FILMS

Crítica — Los peores: Què passa amb els i les intèrprets no professionals d’una docuficció quan s’acaba el rodatge?

L'òpera prima de Lise Akoka i Romane Gueret ofereix una oportuna i positiva reflexió meta sobre el treball amb menors al cinema social.

Eulàlia Iglesias

Los Peores (Les Pires)

Any 2022

País França

Direcció Lise Akoka
Romane Gueret

Guió Lise Akoka
Romane Gueret
Elénore Gurrey

Producció Les Films Velvet
Marine Alaric
Frédéric Jouve

Repartiment Johan Heldenbergh
Timéo Mahaut
Matthias Jacquin
Loïc Pech
Mallory Wanecques
Dominique Frot
François Creton
Mélina Vanderplancke

Fotografia Éric Dumont

Muntatge Albertine Lastera

So Jean Umansky

Distribució Flamingo

Durada 99 min

Data d’estrena 7 de juny del 2024

Sinopsi

Un rodatge està a punt de començar a la cité Picasso, als suburbis de Boulogne-Sur-Mer, al nord de França. Durant el càsting, s'escullen quatre adolescents, Lily, Ryan, Maylis i Jessy, per treballar a la pel·lícula. Tothom del barri està sorprès: per què només agafen els “pitjors”?

Los Peores (Les Pires)

Any 2022

País França

Direcció Lise Akoka
Romane Gueret

Guió Lise Akoka
Romane Gueret
Elénore Gurrey

Producció Les Films Velvet
Marine Alaric
Frédéric Jouve

Repartiment Johan Heldenbergh
Timéo Mahaut
Matthias Jacquin
Loïc Pech
Mallory Wanecques
Dominique Frot
François Creton
Mélina Vanderplancke

Fotografia Éric Dumont

Muntatge Albertine Lastera

So Jean Umansky

Distribució Flamingo

Durada 99 min

Data d’estrena 7 de juny del 2024

Sinopsi

Un rodatge està a punt de començar a la cité Picasso, als suburbis de Boulogne-Sur-Mer, al nord de França. Durant el càsting, s'escullen quatre adolescents, Lily, Ryan, Maylis i Jessy, per treballar a la pel·lícula. Tothom del barri està sorprès: per què només agafen els “pitjors”?

A Una vez fuimos Kids (2021), Eddie Martin resseguia què s’havia fet dels i les protagonistes d’aquesta pel·lícula de Larry Clark que va marcar el cinema indie dels noranta. La proposta posava en el punt de mira el vincle entre cinema i menors que exerceixen puntualment d’intèrprets, sobretot si provenen d’entorns desafavorits, una predilecció de molta gent cineasta en la seva pràctica d’un cinema realista que transmeti l'”autenticitat” en brut del context que retraten. 

Los peores engega amb un càsting d’intèrprets no professionals menors d’edat per part d’un equip comandat per un cineasta belga, en Gabriel (Johan Heldenbergh), que vol rodar al barri de Picasso, una zona de pisos de protecció oficial a Boulogne-sur-Mer. “Sempre contracten els pitjors”, comenta una noia quan s’assabenta de les criatures que han escollit per sortir al film. El primer llarg de Lise Akoka i Romane Gueret parteix d’un curt anterior, Chasse royale (2015), i de la seva experiència com a expertes en càstings i coaching d’intèrprets infantils. Aquí adopten un dispositiu autoreferencial amb un punt de comèdia per abordar les bones o males pràctiques de l’anomenada docuficció, sobretot en relació amb la mainada. Los peores funciona així com una insòlita variant de cinema dins del cinema. Som davant una ficció sobre el rodatge d’una docuficció que segueix com afecta la irrupció de l’equip d’una pel·lícula en un context social especialment vulnerable.

LOS PEORES FUNCIONA COM UNA INSÒLITA VARIANT DE CINEMA DINS DEL CINEMA. SOM DAVANT UNA FICCIÓ SOBRE EL RODATGE D’UNA DOCUFICCIÓ QUE SEGUEIX COM AFECTA LA IRRUPCIÓ DE L’EQUIP D’UNA PEL·LÍCULA EN UN CONTEXT SOCIAL ESPECIALMENT VULNERABLE.

Però Los peores no adopta el clar to de denúncia del documental de Martin, que acaba retratant Larry Clark com un adult privilegiat que s’introdueix en un entorn desprotegit des d’una actitud de depredació artística i sense assumir les conseqüències que tot plegat tenia per la mainada. A Akoka i Gueret els interessa precisament treballar amb aquest tipus d’intèrprets/personatges menors que encara ara no tenen prou visibilitat al cinema per plasmar-los des d’una autenticitat que no defuig l’autocrítica. La pel·lícula se centra sobretot en dos personatges, el petit Ryan (Timéo Mahaut), amb tota la seva energia en brut, i l’adolescent Lily (Mallory Wanecques, amb una carrera en marxa després de debutar en aquest film), que conviu amb la revolta d’una sexualitat emergent i el dol d’un germà traspassat massa jove. Al seu costat, trobem la reflexiva i irredempta Maylis (Mélina Vanderplancke) i en Jessy (Loïc Pech), el prototip de marrec busca-raons però amb bon cor. La pel·lícula els plasma amb la tensió entre la suposada realitat on viuen i la pel·lícula que estan filmant, per comprovar també com els afecta el rodatge de ficció… que no pas el real.

Akoka i Gueret posen en escena diferents situacions problemàtiques per on passa una docuficció. Per exemple, quan es genera un escenari de ficció en què s’enfronten dos menors i la situació “real” escala cap a un moment de violència o incomoditat que no s’hauria d’haver produït, però que encanta al cineasta. Aquí succeeix en la seqüència en què un nen es veu obligat a repetir: “La teva mare és una puta” a en Ryan, que en la “vida real”, a més, està experimentant un procés de retrobament amb la seva progenitora, de qui la van separar els serveis socials. O en l’escena d’intimitat entre Lily i Jessy, que també té conseqüències malgrat les mesures preses. Akoka i Gueret assumeixen la contradicció d’enfocar finalment en positiu aquesta mirada amb substrat crític sobre els efectes del rodatge d’una docuficció en els i les protagonistes. Però abans de la conclusió triomfant, obren les portes a un debat amb algunes figures secundàries sobre els tòpics i les estigmatitzacions que generen aquest tipus de pel·lícules.

CRÍTICA DIRECTORES Lise Akoka PEL·LÍCULA Romane Gueret

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Thea Hvistendahl

"“No hi ha una manera correcta de viure el dol”"

La directora noruega Thea Hvistendahl debuta al llargmetratge amb 'Descansa en paz', una pel·lícula protagonitzada per zombis que escapa dels clixés del cinema de terror.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

ENTREVISTES

Su Friedrich

"Autobiografia, experimentació, activisme"

La Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb el Festival Punto de Vista, va dedicar una retrospectiva el mes de març a la figura de la directora nord-americana Su Friedrich. El...

SÈRIES

Crítica

"‘Hacks’ Temporada 3: Deborah i Ava, tercer assalt"

Han tornat Deborah Vance i Ava Daniels o, el que és el mateix, Jean Smart i Hannah Einbinder. L'excel·lent i divertidíssima tercera temporada de Hacks segueix aquesta vegada els intents...

FILMS

Crítica

"Green Border: La violència fronterera de l’Europa fortalesa"

Agnieszka Holland firma un drama de denúncia sobre el maltractament deshumanitzador que pateixen els refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia.

FESTIVALS

Cannes 2024

"Histoires d’Amérique: L’estranya comèdia indie amb què Chantal Akerman va reconnectar amb les seves arrels jueves"

La Quinzena de Cineastes de Canes va presentar la versió restaurada d'un dels llargmetratges més desconeguts de la cineasta belga.

FILMS

Crítica

"Paradise is Burning: Tres germanes soles"

Paradise is Burning, primera pel·lícula de la directora sueca Mika Gustafson, es va poder veure a l'últim D'A Film Festival Barcelona després de passar per la Mostra de Venècia, on...

ENTREVISTES

Caroline Vignal

"El desig de ser desitjada"

“Vull fer un cinema que arribi a tothom, al gran públic, però dient coses que no són gaire conformistes. Tinc vocació de públic”.

FILMS

Crítica

"Iris: El desig de l’Iris"

L'Iris ho té tot, però li falta quelcom que la faci sentir-se viva. Quan ho descobreix, la seva vida canvia completament.

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE