Crítica — Hermanos: Vida de barri
Les germanes Carol i Marina Rodríguez Colás, nascudes totes dues a Cornellà de Llobregat, estrenen el seu segon llargmetratge, "Hermanos", que aborda temes similars (la qüestió de classe, la cultura juvenil i adolescent, la vida a la perifèria de les grans ciutats) als del seu debut, l'excel·lent "Chavalas", encara que amb diferències significatives.
María Adell Carmona
2 de juliol 2026
Hermanos
Any 2026
País
Espanya
Bèlgica
Mèxic
Direcció
Carol Rodríguez Colás
Marina Rodríguez Colás
Guió
Carol Rodríguez Colás
Marina Rodríguez Colás
Producció
Fasten Films
Martfilms
Saga Film
Proximus
Orange Belgium
Muy Buena Films
Movistar Plus
Repartiment
Badr Oubahassou
Pau Márquez
Omar Mills
Mar Blanch
Fotografia Philippe Terasse
Muntatge Juliana Montañés
Música Camilla Uboldi
Distribució Filmax
Durada 84 minuts
Data d'estrena 3 de juliol de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
L'Ayman, un adolescent d'origen marroquí, és convidat per la Sara, d'origen català, a la seva festa de 16è aniversari, a la mateixa casa on la mare de l'Ayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de l'Eric i el Rober, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, que posarà a prova la seva amistat.
Hermanos
Any 2026
País
Espanya
Bèlgica
Mèxic
Direcció
Carol Rodríguez Colás
Marina Rodríguez Colás
Guió
Carol Rodríguez Colás
Marina Rodríguez Colás
Producció
Fasten Films
Martfilms
Saga Film
Proximus
Orange Belgium
Muy Buena Films
Movistar Plus
Repartiment
Badr Oubahassou
Pau Márquez
Omar Mills
Mar Blanch
Fotografia Philippe Terasse
Muntatge Juliana Montañés
Música Camilla Uboldi
Distribució Filmax
Durada 84 minuts
Data d'estrena 3 de juliol de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
L'Ayman, un adolescent d'origen marroquí, és convidat per la Sara, d'origen català, a la seva festa de 16è aniversari, a la mateixa casa on la mare de l'Ayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de l'Eric i el Rober, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, que posarà a prova la seva amistat.
A Chavalas (2021), el retorn de la protagonista —una jove fotògrafa que treballa i viu a Barcelona— al seu barri d’origen (Cornellà), i el retrobament amb les seves tres amigues de l’adolescència l’obligava a enfrontar-se a les seves arrels i a les seves contradiccions de classe. En aquest interessantíssim debut, premiat a Màlaga i nominat als Goya, destacava, d’una banda, la intuïció de les seves creadores: Carol Rodríguez Colás apareixia als crèdits com a directora, mentre que la seva germana Marina figurava com guionista. Aquesta intuïció es feia especialment evident en la selecció i la direcció d’un impressionant conjunt d’actrius que, vistes amb perspectiva, conformaven una mena de renovació del panorama interpretatiu del cinema espanyol. La protagonista, la Marta, era la Victoria Luengo (tot just sortida d’Antidisturbios i encara utilitzant Vicky com a nom artístic), i les seves amigues eren Ángela Cervantes (just abans de La maternal), Carolina Yuste (que ja havia fet Carmen y Lola, però encara no Saben aquell ni La infiltrada) i Elisabet Casanovas. D’altra banda, Chavalas era una obra refrescant perquè abordava qüestions que semblaven oblidades en el cinema espanyol actual des d’un lloc que, a més, no era l’habitual. La pel·lícula parlava de classisme, de les aspiracions d’ascens i mobilitat de classe d’una certa joventut proletària formada i educada en el miratge de la meritocràcia, de com és de dur aconseguir sortir del barri i després no tenir un lloc on tornar, de les complexitats de l’amistat femenina i de com aquesta muta amb el temps, de les diverses existències a la perifèria de les grans ciutats, etc. I ho feia amb una mirada que no era ni romantitzada ni poètica (penso en Barrio, de Fernando León de Aranoa), ni miserabilista o estereotipada, sinó profundament empàtica amb les tensions i contradiccions internes dels seus personatges. La clau d’aquest punt de vista únic és la perspectiva propera, horitzontal i plenament conscient de les germanes Rodríguez Colás, dues joves criades, elles mateixes, en un barri de la perifèria, l’obra de les quals demostra la importància de veus diverses en el panorama del cinema espanyol i català contemporani, no només pel que fa al gènere, sinó també a qüestions de classe, d’origen socioeconòmic, d’identitat racial, sexual, etc