Crítica — La infiltrada: A la boca del llop
El thriller polític d'Arantxa Echevarría s'atreveix a explicar una història espinosa i oculta en el context del món etarra dels anys noranta.
La infiltrada
País Espanya
Any 2024
Direcció Arantxa Echevarría
Guió
Arantxa Echevarría
Amèlia Mora
Producció
Bowfinger International Pictures
Beta Films Spain
Esto También Pasará
Film Factory Entertainment
Beta Fiction Spain
Atresmedia Cine
Repartiment
Carolina Yuste
Luis Tosar
Nausica Bonnin
Víctor Clavijo
Fotografia
Javier Salmones
Daniel Salmones
Muntatge Victoria Lammers
Distribució Beta Fiction Spain
Durada 118 min
Data d'estrena 11 d'octubre del 2024
Sinopsi
La pel·lícula està basada en la història real d'Arantxa Berradre Marín, pseudònim que va utilitzar una policia nacional per infiltrar-se a la banda terrorista ETA durant 8 anys. Quan només tenia 22 anys, la jove va aconseguir endinsar-se a l'esquerra abertzale presentant-se com a militant del Moviment d'Objecció de Consciència de Logroño, sent l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents d'ETA. Durant la seva infiltració es va veure obligada a tallar totalment els llaços familiars per poder desarticular el comando Donosti en un moment crucial en què la banda declarava falsament estar en treva.
La infiltrada
País Espanya
Any 2024
Direcció Arantxa Echevarría
Guió
Arantxa Echevarría
Amèlia Mora
Producció
Bowfinger International Pictures
Beta Films Spain
Esto También Pasará
Film Factory Entertainment
Beta Fiction Spain
Atresmedia Cine
Repartiment
Carolina Yuste
Luis Tosar
Nausica Bonnin
Víctor Clavijo
Fotografia
Javier Salmones
Daniel Salmones
Muntatge Victoria Lammers
Distribució Beta Fiction Spain
Durada 118 min
Data d'estrena 11 d'octubre del 2024
Sinopsi
La pel·lícula està basada en la història real d'Arantxa Berradre Marín, pseudònim que va utilitzar una policia nacional per infiltrar-se a la banda terrorista ETA durant 8 anys. Quan només tenia 22 anys, la jove va aconseguir endinsar-se a l'esquerra abertzale presentant-se com a militant del Moviment d'Objecció de Consciència de Logroño, sent l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents d'ETA. Durant la seva infiltració es va veure obligada a tallar totalment els llaços familiars per poder desarticular el comando Donosti en un moment crucial en què la banda declarava falsament estar en treva.
Al territori de les sèries hi ha títols inoblidables sobre el tema dels infiltrats: la francesa Oficina de infiltrados, del 2015, és una de les millors, la israelita Fauda, una de les més adrenalíniques i complexes; al cinema, Scorsese va rodar Infiltrados el 2006. Al cinema espanyol, en canvi, no hi ha una gran tradició de cinema d’infiltrats (ja sigui a les màfies, el narcotràfic o el terrorisme). Per això sorprèn que Arantxa Echevarría s’hagi interessat per aquest tema a la seva última pel·lícula, La infiltrada.
La trajectòria cinematogràfica de la directora basca és molt singular. No em refereixo a la qualitat de les seves pel·lícules, sinó a la varietat de registres que toca. Després de realitzar diversos curts multipremiats debuta al cinema amb Carmen y Lola, un melodrama lèsbic ambientat al món gitano. Lluny d’encastellar-se en aquest registre s’acosta a la comèdia negra amb La familia perfecta i a la comèdia costumista amb Chinas. Políticamente incorrectos desconcerta la crítica amb el seu plantejament amoral del món de la política. I ara ens sorprèn amb un thriller d’espionatge amb una protagonista completament inesperada.
Inesperada perquè la policia infiltrada que encarna Carolina Yuste és un personatge poc habitual en un terreny normalment habitat per homes. El fet d’estar basat en un personatge real, encara dona més força a un relat que serveix per recordar-nos que no fa gaire temps ETA era una força destructiva i incontrolada. Carolina Yuste, una actriu que es creix de pel·lícula en pel·lícula, fa un treball ple de matisos en el paper d’aquesta dona que va renunciar a la seva vida, la seva família i la seva carrera per viure a la pell d’algú als antípodes d’ella mateixa.