Crítica — El minuto heroico: Així naturalitza l’Opus l’explotació laboral de les dones de l’organització
La docusèrie de Mònica Terribas posa en el centre la veu i l'experiència de 13 antigues integrants de l'Opus per construir un relat col·lectiu en primera persona sobre la condició subalterna que s'atorga a les anomenades numeràries auxiliars pel fet de ser dones.
El minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei
Any 2025
País Espanya
Direcció Mònica Terribas
Guió Mònica Terribas
Realització Laura Sisteró
Producció
The Mediapro Studio
Max
Warner Bros Discovery
Repartiment Claudia Traisac
Fotografia Biel Capellas
Muntatge
Ona Bartrolí
Núria Campabadal
Muntatge musical Cansons
Distribució Max
Durada 4 episodis de 50 min
Data d’estrena 14 de febrer (Max)
Sinopsi
La docusèrie relata, a través dels seus propis testimonis directes, la vida de tretze dones procedents de diversos entorns, països, generacions i sense vincles entre elles, que van experimentar l'Opus Dei com a numeràries auxiliars. Dones que relaten haver-se sentit sotmeses a un tracte abusiu laboral, psicològic i espiritual, i que ara s'atreveixen a explicar-ho.
El minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei
Any 2025
País Espanya
Direcció Mònica Terribas
Guió Mònica Terribas
Realització Laura Sisteró
Producció
The Mediapro Studio
Max
Warner Bros Discovery
Repartiment Claudia Traisac
Fotografia Biel Capellas
Muntatge
Ona Bartrolí
Núria Campabadal
Muntatge musical Cansons
Distribució Max
Durada 4 episodis de 50 min
Data d’estrena 14 de febrer (Max)
Sinopsi
La docusèrie relata, a través dels seus propis testimonis directes, la vida de tretze dones procedents de diversos entorns, països, generacions i sense vincles entre elles, que van experimentar l'Opus Dei com a numeràries auxiliars. Dones que relaten haver-se sentit sotmeses a un tracte abusiu laboral, psicològic i espiritual, i que ara s'atreveixen a explicar-ho.
En l’estil de vida que preconitza l’Opus Dei, el minut heroic correspon al temps que transcorre entre que sona el despertador de bon matí i et lleves. Segons la doctrina de Josemaría Escrivá de Balaguer, la servitud a Déu i a l’obra es manifesta en la promptitud en què se salva aquest interval: amb decisió i sense romanços. En la docusèrie de Mònica Terribas El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei, es capgira aquest concepte. En el tercer episodi dels quatre que conformen la producció, les protagonistes, exmembres de l’Obra, coincideixen en què el seu veritable minut heroic va ser aquell en què van escapar de l’Opus, quan van agafar la porta i van deixar enrere definitivament una forma de vida que coartava la seva llibertat.
La veritable naturalesa de l’Opus, els seus interessos i fins a on arriben els tentacles del seu poder han estat objecte de nombrosos llibres i reportatges d’investigació. La singularitat de la sèrie estrenada a Max rau en la seva perspectiva de gènere i, en bona part, de classe, així com en el seu discurs transnacional. Terribas s’ha centrat en l’experiència de tretze dones d’edats diverses i de diferents països d’Europa i Llatinoamèrica que van abandonar l’obra després d’anys de viure-hi com a numeràries auxiliars. Dins de l’Opus, aquesta categoria està “reservada” només a les dones, a qui s’encomana la responsabilitat de les tasques domèstiques. Les numeràries auxiliars són les serventes de la resta de membres, les minyones que preparen els àpats, fan els llits, escombren, freguen, renten la roba, planxen, i tenen cura dels homes i altres dones que viuen, convenientment segregats i segregades, en les residències de l’organització. “Cal ser estora perquè els altres trepitgin tou”, és la consigna que reben. Aquesta crida a la servitud altruista i invisibilitzada, adreçada exclusivament a les integrants femenines del col·lectiu, és la que analitza la sèrie a través dels testimonis en primera persona de les protagonistes, i d’un seguit d’experts en el tema que confirmen com aquest relat des de dins coincideix amb les investigacions que s’han fet des de fora.
