FILMS

Crítica — Green Border: La violència fronterera de l’Europa fortalesa

Agnieszka Holland firma un drama de denúncia sobre el maltractament deshumanitzador que pateixen els refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia.

Eulàlia Iglesias

Green Border

Any 2023

País Polònia
França
República Txeca
Bèlgica

Direcció Agnieszka Holland

Guió Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland

Producció Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree

Repartiment Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza

Fotografia Tomasz Naumiuk

Muntatge Pavel Hrdlička

Música Frédéric Vercheval

Distribució Vercine Distribución

Durada 153 min

Data d’estrena 14 de juny del 2024

Sinopsi

En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.

Green Border

Any 2023

País Polònia
França
República Txeca
Bèlgica

Direcció Agnieszka Holland

Guió Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland

Producció Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree

Repartiment Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza

Fotografia Tomasz Naumiuk

Muntatge Pavel Hrdlička

Música Frédéric Vercheval

Distribució Vercine Distribución

Durada 153 min

Data d’estrena 14 de juny del 2024

Sinopsi

En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.

Des del seu debut als anys setanta, Agnieszka Holland ha convertit la seva filmografia en un acte de compromís amb la denúncia de la deshumanització de l’Europa contemporània. Green Border connecta amb altres de les seves pel·lícules, centrades en visibilitzar la falta de llibertat a la Polònia comunista o l’horror del nazisme. Aquest últim film respon a la voluntat de no tancar els ulls davant d’una realitat brutal i contemporània que té lloc al llindar d’una Europa que es blinda en contra dels refugiats i immigrants que truquen a les seves portes tot fugint de guerres i misèries. 

Holland localitza aquesta realitat en la frontera entre el seu país i Bielorússia, que ha esdevingut una zona de confrontació entre els dos països. El president bielorús Aleksandr Lukaixenko atrau persones que volen arribar a Europa amb promeses falses per després foragitar-los fins a l’altre cantó de la frontera amb Polònia, on són rebuts amb evident hostilitat fins al punt de retornar-los a l’altre costat de les tanques de filferro, fora de la Unió Europea. Aquest és el context que Holland descriu a Green Border a partir de tres perspectives diferents: la d’una família de Síria i una dona afganesa que fan pinya per intentar romandre a Polònia; la dels militars entrenats en l’odi a aquests refugiats (“no són persones, són armes de Putin i Lukaixenko”, els adoctrinen a les casernes) representats a través d’un jove soldat a punt d’esdevenir pare, en Jan (Tomasz Włosok); i el de les xarxes clandestines que s’organitzen per ajudar aquestes figures vulnerables malgrat la persecució del govern polonès.

EN EL PROCÉS DE SEGUIMENT DE LES TRIBULACIONS DELS REFUGIATS, LA PEL·LÍCULA S’ENDINSA, NO NOMÉS DE FORMA LITERAL, EN TERRITORIS PANTANOSOS PEL QUE FA A LA REPRESENTACIÓ DE L’HORROR.

La directora trena un drama en blanc i negre que avança al ritme angoixant d’un grup de persones desesperades per romandre a un país mentre fugen de tot tipus de controls o són deportades a un i altre cantó de la frontera. És en el seguiment de les tribulacions dels refugiats que la pel·lícula s’endinsa, no només de forma literal, en territoris pantanosos pel que fa a la representació de l’horror. Holland vol transmetre la desesperació dels protagonistes, la violència i les humiliacions que pateixen en l’intent de romandre en una Unió Europea amb uns responsables que no són capaços de respectar els mínims drets humans. Sobretot en una seqüència en concret, Green Border se situa en aquella espinosa frontera entre la denúncia pertinent i la recreació innecessària en la desgràcia aliena per conscienciar l’audiència del patiment aliè. De fet, és el que passa amb una de les protagonistes, la Julia (Maja Ostaszewska), la psicòloga que és testimoni impotent d’aquesta escena i a partir d’aquí s’implica en un grup de suport als refugiats. 

Aquesta subtrama resulta la més potent de la pel·lícula. Green Border entronca en part amb un cinema d’Europa de l’Est molt crític i pessimista en el retrat d’unes democràcies en crisi ja sigui a causa de la corrupció o d’unes polítiques autoritàries. La pròpia reacció del govern polonès, en mans del partit ultraconservador quan Holland va estrenar el film a la Mostra de Venècia, va consistir en acusar la directora, entre altres coses, de fer propaganda nazi. Malgrat tot, la cineasta no s’abandona a una visió pessimista del seu país i de la deriva de bona part del vell continent. I contraposa a l’assetjament dels drets humans dels més dèbils la creació de xarxes de resistència per part d’iniciatives ciutadanes que acaben suplint la funció de les administracions.

Agnieszka Holland CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE