FILMS

Crítica — Los pequeños amores: El mirall que és la teva mare

En el seu segon llargmetratge, Celia Rico profunditza en el concepte de filladat, una paraula que no recull el diccionari, però que potser hauríem de començar a tenir en compte.

Marla Jacarilla

Los pequeños amores

Any 2023

País Espanya

Direcció Celia Rico Clavellino

Guió Celia Rico Clavellino

Producció Arcadia Motion Pictures, Viracocha Films IAE, Noodles Production.

Repartiment Adriana Ozores, María Vázquez, Aimar Vega

Fotografia Lucía Faraig, Santiago Racaj

Muntatge Fernando Franco

Distribució Bteam Pictures

Durada 95 min

Data d'estrena 8 de març del 2024

Sinopsi

Teresa canvia els seus plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un accident. Aquest sufocant estiu, l'obligada convivència propiciarà que les dues visquin juntes moments reveladors.

Los pequeños amores

Any 2023

País Espanya

Direcció Celia Rico Clavellino

Guió Celia Rico Clavellino

Producció Arcadia Motion Pictures, Viracocha Films IAE, Noodles Production.

Repartiment Adriana Ozores, María Vázquez, Aimar Vega

Fotografia Lucía Faraig, Santiago Racaj

Muntatge Fernando Franco

Distribució Bteam Pictures

Durada 95 min

Data d'estrena 8 de març del 2024

Sinopsi

Teresa canvia els seus plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un accident. Aquest sufocant estiu, l'obligada convivència propiciarà que les dues visquin juntes moments reveladors.

No per casualitat, el 8 de maç –Dia Internacional de la Dona– s’estrena en sales comercials el segon llargmetratge de la directora Celia Rico que, després de la seva aclamada òpera prima Viaje al cuarto de una madre, torna amb una altra història sobre vincles familiars, rodada principalment a Catalunya. Los pequeños amores, junt amb el seu anterior film, podrien conformar una espècie de díptic sentimental sobre les relacions maternofilials en l’entorn quotidià de la classe obrera. Un díptic, no sé si intencional, però sí molt coherent, que retrata amb una enorme honestedat i senzillesa les relacions entre mares i filles. Sense idealitzar-les, sense jutjar-les, sense caure en excessos d’emotivitat lacrimògena o pornografia emocional.

La història de Los pequeños amores transcorre durant un calorós estiu en què Teresa (María Vázquez), una dona de 42 anys, ha de deixar l’apartament on viu a Madrid per passar unes setmanes a casa de sa mare Ani (Adriana Ozores), que ha patit un petit accident mentre caminava pel bosc. Durant aquestes setmanes de convivència forçosa sortiran a la llum les nombroses diferències entre elles, però també totes aquelles coses que tenen en comú i que les uneixen, tota aquesta complicitat, tota aquesta intimitat que havia quedat adormida a causa de la distància.

MITJANÇANT UNA POSADA EN ESCENA SÒBRIA I FUNCIONAL, I UN GUIÓ CONFORMAT A BASE D’INNUMERABLES PETITS DETALLS QUE DOTEN DE GRAN VERSEMBLANÇA LES DUES PROTAGONISTES, RICO HA TROBAT EN ADRIANA OZORES I MARÍA VÁZQUEZ LES ALIADES PERFECTES PER NARRAR UNA HISTÒRIA TAN EMOTIVA COM INTEL·LIGENT

I de fons, sempre present –encara que mai protagonista absolut– els diners. Els diners que tanta falta fan per viure. Els diners que mai semblen suficients, que només arriben per anar tapant forats i posant pedaços. Els diners dels quals ningú parla perquè és de mala educació parlar d’allò en què tothom està pensant. Els diners apareixien en Viaje al Cuarto de una madre i continua ben present en Los pequeños amores. Els diners per pagar unes classes d’anglès. Els diners per pintar la façana de la casa. Els diners per comprar un bitllet d’avió per viatjar a Massachusetts o un Frigo Pie en una calorosa tarda d’estiu. Els diners que no donen la felicitat, ni molt menys, però fan la vida més suportable. 

Mitjançant una posada en escena sòbria i funcional, i un guió conformat a base de innombrables petits detalls que doten de gran versemblança els dos personatges protagonistes, Rico ha trobat en Adriana Ozores i María Vázquez les aliades perfectes per narrar una història tan emotiva com intel·ligent. Una història repleta de conversacions aparentment intranscendents, però que en realitat estan carregades de significat. Conversacions sobre com cuinar el gaspatxo, com netejar una fèrula dental, quins llibres llegir quan t’avorreixes o com pintar una paret amb humitats i esquerdes. Conversacions que serveixen d’excusa per mostrar, amb humor, sensibilitat i subtilesa, la bretxa generacional entre les dues dones, però també les seves semblances. Conversacions que, inevitablement, ens provoquen un somriure de complicitat quan les escoltem. I junt a aquestes conversacions, altres preguntes molt més transcendents que la pel·lícula formula, de vegades de forma indirecta i sense saber molt bé a qui van dirigides. Com ens enfrontem a la soledat o la incertesa? Hem decebut la nostra mare decidint tenir una vida distinta a aquella que ella havia imaginat per nosaltres? Quines coses són realment importants en la vida? Com aprenem a estimar? Com podem arribar a entendre a qui no se’ns assembla en absolut? Què passa amb totes aquelles dones que decideixen no convertir-se en mares?

CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMORETRATS

Meg Ryan

"L’estrella que estimava les cineastes"

Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant...

ENTREVISTES

Stéphanie Di Giusto

"La sensualitat inesperada"

“Amb Rosalie en realitat he inventat el destí d'una dona que s'allibera amb la barba. He volgut, sobretot, explorar una història d'amor”.

ENTREVISTES

Alice Rohrwacher

"La cineasta de les meravelles"

“El cinema és una manera de viatjar en el temps”

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

ENTREVISTES

Claire Atherton

"Respectar el misteri de les imatges"

“L'edició és un lloc on realment pots resistir i ajudar la gent a resistir a la por”

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE