FILMS

Crítica — Hotel Royal: L’assetjament masclista com a pel·lícula propera al terror

El segon llarg de ficció de Kitty Green després de The Assistant reincideix en la vessant tenebrosa de les dinàmiques quotidianes del masclisme a través, aquest cop, de les convencions socials de l'oci masculí als bars.

Eulàlia Iglesias

Hotel Royal (The Royal Hotel)

Any 2023

País Austràlia

Direcció Kitty Green

Guió Kitty Green, Oscar Redding

Producció See-Saw Films, Screen Australia, South Australian Film Corporation, Screen NSW, HanWay Films, Cross City Films, Alma Margo

Repartiment Julia Garner, Jessica Henwick, Herbert Nordrum, Bree Bain, Ursula Yovich, Hugo Weaving, James Frecheville, Daniel Henshall, Toby Wallace, Baykali Ganambarr

Fotografia Michael Latham

Muntatge Kasra Rassoulzadegan

Música Jed Palmer

Distribució FYP Media

Durada 91 min

Data d'estrena 15 de març del 2024

Sinopsi

Hanna i Liv són dues amigues nord-americanes que viatgen com a motxilleres per Austràlia. Després de quedar-se sense diners, Liv convenç Hanna perquè accepti una feina temporal rere la barra d'un pub anomenat The Royal Hotel, en una remota localitat minera de l'Austràlia profunda.

Hotel Royal (The Royal Hotel)

Any 2023

País Austràlia

Direcció Kitty Green

Guió Kitty Green, Oscar Redding

Producció See-Saw Films, Screen Australia, South Australian Film Corporation, Screen NSW, HanWay Films, Cross City Films, Alma Margo

Repartiment Julia Garner, Jessica Henwick, Herbert Nordrum, Bree Bain, Ursula Yovich, Hugo Weaving, James Frecheville, Daniel Henshall, Toby Wallace, Baykali Ganambarr

Fotografia Michael Latham

Muntatge Kasra Rassoulzadegan

Música Jed Palmer

Distribució FYP Media

Durada 91 min

Data d'estrena 15 de març del 2024

Sinopsi

Hanna i Liv són dues amigues nord-americanes que viatgen com a motxilleres per Austràlia. Després de quedar-se sense diners, Liv convenç Hanna perquè accepti una feina temporal rere la barra d'un pub anomenat The Royal Hotel, en una remota localitat minera de l'Austràlia profunda.

Amb Wake in Fright (1971), Ted Kotcheff oferia una resposta australiana al cinema de terror i exploitation dels Estats Units que als anys setanta va convertir l’Amèrica profunda en un territori hostil cap a qualsevol nouvingut urbanita o foraster, en una pel·lícula que pintava un dels retrats més punyents i esgarrifosos de la cultura de l’alcohol a través del personatge d’en John, un jove professor que queda embarrancat en un poble de l’Austràlia interior i cau en progressiu descens en la degradació més devastadora. 

Més de cinquanta anys després, el paisatge humà de l’Austràlia interior que retrata Kitty Green a Hotel Royal no sembla haver canviat tant respecte al de l’obra mestra de Kotcheff. La directora de The Assistant (2019) pren com a punt de partida el documental Hotel Coolgardie (Pete Gleeson, 2016), al voltant de dues motxilleres finlandeses que van a parar a un poble al sud-oest d’Austràlia, Coolgardie. El municipi, una antiga i pròspera explotació minera, va entrar en decadència fa dècades i ara tot just sobreviu del turisme i d’un grapat residual de miners que encara hi fan feina. Aquesta particularitat demogràfica dona lloc a un ecosistema masculí molt concret, el d’una comunitat conformada bàsicament per homes sense família ni arrels al lloc, tampoc gaire distraccions, que han convertit el bar de la zona en el seu únic espai d’oci i socialització. I consideren les noies que hi treballen un entreteniment al seu servei, “carn fresca” que assetgen verbalment i físicament. 

Green ha convertit aquest punt de partida sociològic en una pel·lícula que plasma la cultura de la violació des d’una mostra hiperlocalitzada. Aquí les protagonistes són un parell d’amigues nord-americanes, la Hannah i la Liv, que s’han embarcat en un viatge a les antípodes amb la voluntat d’escapar del seu lloc d’origen. La directora no dona gaire pistes dels motius i el passat de les noies. La seva condició de “backpackers”, turistes de baix pressupost i llarg recorregut, les fa d’una banda identificables per una franja important de públic, i d’altra les situa en aquesta condició de vulnerabilitat necessària per convertir-se en l’objectiu de la violència social i sexual masculina: són dones joves, de fora, sense diners i senes lligams familiars pròxims. El fet que siguin motxilleres explica també que passin de viure la farra que no acaba mai de Sidney a servir copes en un antre de mala mort al desert australià: és una feina temporal i habitual entre aquest perfil de viatgeres.

Per seguir llegint cal registrar-se o tenir una subscripció.
Si ja tens un compte, accedeix aquí.

Registra't i podràs llegir 3 articles gratuïts a la setmana i fer comentaris

REGISTRA'T

subscripció mensual

4,99€

al mes

subscripció anual

49€

a l’ANY
PROVA GRATIS 30 DIES

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

Tria una de les nostres subscripcions per poder llegir tots els articles sense límits i així poder-te oferir els millors continguts:

SUBSCRIU-TE

Et queden 2/3 articles per llegir aquesta setmana

|

Subscriu-te si vols tenir accés il·limitat

Close