Crítica — Green Border: La violència fronterera de l’Europa fortalesa
Agnieszka Holland firma un drama de denúncia sobre el maltractament deshumanitzador que pateixen els refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia.
Green Border
Any 2023
País
Polònia
França
República Txeca
Bèlgica
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland
Producció
Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree
Repartiment
Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza
Fotografia Tomasz Naumiuk
Muntatge Pavel Hrdlička
Música Frédéric Vercheval
Distribució Vercine Distribución
Durada 153 min
Data d’estrena 14 de juny del 2024
Sinopsi
En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.
Green Border
Any 2023
País
Polònia
França
República Txeca
Bèlgica
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Maciej Pisuk
Gabriela Łazarkiewicz-Sieczko
Agnieszka Holland
Producció
Metro Films
Astute Films
Blick Productions
Marlene Film Production
Beluga Tree
Repartiment
Jalal Altawil
Maja Ostaszewska
Tomasz Włosok
Behi Djanati Atai
Mohamad Al Rashi
Dalia Naous
Maciej Stuhr
Agata Kulesza
Fotografia Tomasz Naumiuk
Muntatge Pavel Hrdlička
Música Frédéric Vercheval
Distribució Vercine Distribución
Durada 153 min
Data d’estrena 14 de juny del 2024
Sinopsi
En els boscos pantanosos que conformen l'anomenada “frontera verda” entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea estan atrapats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s'entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta.
Des del seu debut als anys setanta, Agnieszka Holland ha convertit la seva filmografia en un acte de compromís amb la denúncia de la deshumanització de l’Europa contemporània. Green Border connecta amb altres de les seves pel·lícules, centrades en visibilitzar la falta de llibertat a la Polònia comunista o l’horror del nazisme. Aquest últim film respon a la voluntat de no tancar els ulls davant d’una realitat brutal i contemporània que té lloc al llindar d’una Europa que es blinda en contra dels refugiats i immigrants que truquen a les seves portes tot fugint de guerres i misèries.
Holland localitza aquesta realitat en la frontera entre el seu país i Bielorússia, que ha esdevingut una zona de confrontació entre els dos països. El president bielorús Aleksandr Lukaixenko atrau persones que volen arribar a Europa amb promeses falses per després foragitar-los fins a l’altre cantó de la frontera amb Polònia, on són rebuts amb evident hostilitat fins al punt de retornar-los a l’altre costat de les tanques de filferro, fora de la Unió Europea. Aquest és el context que Holland descriu a Green Border a partir de tres perspectives diferents: la d’una família de Síria i una dona afganesa que fan pinya per intentar romandre a Polònia; la dels militars entrenats en l’odi a aquests refugiats (“no són persones, són armes de Putin i Lukaixenko”, els adoctrinen a les casernes) representats a través d’un jove soldat a punt d’esdevenir pare, en Jan (Tomasz Włosok); i el de les xarxes clandestines que s’organitzen per ajudar aquestes figures vulnerables malgrat la persecució del govern polonès.
