FILMS

Crítica — La noia que sanava: La nena santa

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

Eulàlia Iglesias

La noia que sanava (Holly)

Any 2023

País Bèlgica
Països Baixos
Luxemburg
França

Direcció Fien Troch

Guió Fien Troch

Producció Prime Time & Mirage

Repartiment Cathalina Geeraerts
Felix Heremans
Greet Verstraete
Serdi Faki Alici
Els Deceukelier
Maya Louisa Sterkendries
Robby Cleiren
Sara De Bosschere

Fotografia Frank van den Eeden

Muntatge Nico Leunen

Música Johnny Jewel

Distribució Adso Films

Durada 104 min

Data d'estrena 19 d'abril del 2024

Sinopsi

Una alumna truca a l'escola per informar que aquell dia es queda a casa i, poc després, es produeix un incendi al centre en què moren diversos alumnes. Una professora intrigada per l’estranya premonició de la noia la convida a unir-se al grup d’ajuda que s’ha creat per afrontar la tragèdia. La presència de la noia sembla aportar pau mental, calidesa i esperança, però la comunitat comença a reclamar-li cada cop més i més coses.

La noia que sanava (Holly)

Any 2023

País Bèlgica
Països Baixos
Luxemburg
França

Direcció Fien Troch

Guió Fien Troch

Producció Prime Time & Mirage

Repartiment Cathalina Geeraerts
Felix Heremans
Greet Verstraete
Serdi Faki Alici
Els Deceukelier
Maya Louisa Sterkendries
Robby Cleiren
Sara De Bosschere

Fotografia Frank van den Eeden

Muntatge Nico Leunen

Música Johnny Jewel

Distribució Adso Films

Durada 104 min

Data d'estrena 19 d'abril del 2024

Sinopsi

Una alumna truca a l'escola per informar que aquell dia es queda a casa i, poc després, es produeix un incendi al centre en què moren diversos alumnes. Una professora intrigada per l’estranya premonició de la noia la convida a unir-se al grup d’ajuda que s’ha creat per afrontar la tragèdia. La presència de la noia sembla aportar pau mental, calidesa i esperança, però la comunitat comença a reclamar-li cada cop més i més coses.

El títol original del cinquè llargmetratge de Fien Troch, Holly, correspon al nom de la protagonista, però també a l’estatus que no tarda en adquirir a la pel·lícula. La Holly sempre ha estat la noia una mica marginada a l’escola, alguns fins i tot la titllen de “bruixa”, sobretot després que tingui una premonició i no vagi a l’escola el dia en què s’hi produeix un incendi fortuït i mortal. Amb prou feines es relaciona amb altres noies i nois, apart de la seva germana i el seu veí neurodivergent. Fins que es descobreix que la Holly té una mena de do per sanar el proïsme, una capacitat inexplicable que ni ella mateixa sap d’on li ve. 

Produïda pels germans Dardenne, La noia que sanava se situa en aquella Bèlgica de classe obrera tan habitual al seu cinema. En aquest context, la directora apunta dos elements interessants que tanmateix no acaba d’explorar en profunditat. Per una banda, el retrat d’una figura bondadosa, una mena de santa involuntària, una nena que irradia transcendència en un entorn d’allò més ordinari. Dibuixar persones amb una aura de santedat sense caure en la caricatura o en la beatificació burda no resulta fàcil. Potser per això en trobem tan pocs exemples en el cinema, molt més procliu a conrear malvats. El protagonista de Lazzaro feliç (2018) d’Alice Rohrwacher seria un bon exemple d’aquesta excepcionalitat. La directora belga enfoca la santedat de la Holly com una condició que la nena no ha escollit, i que a partir d’un moment la desgasta més que no pas l’omple de felicitat. I aquí es troba l’element més interessant del film, el del do entès com un vessant de la identitat que marca la visió que la gent té de la protagonista sense que ella pugui fer res al respecte.

DIBUIXAR PERSONES AMB UNA AURA DE SANTEDAT SENSE CAURE EN LA CARICATURA O EN LA BEATIFICACIÓ BURDA NO RESULTA FÀCIL. POTSER PER AIXÒ EN TROBEM TAN POCS EXEMPLES EN EL CINEMA, MOLT MÉS PROCLIU A CONREAR MALVATS.

L’altre subtema que apunta La noia que sanava és la tendència de la societat a aprofitar-se d’una manera o d’altra de les persones amb la capacitat miraculosa d’ajudar el proïsme. Però Troch no arriba a armar un fresc de crítica social realment punyent, ni tampoc acaba de situar la Holly en un d’aquells dilemes de responsabilitat moral tan típics del cinema dels germans Dardenne, que haurien atorgat més profunditat psicològica al personatge.

 

CRÍTICA DIRECTORES Fien Troch PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE