Crítica — Diari de la meva sextorsió: Plantar cara al xantatge

Patricia Franquesa és coneguda com a productora del documental La Mami, de Laura Herrero Garvín, i com a directora del documental Oh Dear Sara sobre Sara Bahai, la primera dona taxista i activista pels drets de les dones a l’Afganistan (abans de la tornada dels talibans, és clar). Diari de la meva sextorsió, estrenat a l’últim DocsBarcelona, es el seu segon treball com a directora.

Si formava part de la programació del DocsBarcelona és perquè Diari de la meva sextorsió és un documental, encara que no un documental convencional. Diguem que aquest particularíssim film ens permet conèixer la Pati Franquesa des de dins: des de dins del seu ordinador. Perquè el que explica aquest thriller digital és la història de la pròpia Pati, el calvari que va passar des que li van robar l’ordinador portàtil en un viatge a Madrid. 

“Com a directora de documentals, vaig tenir clar des del primer moment que podia convertir aquest malson en una oportunitat per conscienciar i trencar el tabú al voltant del ciberassetjament sexual”, escriu a la presentació de Diari de la meva sextorsió. Un malson que ha durat anys i que va anar documentant pas a pas, amb missatges de text, correus electrònics, vídeos, papers oficials, denúncies, avisos i converses amb el hacker que la sextorsionava. Tots aquests elements li serveixen per anar construint i recordant el procés kafkià del seu xantatge amb un gran sentit de l’humor i una enorme honestedat.