FILMS

Crítica — Descansa en Paz: La interrupció del dol

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu inesperat retorn.

Marla Jacarilla

Descansa en paz (Håndtering av udøde)

Any 2024

País Noruega
Suècia

Direcció Thea Hvistendahl

Guió Thea Hvistendahl
John Ajvide Lindqvist

Producció Einar Film

Repartiment Renate Reinsve
Anders Danielsen Lie
Bahar Pars
Bjorn Sundquist
Denise Trankalis
Jan Hrynkiewicz

Fotografia Pal Ulvik Rokseth

Muntatge Thomas Grotmol, Trude Lirhus

Música Peter Raeburn

Distribució Avalon

Durada 98 min

Data d'estrena 21-06-2024

Sinopsi

És estiu a Oslo. Uns estranys fenòmens elèctrics fan que alguns morts tornin misteriosament al món dels vius. Les seves famílies faran tot el possible per assimilar-ho, per difícil que els resulti.

Descansa en paz (Håndtering av udøde)

Any 2024

País Noruega
Suècia

Direcció Thea Hvistendahl

Guió Thea Hvistendahl
John Ajvide Lindqvist

Producció Einar Film

Repartiment Renate Reinsve
Anders Danielsen Lie
Bahar Pars
Bjorn Sundquist
Denise Trankalis
Jan Hrynkiewicz

Fotografia Pal Ulvik Rokseth

Muntatge Thomas Grotmol, Trude Lirhus

Música Peter Raeburn

Distribució Avalon

Durada 98 min

Data d'estrena 21-06-2024

Sinopsi

És estiu a Oslo. Uns estranys fenòmens elèctrics fan que alguns morts tornin misteriosament al món dels vius. Les seves famílies faran tot el possible per assimilar-ho, per difícil que els resulti.

Després d’un primer acostament al gènere del terror amb el seu curtmetratge Children of Satan, de 2019, la directora noruega Thea Hvistendahl debuta en el llargmetratge amb l’adaptació de Descansa en paz, segona novel·la (escrita el 2005) de John Ajvide Lindqvist, autor de grans èxits ja adaptats anteriorment al cinema com Deixa’m entrar o Border.

“Un drama amb elements de terror” o “una pel·lícula de zombis per a la gent a qui no necessàriament li agrada les pel·lícules de zombis”, així és com Hvistendahl defineix el seu film, una sorprenent història en què els morts vivents tenen gairebé tot el protagonisme i les paraules sobren la major part del temps. Però, abans de tot, Descansa en paz és una pel·lícula sobre els processos de dol, sobre com de difícil resulta continuar amb la nostra vida quan els éssers estimats desapareixen i sobre el que seríem capaços de fer si, de manera inexplicable, tornessin del més enllà.

En contra del que podria esperar un espectador una mica despistat, Hvistendahl no utilitza gairebé els codis del cinema de terror i els seus zombis no es comporten exactament com esperaríem. No hi ha cap apocalipsi aparent, ciutats destruïdes, crits, interminables persecucions ni morts vivents devorant cervells. És estiu a Oslo i una insòlita onada de calor envaeix la ciutat. Una sèrie d’estranys fenòmens elèctrics se succeeixen i la vida de moltes famílies farà un tomb inevitable.

EL PAUSAT RITME DE LA PEL·LÍCULA, UNA MICA DESCONCERTANT AL PRINCIPI, ENS INTRODUEIX GRADUALMENT EN UNA MENA DE TRÀNSIT AL MATEIX TEMPS QUE ELS FAMILIARS, ATÒNITS, INTENTEN ASSIMILAR QUE HI HA UN TERCER ESTAT ENTRE LA VIDA I LA MORT.

Descansa en paz narra tres històries, reflexiona sobre tres etapes de la vida i descriu tres tipus de mort: la d’un nen, la d’una dona adulta i la d’una anciana. En els tres casos, els familiars intentaran acollir de nou en les seves vides a aquest ésser que torna de manera inesperada. A aquest ésser que ja no és la persona que van conèixer, però que encara se li assembla massa. Tal vegada, perquè continua ocupant el mateix cos,  bastant desmillorat i en un avançat estat de descomposició, sí, però el mateix cos, al cap i a la fi.

El pausat ritme de la pel·lícula, una mica desconcertant al principi, ens introdueix gradualment en una mena de trànsit al mateix temps que els familiars, atònits, intenten assimilar que hi ha un tercer estat entre la vida i la mort. Un estat en què les persones, encara que no semblin estar vives del tot, caminen, es mouen, observen tot al seu voltant i fins i tot emeten algun so. Són qui semblen ser? Per què han tornat? Què volen? Respiren? Això ja no sembla estar tan clar.

El film planteja moltes preguntes a l’espectador, però les respostes que ofereix són més aviat minses. Al llarg del seu metratge, pesa més la tristesa que la por. Els personatges parlen poc, molt poc (molt menys que a la novel·la). Probablement, perquè no hi ha paraules suficients al món per explicar el que podria sentir un ésser humà en una situació així. Per això, tal vegada és millor deixar parlar a la mirada. El fet que les paraules escassegin fa que els sons i l’atmosfèrica banda sonora cobrin un major protagonisme. El paisatge quotidià es torna cada vegada més pertorbador i la falta d’explicacions sumeix als protagonistes –i també al propi públic– en una incertesa absoluta. Aquesta incertesa que ens porta a reflexionar sobre els límits entre la vida i la mort. Límits que, d’altra banda, no sempre estan clarament definits.

CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA Thea Hvistendahl

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE