FILMS

Crítica — Lo que sucede después: L’homenatge de Meg Ryan a Nora Ephron

En la segona pel·lícula com a directora, Meg Ryan rendeix un emotiu homenatge a Nora Ephron amb una irregular comèdia romàntica que, malgrat tot, resulta interessant per la química entre els dos actors protagonistes i per la seva confessional reflexió sobre les conseqüències de la maduresa i l'envelliment.

María Adell Carmona

Lo que sucede después

Any 2023

País Estados Unidos

Direcció Meg Ryan

Producció Prowess Pictures
Ten Acre Films
Rockhill Studios

Repartiment Meg Ryan
David Duchovny

Fotografia Bartosz Nalazek

Muntatge Jason Gourson

Distribució A Contracorriente Films

Durada 103 min

Data d’estrena 17 de maig de 2024

Sinopsi

Els antics amants, Willa i Bill, es retroben en un aeroport per primera vegada des que es van separar dècades abans. Atrapats per la neu, l'única cosa que volen és arribar a casa al més aviat possible. No obstant això, en el transcurs d'una nit, gradualment se senten de nou atrets l’un per l’altre, obligats a revisar el que podria haver estat la seva relació i el que podria ser de nou.

Lo que sucede después

Any 2023

País Estados Unidos

Direcció Meg Ryan

Producció Prowess Pictures
Ten Acre Films
Rockhill Studios

Repartiment Meg Ryan
David Duchovny

Fotografia Bartosz Nalazek

Muntatge Jason Gourson

Distribució A Contracorriente Films

Durada 103 min

Data d’estrena 17 de maig de 2024

Sinopsi

Els antics amants, Willa i Bill, es retroben en un aeroport per primera vegada des que es van separar dècades abans. Atrapats per la neu, l'única cosa que volen és arribar a casa al més aviat possible. No obstant això, en el transcurs d'una nit, gradualment se senten de nou atrets l’un per l’altre, obligats a revisar el que podria haver estat la seva relació i el que podria ser de nou.

El títol de la segona pel·lícula de l’actriu Meg Ryan com a directora (després del drama bèl·lic Ithaca, de 2015) sembla tota una declaració d’intencions. Lo que sucede después podria referir-se a la naturalesa melancòlica d’una comèdia romàntica que, de manera inusual, aborda l’amor en els últims estadis de l’edat madura, en una etapa de la vida en la qual és fàcil sentir que tot l’important ja ha succeït. Però també a la pròpia carrera de Ryan, una de les estrelles femenines de Hollywood més icòniques i taquilleres dels noranta: ¿Què succeeix després de la fama, de l’èxit i de ser, durant anys, la “núvia d’Amèrica”, amb permís de Julia Roberts? ¿Què passa quan, de sobte, i misteriosament (o potser no tant en un Hollywood que castigava, i castiga, l’envelliment de les dones), la lluentor de l’estrellat s’apaga?

Des de la famosa escena del fals orgasme en el Katz’s Deli de Nova York, enfront d’un atònit Billy Crystal, en Quan en Harry va trobar la Sally (1989), Ryan, que tenia en aquell moment 27 anys, es va convertir en la nova reina indiscutible de la comèdia romàntica. La pel·lícula de Rob Reiner va catalitzar la feliç trobada entre dues personalitats artístiques femenines que van encaixar a la perfecció: Ryan i Nora Ephron, la guionista de la pel·lícula. Ephron dirigiria l’estrella en Alguna cosa per recordar i Tens un e-mail, dues pel·lícules fonamentals que, al llarg dels anys noranta, durien a terme una profunda renovació de la comèdia romàntica, gènere al qual l’actriu quedaria indissolublement lligada. No és estrany, doncs, que la seva segon pel·lícula com a cineasta i primera comèdia romàntica que dirigeix, estigui dedicada a Ephron (un emocionant “For Nora”, al final de la pel·lícula, així ho confirma) i que la seva obra impregni tota la pel·lícula. Com la majoria dels films dirigits o escrits per Ephron, Lo que sucede después es basa, estrictament, en una noció de combat dialèctic ―que, almenys en el cas de l’escriptora de Se acabó el pastel, tenia com a referent tant la screwball comedy dels trenta, com l’enginy neuròtic de les comèdies de Woody Allen― entre una dona i un home descrits com a contraris, però en el fons absolutament compatibles i destinats a estar junts. Aquesta vegada no són Sally i Harry, ni Kathleen i Joe (els personatges encarnats per Ryan i Tom Hanks en Tens un e-mail), sinó Willa i Bill (Ryan i David Duchovny, sensacionals, desprenent una química efervescent entre ells que sembla d’una altra època), dos antics amants que porten sense veure’s gairebé 30 anys i que, a causa d’una tempesta de neu, es queden atrapats en un aeroport i es veuen obligats a recordar, i rellegir, el seu passat com a parella, així com els motius de la seva separació.

COM LA MAJORIA DELS FILMS DIRIGITS O ESCRITS PER EPHRON, LO QUE SUCEDE DESPUÉS ES BASA, ESTRICTAMENT, EN UNA NOCIÓ DE COMBAT DIALÈCTIC ―QUE, ALMENYS EN EL CAS DE L’ESCRIPTORA DE SE ACABÓ EL PASTEL, TENIA COM A REFERENT TANT LA SCREWBALL COMEDY DELS TRENTA, COM L’ENGINY NEURÒTIC DE LES COMÈDIES DE WOODY ALLEN― ENTRE UNA DONA I UN HOME DESCRITS COM A CONTRARIS, PERÒ EN EL FONS ABSOLUTAMENT COMPATIBLES I DESTINATS A ESTAR JUNTS

Lo que sucede después presenta diversos problemes; el més rellevant és la dificultat de mantenir l’atenció del públic durant una mica més de noranta minuts en tractar-se d’un film que, en essència, compta amb una única localització i dos personatges. La direcció de Ryan és competent, però no tant com per cobrir les fallades d’un guió derivatiu i una mica forçat ―el drama dels personatges sembla lliscar-se, en diversos moments, cap a diàlegs que semblen extrets d’un manual d’autoajuda― ni per dissimular les mancances tècniques del que, sens dubte, és una producció independent i amb un pressupost molt limitat. Malgrat això, hi ha alguna cosa emocionant en la pel·lícula, que segurament té a veure amb una sensació de familiaritat: igual que Willa i Bill es troben, després de gairebé 30 anys, en aquest aeroport, el film permet al públic retrobar-se amb una mena de comèdia romàntica ja extingida i, alhora, reflexionar i ser absolutament conscients de la seva pròpia obsolescència, de la impossibilitat de la seva resurrecció. Tal vegada Lo que sucede después no sigui tant, doncs, una reivindicació, per part de Ryan, de la necessitat de tornar al tipus de pel·lícules que la van convertir en una estrella, sinó un melancòlic i molt honest cant del cigne cap a una època, un gènere i un Hollywood (en certs aspectes, afortunadament) ja desapareguts. Les millors escenes de la pel·lícula són, justament, les que evidencien aquesta melancolia, però també aquesta autoconsciència; no és difícil endevinar que Ryan, coautora del guió, estigui segurament parlant a través de Willa quan, en l’estupenda (divertida i trista a parts iguals) seqüència del bar, ella i Duchovny, borratxos, conversen sobre el paper secundari que les persones de la seva edat juguen en el món actual, enlluernat per la lluentor de la joventut. És per aquesta reivindicació etílica de la seva rellevància com a creadora, per aquesta defensa d’espais on poder parlar, amb honestedat i gairebé en primera persona, de temes com l’envelliment, la solitud, o les oportunitats perdudes, que la mera presència de Ryan a un costat i a l’altre de la càmera permet transformar un film irregular i, en molts aspectes, absolutament fallit, en una obra amb un to insòlitament confessional creada per una estrella amb un èxit fulgurant, però també una desaparició sobtada, que exemplifica les llums i les ombres ―sobretot pel que fa a la representació, el poder i l’autonomia femenins en el si de la indústria cinematogràfica― de tota una era de la història de Hollywood.

CRÍTICA DIRECTORES Meg Ryan PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE