SÈRIES

Crítica — ‘Hacks’ Temporada 3: Deborah i Ava, tercer assalt

Han tornat Deborah Vance i Ava Daniels o, el que és el mateix, Jean Smart i Hannah Einbinder. L'excel·lent i divertidíssima tercera temporada de Hacks segueix aquesta vegada els intents de Deborah, la veterana llegenda de la comèdia de Las Vegas, de ser fitxada com a presentadora d'un late night show. L'últim episodi, tan sorprenent com devastador, aprofundeix en els clarobscurs de la confusa relació professional i personal que Deborah manté amb Ava, la seva jove guionista, confident i amiga?

María Adell Carmona

Hacks (Tercera temporada)

Any 2024

País EUA

Creada per Lucia Aniello
Paul W. Downs
Jean Statsky

Producció Universal Television
Paulilu Productions
First Thought Productions
Fremulon
3 Arts Entertainmment

Repartiment Jean Smart
Hannah Einbinder
Paul W. Downs
Megan Stalter
Carl Clemons-Hopkins
Kaitlin Olson

Fotografia Adam Bricker

Distribució Max

Duració 9 episodis de 30 minuts

Data d’estrena 2 de maig de 2024

Sinopsi

Al cap d'un any sense veure's, i després de l'èxit de l'especial de comèdia que van crear juntes, Deborah Vance, la llegendària estrella còmica, li demana a Ava Daniels, la seva antiga guionista, que torni a treballar per a ella per preparar la seva candidatura com a presentadora d'un famós late night show.

Hacks (Tercera temporada)

Any 2024

País EUA

Creada per Lucia Aniello
Paul W. Downs
Jean Statsky

Producció Universal Television
Paulilu Productions
First Thought Productions
Fremulon
3 Arts Entertainmment

Repartiment Jean Smart
Hannah Einbinder
Paul W. Downs
Megan Stalter
Carl Clemons-Hopkins
Kaitlin Olson

Fotografia Adam Bricker

Distribució Max

Duració 9 episodis de 30 minuts

Data d’estrena 2 de maig de 2024

Sinopsi

Al cap d'un any sense veure's, i després de l'èxit de l'especial de comèdia que van crear juntes, Deborah Vance, la llegendària estrella còmica, li demana a Ava Daniels, la seva antiga guionista, que torni a treballar per a ella per preparar la seva candidatura com a presentadora d'un famós late night show.

La tercera temporada de Hacks ha acabat, i l’episodi final, “Bulletproof”, ens ha trencat el cor. Després de superar l’impacte inicial, no podem dir que l’última i impecable temporada de la comèdia creada per Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jean Statsky (tres cineastes que han treballat, en major o menor grau, en una altra sèrie de culte com és Broad City) no ens havia previngut. En el tercer episodi (“The Roast of Deborah Vance”), DJ, la filla exdrogoaddicta de Deborah Vance ―veterana llegenda de la stand―up que una Jean Smart monumental ha modelat a partir d’icòniques dones de la comèdia nord-americana com Joan Rivers o Carol Burnett―, es posa per primera vegada sobre un escenari i, després d’arrencar riallades i aplaudiments al públic, confessa a la seva mare, emocionada: “Ara comprenc per què la comèdia era el més important per a tu. Creia que eres una narcisista, però resulta que només ets una addicta, com jo!”. DJ (una fabulosa Kaitlin Olson) ha donat en el clau: Deborah és una addicta ―a fer riure, però també al reconeixement públic, a l’admiració que suscita, al personatge bigger-than-life que ha creat― que no pot, ni vol, recuperar-se (“Jo puc anar a teràpia de grup, però tu no, la teva addicció és el grup!”, continua la seva filla) i, per tant, amb tendència a fer-se mal a si mateixa, però també a qui tingui a prop.

La persona més propera a Deborah no és una filla ni una germana, sinó, òbviament, una col·lega professional, algú que senti, com ella, l’adrenalina instantània, efímera i completament addictiva que se sent en fer un bon acudit. Aquesta persona és Ava (Hannah Einbinder, divertidíssima i commovedora per igual), la brillant i neuròtica guionista mil·lennista que treballa per a Deborah; l’estira-i-arronsa intergeneracional entre les dues, el mode en què la seva confusa relació esborra, perillosament, la fina línia que separa a la cap de l’amiga (i eventual crush platònic) és el centre neuràlgic d’una sèrie que pot ser tan incisiva i mordaç com Mad Men, i tan absurdament excèntrica, sense prejudicis i divertida com 30 Rock, malgrat que la ficció serial amb què podria formar un brillantíssim programa doble és La maravillosa Sra. Maisel. Com totes les grans sèries ambientades en entorns laborals ―Murphy Brown, The Office, Parks & Recreation…― en Hacks se superposa, de vegades de manera hilarant, d’altres de manera dolorosa, allò  professional amb allò personal. Una prova d’això és “One Day”, un dels millors capítols de la present temporada i un magnífic exemple de bottle episode que recorda al mític “Pine Barrens” de Los Soprano. En “One Day”, dirigit per Aniello, Deborah i Ava s’allunyen del seu entorn habitual per fer senderisme per una zona muntanyenca, on acaben perdent-se; un esquinç fa aflorar una inusitada fragilitat en Deborah i la seva vetllada inseguretat sobre la seva edat, la qual cosa acaba transformant l’ambició professional que semblava regir la trama sobre la qual se sustenta tota la temporada ―la lluita de la veterana estrella còmica i del seu equip per aconseguir que la fitxin com a presentadora d’un late night show― en allò que realment és: una desesperada carrera contra el temps. En Hacks, com cal esperar d’una sèrie protagonitzada per dues dones connectades entre si pel millor que saben fer en la vida, que és fer riure els altres, el drama mai dura molt més del que dura un gag: la commovedora confessió nocturna, enmig del bosc, de Deborah ―que no seria estrany que fes guanyar a Smart el seu sisè Emmy― continua amb una esbojarrada escena on l’excèntrica i desproporcionada reacció de totes dues a uns sorolls sospitosos constitueix un exemple prodigiós d’encaix entre escriptura i performance còmica.

Igual que La maravillosa Sra. Maisel, Hacks és, també una comèdia absolutament meta sobre els misteriosos mecanismes que fan aflorar el riure i sobre el fosc backstage del show business. Com Broad City, aquesta és una ficció serial d’evident discurs feminista que des de l’inici ha posat sobre la taula temes com el sexisme i l’edatisme al qual s’han hagut d’enfrontar les dones còmiques, que l’acadèmica Kathleen Rowe va definir com a “dones indisciplinades” (“unruly women”) per la seva subversiva oposició a acceptar “l’antiga regla que diu que les dones no poden fer un espectacle de si mateixes”. Al llarg de les tres temporades, la sèrie ha seguit, metòdicament, la transformació personal i professional d’aquesta “dona indisciplinada” que, contra vent i marea, s’ha fet milionària fent “un espectacle de si mateixa”; un canvi que, al cap i a la fi, és el mateix que està travessant la comèdia contemporània. En aquesta última temporada, Hacks tracta, amb sensibilitat i sensatesa inusitada, un tema tan actual com el dels suposats límits de la comèdia i l’anomenada “cultura de la cancel·lació”. La sèrie aconsegueix escapar dels llocs comuns i de les veritats absolutes en recórrer a una estratègia dialèctica on cada argument de Deborah per eludir la seva responsabilitat sobre uns acudits ofensius fets en la seva joventut ― “Eren uns altres temps!”― és replicat, amb voluntat didàctica, per Ava. L’episodi (“Yes, And”), magnífic, acaba amb Deborah asseguda enfront d’un nodrit grup d’estudiants universitaris que li expliquen, pacientment, com els discursos racistes, homòfobs o capacitistes poden afectar la vida de les persones; és una imatge de diàleg intergeneracional que trenca les jerarquies tradicionals de transmissió de coneixement ―aquí són els joves els que estan “ensenyant” a una persona major disposada a escoltar-los― que aposta, de manera utòpica, per la transformació personal i l’enteniment mutu.

Més enllà d’aquesta visió privilegiada i interna dels secrets de la comèdia, Hacks és una sèrie eminentment coral ―aquesta temporada ha comptat, a més, amb cameos antològics, com el de Christina Hendricks encarnant a una republicana lesbiana amb un cert fetitxe sexual per la jerarquia de classe― que destaca per la seva esbalaïdora facilitat per crear personatges carismàtics, divertits i commovedors a parts iguals, com l’estranya parella professional formada per Jimmy (Paul W. Downs, cocreador de la sèrie i marit de Aniello) i Kayla (Megan Stalter, tota una revelació còmica), els mànagers de Deborah, la relació dels quals actua com a revers lluminós de la de les dues protagonistes. Aquesta tercera temporada s’iniciava amb Deborah i Ava vivint les seves existències per separat, per, en tornar a trobar-se, travessar una sort de reenamorament que hem pogut percebre, i sentir, en episodis com “Better Late”, “One Day” o “Yes, And”. Al mateix temps, la sèrie ens anava donant pistes que ens dirigien, a poc a poc, a la devastació que suposa “Bulletproof”: la fredor amb què Deborah tracta Ava quan se la troba en el primer episodi, al cap d’un any sense veure’s, podria ser una d’elles, encara que aquest “Ets un monstre!” que la germana de la còmica (J. Smith―Cameron, una de les estrelles de Succession) exclama en el penúltim capítol constitueix la síntesi anímica definitiva d’aquest final de temporada. De totes maneres, si ho pensem bé, hi ha una certa rima visual, una continuïtat, entre l’episodi final de la segona temporada i el de la tercera: tots dos graviten entorn al rostre d’Ava solcat de llàgrimes per alguna cosa que ha decidit Deborah de manera unilateral. La diferència és que, en aquesta ocasió, Ava sembla haver après la lliçó: al cap i a la fi, ha tingut la millor mestra. Amb la demolidora escena final ―amb aquest irrefutable “Wouldn’t you?”―, Hacks sembla haver-se desviat: de ser una sèrie sobre dones oposades destinades a entendre’s, a convertir-se en una sobre dues identitats femenines diferents que han acabat sent la mateixa.

CRÍTICA Jean Statsky Lucia Aniello Sèrie

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE