FILMS

Crítica — Justicia para Sohee: Contra la cultura de l’explotació laboral

La directora July Jung parteix del cas real del suïcidi d’una becària per elevar un clam de denúncia contra la normalització de la violència capitalista al seu país.

Eulàlia Iglesias

Justicia para Sohee (Next Sohee)

Any 2023

País Corea del Sud

Direcció July Jung

Guió July Jung

Producció Twinplus-Partners Co.
Crank-Up Film Co.

Repartiment Bae Doona
Kim Si-eun
Sim Hee-seop
Park Woo-young
Yoo Jung-ho
Choi Hee-jin

Fotografia Kim Il-yeon

Muntatge Young-lim Lee
Ji-youn Han

Música Jang Young-gyu

Distribució La Aventura

Durada 134 min

Data d'estrena 1 de maig del 2024

Sinopsi

Kim Sohee, estudiant i apassionada del ball, entra a treballar en un call center d'un important operador d'internet per a les pràctiques de l'institut. En pocs mesos, el seu ànim decau sota el pes d'una cultura del treball explotadora i uns objectius cada cop més difícils que la porten fins a la mort. La detectiu Yoo-jin, encarregada de la investigació, queda profundament commocionada pel que descobreix de les condicions de feina de la Sohee. Sola, qüestiona tot el sistema.

Justicia para Sohee (Next Sohee)

Any 2023

País Corea del Sud

Direcció July Jung

Guió July Jung

Producció Twinplus-Partners Co.
Crank-Up Film Co.

Repartiment Bae Doona
Kim Si-eun
Sim Hee-seop
Park Woo-young
Yoo Jung-ho
Choi Hee-jin

Fotografia Kim Il-yeon

Muntatge Young-lim Lee
Ji-youn Han

Música Jang Young-gyu

Distribució La Aventura

Durada 134 min

Data d'estrena 1 de maig del 2024

Sinopsi

Kim Sohee, estudiant i apassionada del ball, entra a treballar en un call center d'un important operador d'internet per a les pràctiques de l'institut. En pocs mesos, el seu ànim decau sota el pes d'una cultura del treball explotadora i uns objectius cada cop més difícils que la porten fins a la mort. La detectiu Yoo-jin, encarregada de la investigació, queda profundament commocionada pel que descobreix de les condicions de feina de la Sohee. Sola, qüestiona tot el sistema.

Les notícies de suïcidis que arriben de la indústria de l’entreteniment a Corea del Sud ens permet intuir el nivell de pressió que viu la professió que hi treballa, des d’estrelles del K-Pop fins a actors de cinema com Lee Sun-kyun, un dels protagonistes de Paràsits (Bong Jon-hoo, 2019), que va acabar amb la seva vida el desembre de 2023. En el seu segon llargmetratge, Justicia para Sohee, July Jung denuncia el clima d’explotació laboral que presideix la cultura del treball coreana a partir d’un suïcidi real. Però la directora, que va debutar amb Un monstruo en mi puerta (2014), prefereix centrar-se no en una figura famosa sinó en una noia ordinària i anònima, una estudiant en pràctiques d’un call center víctima també d’aquest sistema capitalista tòxic, però en un entorn laboral molt més precari i sense glamur. 

JUSTICIA PARA SOHEE NO DENUNCIA UN CAS AÏLLAT D’UNA NOIA QUE VEU DETERIORADA LA SEVA SALUT MENTAL PER UNES CIRCUMSTÀNCIES EXCEPCIONALS, SINÓ QUE DESCRIU L’ENGRANATGE DE TOT UN SISTEMA QUE VAMPIRITZA L’ALEGRIA, L’EQUILIBRI EMOCIONAL I LES GANES DE VIURE DE LA PROTAGONISTA.

Justicia para Sohee parteix doncs d’un cas real amb què la directora es va anar obsessionant a mesura que aprofundia en les circumstàncies que van portar a aquesta jove a matar-se. La primera part de la pel·lícula segueix el procés de crisi que pateix la Sohee (Kim Si-eun), una estudiant d’institut apassionada per la dansa que comença a treballar com a becària en un call center per complir amb el programa de pràctiques dictat pel pla d’estudis. Jung desplega un drama realista de gran solidesa que para especial atenció en descriure els diferents agents que convergeixen en el procés de deteriorament de la protagonista. Sobretot posa el focus en les dinàmiques de l’empresa on treballa, una firma de telecomunicacions que contracta només noies joves en pràctiques al seu servei d’atenció al client. A les estudiants se les instrueix perquè aguantin la violència verbal de les persones que truquen i alhora recondueixin les possibles queixes o peticions de baixa cap a ampliacions de contracte. Jung sap encapsular en la descripció d’aquesta feina els principals mals del capitalisme salvatge: l’explotació de joves vulnerables, la majoria noies, que es veuen obligades a executar aquesta tasca sense suport extern, les pràctiques abusives en els contractes d’una empresa de comunicació i el client final, les retòriques d’autosuperació i competició extrema per justificar uns nivells d’exigència inassumibles… La directora també exposa l’existència d’altres responsables, com la institució escolar, que pressiona perquè les noies no es desviïn del comportament submís, així com el silenci social que condemna les úniques veus dissidents a la solitud i la desesperació. Justicia para Sohee no denuncia un cas aïllat d’una noia que veu deteriorada la seva salut mental per unes circumstàncies excepcionals, sinó que descriu l’engranatge de tot un sistema que vampiritza l’alegria, l’equilibri emocional i les ganes de viure de la protagonista. En algun moment, el temps que necessita la directora per dibuixar aquest escenari pot semblar excessiu, però s’agraeix la precisió gairebé documental a l’hora de presentar el context i mostrar com afecta de mica en mica la protagonista, de manera que entenem millor la seva decisió final. 

La segona part de Justicia para Sohee es decanta cap als camins del thriller policial, quan entra en escena la inspectora de policia Yoo-jin, encarnada per la carismàtica Bae Doona (Air Doll, Sense8, Rebel Moon…), i pren les regnes de la investigació. Com la directora, Yoo-jin s’obsessiona per la mort de la protagonista fins al punt de ficar-se a fons en un cas que els seus superiors volen arxivar sense més. No costa empatitzar amb l’esperit vindicatiu que mou la policia, però el seu personatge acaba adoptat una actitud i un to en excés arquetípic i alliçonador. Yoo-jin esdevé l’heroïna impecable i implacable que no deixa pedra sense regirar, ni responsable d’aquest sistema abusiu sense interrogar per tal d’assolir els seus objectius. El problema rau en què la presència i els actes de la policia acaben cobrant més protagonisme i importància que el fet de si aconsegueix o no fer justícia per a la Sohee. 

CRÍTICA DIRECTORES July Jung PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE