Crítica — Green Border: La violència fronterera de l’Europa fortalesa
Agnieszka Holland firma un drama de denúncia sobre el maltractament deshumanitzador que pateixen els refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia.
Green Border
Any 2023
País
Polònia
França
República Txeca
Bèlgica
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland
Producció
Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree
Repartiment
Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza
Fotografia Tomasz Naumiuk
Muntatge Pavel Hrdlička
Música Frédéric Vercheval
Distribució Vercine Distribución
Durada 153 min
Data d’estrena 14 de juny del 2024
Sinopsi
En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.
Green Border
Any 2023
País
Polònia
França
República Txeca
Bèlgica
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland
Producció
Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree
Repartiment
Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza
Fotografia Tomasz Naumiuk
Muntatge Pavel Hrdlička
Música Frédéric Vercheval
Distribució Vercine Distribución
Durada 153 min
Data d’estrena 14 de juny del 2024
Sinopsi
En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.
Des del seu debut als anys setanta, Agnieszka Holland ha convertit la seva filmografia en un acte de compromís amb la denúncia de la deshumanització de l’Europa contemporània. Green Border connecta amb altres de les seves pel·lícules, centrades en visibilitzar la falta de llibertat a la Polònia comunista o l’horror del nazisme. Aquest últim film respon a la voluntat de no tancar els ulls davant d’una realitat brutal i contemporània que té lloc al llindar d’una Europa que es blinda en contra dels refugiats i immigrants que truquen a les seves portes tot fugint de guerres i misèries.
Holland localitza aquesta realitat en la frontera entre el seu país i Bielorússia, que ha esdevingut una zona de confrontació entre els dos països. El president bielorús Aleksandr Lukaixenko atrau persones que volen arribar a Europa amb promeses falses per després foragitar-los fins a l’altre cantó de la frontera amb Polònia, on són rebuts amb evident hostilitat fins al punt de retornar-los a l’altre costat de les tanques de filferro, fora de la Unió Europea. Aquest és el context que Holland descriu a Green Border a partir de tres perspectives diferents: la d’una família de Síria i una dona afganesa que fan pinya per intentar romandre a Polònia; la dels militars entrenats en l’odi a aquests refugiats (“no són persones, són armes de Putin i Lukaixenko”, els adoctrinen a les casernes) representats a través d’un jove soldat a punt d’esdevenir pare, en Jan (Tomasz Włosok); i el de les xarxes clandestines que s’organitzen per ajudar aquestes figures vulnerables malgrat la persecució del govern polonès.
EN EL PROCÉS DE SEGUIMENT DE LES TRIBULACIONS DELS REFUGIATS, LA PEL·LÍCULA S’ENDINSA, NO NOMÉS DE FORMA LITERAL, EN TERRITORIS PANTANOSOS PEL QUE FA A LA REPRESENTACIÓ DE L’HORROR.
La directora trena un drama en blanc i negre que avança al ritme angoixant d’un grup de persones desesperades per romandre a un país mentre fugen de tot tipus de controls o són deportades a un i altre cantó de la frontera. És en el seguiment de les tribulacions dels refugiats que la pel·lícula s’endinsa, no només de forma literal, en territoris pantanosos pel que fa a la representació de l’horror. Holland vol transmetre la desesperació dels protagonistes, la violència i les humiliacions que pateixen en l’intent de romandre en una Unió Europea amb uns responsables que no són capaços de respectar els mínims drets humans. Sobretot en una seqüència en concret, Green Border se situa en aquella espinosa frontera entre la denúncia pertinent i la recreació innecessària en la desgràcia aliena per conscienciar l’audiència del patiment aliè. De fet, és el que passa amb una de les protagonistes, la Julia (Maja Ostaszewska), la psicòloga que és testimoni impotent d’aquesta escena i a partir d’aquí s’implica en un grup de suport als refugiats.
Aquesta subtrama resulta la més potent de la pel·lícula. Green Border entronca en part amb un cinema d’Europa de l’Est molt crític i pessimista en el retrat d’unes democràcies en crisi ja sigui a causa de la corrupció o d’unes polítiques autoritàries. La pròpia reacció del govern polonès, en mans del partit ultraconservador quan Holland va estrenar el film a la Mostra de Venècia, va consistir en acusar la directora, entre altres coses, de fer propaganda nazi. Malgrat tot, la cineasta no s’abandona a una visió pessimista del seu país i de la deriva de bona part del vell continent. I contraposa a l’assetjament dels drets humans dels més dèbils la creació de xarxes de resistència per part d’iniciatives ciutadanes que acaben suplint la funció de les administracions.