
Fotografia Jamie Ramsay
Muntatge Lisa Zeno Churgin
Música Christopher Willis
Distribució DeAPlaneta
Durada 111 min
Data d’estrena 21-02-2025
Sinopsi
La vida d'Andy fa un tomb quan s'ha de fer càrrec del seu fill i la seva filla de nou anys que van néixer d’un embaràs geminat. Naomi, la seva esposa, ha acudit a un centre de rehabilitació i estarà absent durant un temps. Potser seran tres mesos, o potser més. Per això, Andy haurà d'aprendre, d'una vegada per sempre, a ser un veritable pare, signifiqui això el que signifiqui.
Con el agua al cuello (Goodrich)
Any 2024
País Estats Units
Direcció Hallie Meyers-Shyer
Guió Hallie Meyers-Shyer
Producció
C2 Motion Picture Group
Gramercy Park Media
RainMaker Films
Stay Gold Features
CallWood Pictures
Repartiment
Michael Keaton
Mila Kunis
Michael Urie
Andie MacDowell
Carmen Ejogo
Fotografia Jamie Ramsay
Muntatge Lisa Zeno Churgin
Música Christopher Willis
Distribució DeAPlaneta
Durada 111 min
Data d’estrena 21-02-2025
Sinopsi
La vida d'Andy fa un tomb quan s'ha de fer càrrec del seu fill i la seva filla de nou anys que van néixer d’un embaràs geminat. Naomi, la seva esposa, ha acudit a un centre de rehabilitació i estarà absent durant un temps. Potser seran tres mesos, o potser més. Per això, Andy haurà d'aprendre, d'una vegada per sempre, a ser un veritable pare, signifiqui això el que signifiqui.
Andy Goodrich regenta una galeria d’art i viu en una luxosa casa amb la seva esposa, el seu fill i la seva filla, que tenen nou anys i van néixer d’un embaràs geminat. Sembla tenir-ho tot o, almenys, això és el que ell creu. Perquè un bon dia –o, més ben dit, una bona nit–, la seva dona el truca des d’un centre de rehabilitació per dir-li que cuidi de les criatures perquè ella s’absentarà de casa uns tres mesos –potser més– per curar-se aquesta lletja addicció a les pastilles que ha anat desenvolupant últimament i de la qual ell, probablement, ni se n’ha adonat. Sembla, encara que li costi acceptar-ho, que Andy no és el marit exemplar que creia ser. Sembla, encara que li costi acceptar-ho, que el fet de no estar mai a casa ha deteriorat la relació, tant amb la seva dona com amb el seu fill i la seva filla. La pregunta és si aquest deteriorament serà irreversible o tindrà solució.
Aquest és el punt de partida de Goodrich, títol que al castellà ha estat “traduït” com Con el agua al cuello. Però compte, no es tracta d’un remake del film dirigit per Stuart Rosenberg el 1975, ni d’una adaptació de la novel·la de Petros Márkaris, ni tampoc de la de Donna Leon amb el seu famós comissari Brunetti. Es tracta del segon llargmetratge de Hallie Meyers-Shyer, filla del director Charles Shyer (Alfie (2004), Me gustan los líos (1994), El pare de la núvia (1991)) i la directora Nancy Meyers (En què pensen les dones? (2000), Tú a Londres y yo a California (1998)). Amb aquests antecedents era d’esperar que, si Hallie Meyers acabava dedicant-se al cinema, es decantés per la realització de comèdies al més pur estil de Hollywood, superestrelles incloses. No en va és Michael Keaton qui encarna Andy Goodrich i Andie MacDowell la que dona vida a la seva exdona, encara que aparegui en el film tan sols de manera fugaç. De fet, ja en la seva primera pel·lícula (De tornada a casa, 2017), Meyers va comptar amb la presència de Reese Witherspoon com a protagonista.