FILMS

Crítica — HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar familiars després de l'estrena, fa només unes setmanes, de l'esglaiadora i poderosa How to Have Sex (Molly Manning Walker, 2023).

María Adell Carmona

HLM Pussy

Any 2023

País França

Direcció Nora el Hourch

Guió Nora el Hourch

Producció Manny Films, La Prod, Moon A Deal Films, Cinéventure 8

Repartiment Leah Aubert, Médina Diarra, Salma Takaline, Bérénice Bejo, Mounir Margoum

Fotografia Maxence Lemonnier

Muntatge Quentin Jourde d’Arzac

Distribució Mirror Audiovisual

Durada 101 min

Data d'estrena 12 d'abril de 2024

Sinopsi

Tot i els seus diferents orígens socials, Amina, Djeneba i Zineb són tres adolescents inseparables i millors amigues des que tenen ús de raó. Quan Zineb pateix assetjament per part del millor amic del seu germà, Amina decideix publicar un vídeo comprometedor a les xarxes socials amb l'esperança que deixi d'assetjar-la. El que no sap és que el vídeo no només posarà en perill la seva seguretat, sinó que també posarà a prova la seva amistat.

HLM Pussy

Any 2023

País França

Direcció Nora el Hourch

Guió Nora el Hourch

Producció Manny Films, La Prod, Moon A Deal Films, Cinéventure 8

Repartiment Leah Aubert, Médina Diarra, Salma Takaline, Bérénice Bejo, Mounir Margoum

Fotografia Maxence Lemonnier

Muntatge Quentin Jourde d’Arzac

Distribució Mirror Audiovisual

Durada 101 min

Data d'estrena 12 d'abril de 2024

Sinopsi

Tot i els seus diferents orígens socials, Amina, Djeneba i Zineb són tres adolescents inseparables i millors amigues des que tenen ús de raó. Quan Zineb pateix assetjament per part del millor amic del seu germà, Amina decideix publicar un vídeo comprometedor a les xarxes socials amb l'esperança que deixi d'assetjar-la. El que no sap és que el vídeo no només posarà en perill la seva seguretat, sinó que també posarà a prova la seva amistat.

El valor d’aquesta estimable primera pel·lícula radica així, sobretot, en dues qüestions: en la sensació de veritat que desprèn, sobretot per l’excel·lent interpretació de les joveníssimes i desconegudes actrius protagonistes, i en l’original context en què emmarca la seva didàctica (encara que més complexa del que sembla a simple vista) reflexió sobre els límits del consentiment. HLM Pussy situa l’acció en dos espais contigus de la França contemporània que semblen impermeables entre sí: la zona residencial, de classe mitjana alta, on viu Amina, una noia blanca i privilegiada de mare francesa i pare marroquí (un exitós cirurgià que renega de les seves arrels), i la banlieue, el barri popular i d’extraradi on viuen les seves millors amigues, Djeneba i Zineb, ambdues pertanyents a famílies de procedència àrab. 

La pel·lícula parteix de l’agressió sexual a Zineb per part d’un noi major del seu entorn, així com de la venjança digital que segueix —Amina decideix fer justícia pel seu compte pujant un vídeo inculpatori que es fa viral— per proposar una interessant reflexió al voltant del que la directora denomina “les dues velocitats” del moviment #metoo; o, el que és el mateix, la idea que la classe o la raça poden jugar un paper clau a l’hora d’atrevir-se a denunciar, o no, determinades accions o agressions. Aquesta perspectiva interseccional, que permet a la cineasta construir un discurs on el gènere, la raça i la classe social estan fortament imbricats entre sí, es complementa en la indagació, d’arrels clarament autobiogràfiques, per la sensació de desarrelament o de no pertinença de joves que, como Amina (clara alter ego d’el Hourch), estan a meitat camí entre dues cultures, la francesa o l’àrab. El to discursiu de la pel·lícula acaba equilibrant-se, quasi sempre, amb la proximitat i intimitat amb què l’autora filma les protagonistes i amb una narrativa empàtica, que subratlla el trajecte emancipatori i d’autodescobriment que les tres duen a terme, ja sigui juntes o per separat. Si Amina acaba comprenent que tota acció té conseqüències, i que des de la seva situació privilegiada pot fer mal a les seves amigues sense voler, Zineb i Djeneba obriran els ulls a les violències amb què viuen a diari, i s’enfrontaran finalment a elles. 

LA PEL·LÍCULA (…) PROPOSA UNA INTERESSANT REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL QUE LA DIRECTORA DENOMINA “LES DUES VELOCITATS” DEL MOVIMENT #METOO; O, EL QUE ÉS EL MATEIX, LA IDEA QUE LA CLASSE O LA RAÇA PODEN JUGAR UN PAPER CLAU A L’HORA D’ATREVIR-SE A DENUNCIAR, O NO, DETERMINADES ACCIONS O AGRESSIONS.

Es podria dir que HLM Pussy és, en ocasions, potser massa pedagògica, però a pesar d’això —o potser justament per això— és sempre efectiva a l’hora de traslladar un discurs que oscil·la entre la ràbia incontenible i la denuncia necessària. En aquest sentit, la tendència al subratllat de la pel·lícula es veu compensada pel sentit de veritat que desprèn, i que es materialitza en unes interpretacions naturalistes, que irradien autenticitat, per part de les tres actrius novells, i per uns àgils diàlegs que semblen prendre el pols a la manera en què parlen, s’expressen, s’enfaden o es mostren afecte les adolescents contemporànies; una comunicació que en moltes ocasions no és presencial ni verbal, sinó a través de pantalles o emoticons, tal com mostra l’orgànica imbricació que el Hourch fa del llenguatge digital i de les xarxes socials en la textura de la pel·lícula. En definitiva, i com aquest clàssic contemporani que és Girlhood, de Céline Sciamma (una pel·lícula de referència ineludible per a HLM Pussy), aquesta és, sobretot, una obra sobre l’amistat adolescent femenina i una reivindicació d’aquests vincles, moltes vegades complexes i contradictoris, que acaben modelant la teva identitat quan encara s’està formant

CRÍTICA DIRECTORES FEMINISME Nora el Hourch PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE