Crítica — Las chicas de la estación: mirant de reüll
Juana Macías, en col·laboració amb la guionista Isa Sánchez, obre la 19a Mostra de Cine i Drets Humans de Navarra amb una cinta basada en el cas real d’explotació sexual de tres joves d’un centre d’acollida de menors en Palma de Mallorca. Amb un repartiment no professional i una posada en escena que defuig la morbositat, 'Las chicas de la estación' aborda aquesta problemàtica profundament estructural al nostre sistema social.
Las chicas de la estación
Any 2024
País Espanya
Direcció Juana Macías
Guió
Isa Sánchez
Juana Macías
Producció
Feelgood Media
ICAA
Kowalski Films
La Perifèrica Produccions
Repartiment
Julieta Tobio
Salua Hadra
María Steelman
Carla Gris
Elena Gallardo
Xóan Fórneas
Asier Tartás
Daniel Mantero
Saida Santana
Pepo Llopis
Fotografia Guillermo Sempere
Música Isabel Royán
Distribució A Contracorriente Films
Duració 115 min.
Data d’estrena 22 de novembre de 2024
Sinopsi
Jara, Álex i Miranda són tres joves acollides per un centre de menors en Palma de Mallorca. Motivades per guanyar els diners suficients per assistir al concert de la seva cantant de trap favorita es veuen víctimes de violacions i abusos.
Las chicas de la estación
Any 2024
País Espanya
Direcció Juana Macías
Guió
Isa Sánchez
Juana Macías
Producció
Feelgood Media
ICAA
Kowalski Films
La Perifèrica Produccions
Repartiment
Julieta Tobio
Salua Hadra
María Steelman
Carla Gris
Elena Gallardo
Xóan Fórneas
Asier Tartás
Daniel Mantero
Saida Santana
Pepo Llopis
Fotografia Guillermo Sempere
Música Isabel Royán
Distribució A Contracorriente Films
Duració 115 min.
Data d’estrena 22 de novembre de 2024
Sinopsi
Jara, Álex i Miranda són tres joves acollides per un centre de menors en Palma de Mallorca. Motivades per guanyar els diners suficients per assistir al concert de la seva cantant de trap favorita es veuen víctimes de violacions i abusos.
La seqüència que tanca Las chicas de la estación retrata Jara i Miranda, joves emparades per un centre d’acollida mallorquí i víctimes d’abusos sexuals, baixant les escales de l’estació de tren que freqüenten como a punt d’adquisició de substàncies estupefaents a canvi de trobades sexuals amb homes adults. Amb les lletres de trap de “La travesía” d’Antony Z que conclouen la descarnada temàtic de la cinta amb “feel free, wanna live, una estrella fugaç, les cadenes són d’or i vull veure’l brillar, ‘tic lluitant els dimonis pel bé i el mal” i un muntatge dinàmic que accentua l’emoció amb prou feines continguda en el cos de les noies mentre s’esmunyen en els banys de l’estació. Esprais de grafit en mà i amb somriures d’orella a orella escriuen en les portes dels cubicles: “Follaniños = cerdos” (follacriatures = porcs). Matemàtiques a priori senzilles sobre les quals la cineasta madrilenya Juana Macías confessa al mitjà digital Última hora que volia “mostrar una realitat i que cadascú tregui les seves conclusions. No cal adoctrinar”.
