Crítica — Iris: El desig de l’Iris
L'Iris ho té tot, però li falta quelcom que la faci sentir-se viva. Quan ho descobreix, la seva vida canvia completament.
Iris (Iris et les hommes)
Any 2024
País França
Direcció Caroline Vignal
Guió
Caroline Vignal
Noémie de Lapparent
Repartiment
Laure Calamy
Vincent Elbaz
Zoe Richard
Fotografia Martin Roux
Muntatge Annette Dutertre
Música Benjamin Esdraffo
Distribució LaZona
Durada 98 min
Data d'estrena 31 de maig del 2024
Sinopsi
L'Iris té un marit fantàstic, dues filles meravelloses, un consultori dental, un bonic apartament i amics que l'estimen. Aviat farà 50 anys. I llavors algú planta una llavor al seu cap: "Entra a Tinder". L'Iris obre la caixa de Pandora i descobreix una nova vida.
Iris (Iris et les hommes)
Any 2024
País França
Direcció Caroline Vignal
Guió
Caroline Vignal
Noémie de Lapparent
Repartiment
Laure Calamy
Vincent Elbaz
Zoe Richard
Fotografia Martin Roux
Muntatge Annette Dutertre
Música Benjamin Esdraffo
Distribució LaZona
Durada 98 min
Data d'estrena 31 de maig del 2024
Sinopsi
L'Iris té un marit fantàstic, dues filles meravelloses, un consultori dental, un bonic apartament i amics que l'estimen. Aviat farà 50 anys. I llavors algú planta una llavor al seu cap: "Entra a Tinder". L'Iris obre la caixa de Pandora i descobreix una nova vida.
Pel·lícules de cites a cegues hi ha moltes, pel·lícules d’adulteris (masculins i femenins) també. Però el que no hi ha són pel·lícules que parlin del desig d’una dona de gairebé 50 anys per continuar sent atractiva sexualment, per tornar a sentir-se desitjada. La directora francesa Caroline Vignal s’atreveix a explicar la història de l’Iris, una esplèndida Laure Calamy, sense dramatismes, amb llibertat. Llibertat per imaginar, llibertat per ballar en una seqüència musical inesperada i feliç, llibertat per gaudir.
L’Iris viu angoixada per tot, fins que algú li diu: “Necessites un amant, entra a Tinder”. Mai no se li hauria acudit, però decideix provar-ho. Encara que la primera cita no surt gaire bé, les trobades amb diferents homes van fent que se senti cada vegada millor. Fins i tot en la relació amb el seu marit a qui continua estimant, encara que el que de debò vol l’Iris, és estimar-se a ella mateixa.
Després de fer una pel·lícula molt rohmeriana, Vacaciones contigo… y tu mujer, Caroline Vignal busca a la Belle de Jour de Buñuel i El hombre que amaba a las mujeres de Truffaut els referents per a aquesta comèdia centrada en un personatge incòmode i poc convencional. Perquè l’Iris continua estimant el seu marit i les seves filles, però el que de debò vol l’Iris, és estimar-se a si mateixa. No és habitual veure al cinema personatges femenins com aquest que no acabin sent castigats. L’Iris no només no és castigada sinó que reivindica el seu dret a dir “Sí” a la vida.
Iris és una comèdia divertida, optimista i una mica utòpica.
