FILMS

Crítica — How to have sex: Us ho adverteixo, no hi ha escapatòria

La britànica Molly Manning Walker es va alçar com a guanyadora de la secció Un certain regard del Festival de Cinema de Canes amb el seu primer llargmetratge. L'audaç i punyent How to have sex ens mostra, des dels ulls de la protagonista, les atrocitats intrínseques als ritus de pas adolescents.

Elena del Olmo

How to have sex

Any 2023

País Regne Unit

Direcció Molly Manning Walker

Guió Molly Manning Walker

Producció Ivana MacKinnon, Konstantinos Kontovrakis, Harriet Harper-Jones, Emily Leo y Abiola Rufai-Awójídé

Repartiment Mia McKenna-Bruce, Lara Peake, Enva Lewis, Samuel Bottomley, Daisy Jelley, Eilidh Loan i Shaun Thomas

Fotografia Nicolas Canniccioni

Muntatge Christo Pandit i Fin Oates

Música James Jacob

Distribució Avalon

Durada 91 minuts

Data d'estrena 15 de març de 2024

Sinopsi

Tres joves britàniques s'embarquen en el que hauria de ser les vacances de la seva vida abans d'entrar a la universitat.

How to have sex

Any 2023

País Regne Unit

Direcció Molly Manning Walker

Guió Molly Manning Walker

Producció Ivana MacKinnon, Konstantinos Kontovrakis, Harriet Harper-Jones, Emily Leo y Abiola Rufai-Awójídé

Repartiment Mia McKenna-Bruce, Lara Peake, Enva Lewis, Samuel Bottomley, Daisy Jelley, Eilidh Loan i Shaun Thomas

Fotografia Nicolas Canniccioni

Muntatge Christo Pandit i Fin Oates

Música James Jacob

Distribució Avalon

Durada 91 minuts

Data d'estrena 15 de març de 2024

Sinopsi

Tres joves britàniques s'embarquen en el que hauria de ser les vacances de la seva vida abans d'entrar a la universitat.

La veu, a través del sistema de megafonia de la consulta, anuncia el nom de la noia que, amb la respiració accelerada, s’aixeca del seient: “Amy Scott”. Reticent, s’atura en sec durant uns segons mentre una quantitat irreal d’escenaris apareixen en un hipotètic horitzó. El muntatge es torna frenètic i les veus del metge, la directora del centre educatiu i l’agent de policia se solapen, i fluctuen passant de la fredor pròpia de la burocràcia més frívola, a la inseguretat davant la pitjor de las violències i a la delicadesa d’una professional acostumada a la fràgil valentia de les víctimes. Des del curtmetratge Good thanks, you? (2020), la cineasta britànica Molly Manning Walker retrata a través dels ulls de la protagonista i des d’una ficció que és com un mirall de la més macabra realitat, cada segon de vergonya, horror i paràlisi que composen la vida d’una dona amb un cos que ja no sent seu.

La gravetat de How to have sex es troba en la mirada de Tara que, tímida, defuig els reclams d’un desconegut que l’observa des del balcó adjacent. El seu cos, inquiet davant l’atreviment i emocionat per l’atenció inesperada, no para d’equilibrar-se, en un peu i després l’altre, mentre les seves mans joguinegen amb els balustres del balcó. Mia Mckenna Bruce, amb un BAFTA confirmant el seu estatus de rising star, lidera aquesta escapada rebel de tres amigues a la costa mediterrània abans d’entrar a la universitat. La recerca dels rituals de pas adolescents (lligats a l’alcohol, la festa i les relacions sexuals esporàdiques) conclou en la compressió que les xarxes de suport masculí, apologistes de violències misògines per la camaraderia des de la més tendra infantesa, són indestructibles i prenen com a ostatge (o còmplice) dones assedegades de validar la seva identitat a través dels afectes masculins. Tara, Skye i Em personifiquen les dinàmiques presents en les amistats femenines subordinades al desig masculí, rememorant, sens dubte, aquella amiga que està disposada a airejar les teves grans intimitats si això derivés en una rialla d’un noi a qui no deixaries aguantar la teva copa mentre uses el lavabo. 

TARA, SKYE I EM PERSONIFIQUEN LES DINÀMIQUES PRESENTS EN LES AMISTATS FEMENINES SUBORDINADES AL DESIG MASCULÍ, REMEMORANT, SENS DUBTE, AQUELLA AMIGA QUE ESTÀ DISPOSADA A AIREJAR LES TEVES GRANS INTIMITATS SI AIXÒ DERIVÉS EN UNA RIALLA D’UN NOI A QUI NO DEIXARIES AGUANTAR LA TEVA COPA MENTRE USES EL LAVABO.

La violació, fruit dels incansables tantejos de Paddy i la inseguretat de Tara, fomentada per una estigmatització encara vigent de la virginitat, té lloc fora de pla. La noia estirada sobre la sorra, sumida en el pinacle de la incomoditat sensorial, mentre el noi li treu amb ànsia la part de sota del bikini. La mà de Tara furga, buscant ancoratge, en la sorra. El noi, incapaç de veure l’ofensa en les seves paraules: “Creia que eres la divertida” o “No puc evitar-ho quan et mous davant de mi” se sentirà cavallerós quan abraça Tara, tremolosa per la gèlida brisa marina. La càmera, sent la cineasta l’única que no abandona Tara, se centra en els braços de la jove protegint el seu propi cos del fred i de la mirada viciosa de Paddy, mentre, amb els ulls ben oberts, pren consciència de la paràlisi que pren el control del seu cos. A continuació, envoltants dels neons de la festa de la illa, mirem per primera vegada des de la perspectiva de Tara, observant l’espatlla nua de Paddy que, caminant davant de la jove, somia amb els llençols bruts del llit d’un baratíssim Airbnb.

Em, que té una perspectiva del viatge més pròpia d’una romcom després enrotllar-se amb Paige, companya d’apartament de l’agressor, desxifra en el comportament de Tara una aflicció que Skye, presonera d’una recerca infinita de validació en la mirada masculina, ignora. Les mirades consternades, buides i alertes als atreviments de Paddy són incomptables i construeixen un relat que ataca les dinàmiques socials que sustenten la repugnant cultura de la violació. Walker, més de quaranta anys després, dialoga amb la nord-americana Martha Coolidge i la seva Not a pretty picture (1976). La cinta rescatada i estrenada per Atalante en sales espanyoles el passat 1 de març puny l’audiència amb unes últimes declaracions abans que apareguin els crèdits: “Estic buscant una cosa que potser no existeix”. Tara s’asseca les llàgrimes en el duty free mentre busca desesperadament l’alegria que tornar a casa brinda a qualsevol turista. Skye, aliena a les violències que aguaiten a cada cantonada (o incapaç d’assumir-les), preveu les nits de festa que li esperen a la seva Anglaterra natal. No hi ha escapatòria i, amb un esforç per evitar l’ofegament, Tara corre a agafar l’avió, alegre de deixar darrera un malson que reprendrà tan aviat com s’enfundi en vestit ajustat, es prengui tres vodkes amb llimona i surti al carrer, a l’aparador del desig masculí. Coolidge ja ens acomiadava amb una dona entre llàgrimes, que no és capaç de dissipar la por que li genera el tacte d’un home.

CRÍTICA DIRECTORES Molly Manning Walker PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

D’A 2024

"D’A 2024: També brillen les directores a les seccions paral·leles del festival"

Acabada la 14a edició del D’A Film Festival, recollim en aquesta segona crònica els títols més interessants del festival, amb una especial atenció als curtmetratges i dues seccions una mica...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMORETRATS

Meg Ryan

"L’estrella que estimava les cineastes"

Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant...

ENTREVISTES

Stéphanie Di Giusto

"La sensualitat inesperada"

“Amb Rosalie en realitat he inventat el destí d'una dona que s'allibera amb la barba. He volgut, sobretot, explorar una història d'amor”.

ENTREVISTES

Alice Rohrwacher

"La cineasta de les meravelles"

“El cinema és una manera de viatjar en el temps”

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE