FILMS

Crítica — Los tonos mayores: Missatges misteriosos

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la secció Zona Cine del Festival de Màlaga d'aquest any gràcies a la jove Sofia Clausen.

Nuria Vidal

Los tonos mayores

País Argentina
Espanya

Any 2024

Direcció Ingrid Pokropek

Guió Ingrid Pokropek

Producció 36 Caballos
Gong Cine
Jaibo Films

Repartiment Sofia Clausen
Pablo Seijo
Lina Ziccarello
Santiago Ferreira

Fotografia Ana Roy

Música Gabriel Chwojnik

Muntatge Miguel de Zuviría

Durada 101 min

Data d'estrena 12 de juliol de 2024

Sinopsi

L’Ana té 14 anys. Per culpa d'un accident, porta una pròtesi metàl·lica en un dels braços. En aquestes vacances d'hivern a Buenos Aires, l'Ana adverteix una cosa estranya. Com si el seu braç fos una antena, comença a rebre missatges que una amiga seva converteix en música. Una nit, l’Ana vagabundeja per la ciutat i coneix un jove soldat que li assegura que els senyals són en codi morse. Des d'aquell moment l'Ana intenta esbrinar qui i per què li envia aquests missatges.

Los tonos mayores

País Argentina
Espanya

Any 2024

Direcció Ingrid Pokropek

Guió Ingrid Pokropek

Producció 36 Caballos
Gong Cine
Jaibo Films

Repartiment Sofia Clausen
Pablo Seijo
Lina Ziccarello
Santiago Ferreira

Fotografia Ana Roy

Música Gabriel Chwojnik

Muntatge Miguel de Zuviría

Durada 101 min

Data d'estrena 12 de juliol de 2024

Sinopsi

L’Ana té 14 anys. Per culpa d'un accident, porta una pròtesi metàl·lica en un dels braços. En aquestes vacances d'hivern a Buenos Aires, l'Ana adverteix una cosa estranya. Com si el seu braç fos una antena, comença a rebre missatges que una amiga seva converteix en música. Una nit, l’Ana vagabundeja per la ciutat i coneix un jove soldat que li assegura que els senyals són en codi morse. Des d'aquell moment l'Ana intenta esbrinar qui i per què li envia aquests missatges.

Ingrid Pokropek és una jove directora argentina. Nascuda el 1984, encara no tenia 30 anys quan va pensar i desenvolupar la història de l’Ana. Al cinema argentí hi ha una tradició d’adolescents diferents, de noies, més que nois, que tenen alguna cosa especial. Lucía Puenzo va obrir aquest camí amb XXX i El niño pez. Ingrid Pokropek segueix aquesta línia d’un realisme creuat per un misteri en un argument que li deu molt en la seva construcció al film de Laura Citarella Trenque Lauquen, del qual Ingrid va ser una de les productores.

Tot passa en un Buenos Aires hivernal, gris i fred. L’Ana està obsessionada amb les pulsacions que sent al seu braç i que la seva amiga Lepe ha convertit en una cançó: La cançó del batec. Totes dues són inseparables. Però totes dues estan creixent i gairebé sense adonar-se’n, les seves vides s’allunyen quan l’Ana intenta donar sentit a aquests senyals en una recerca misteriosa que recorda cert cinema de Rivette i que hauria agradat molt a Borges.

L’Ana viu sola amb el seu pare i arrossega un trauma dolorós i no resolt. Quan troba el Pablo, un jove soldat que li desvetlla la clau per entendre els batecs del seu braç com a punts de codi morse, comença a pensar en qui pot ser la persona que li envia aquests missatges estranys. Sumida en aquesta espiral, l’Ana es va allunyant del seu pare i dels seus amics i es va submergint en una Buenos Aires nocturna i fantasmal.

INGRID POKROPEK SEGUEIX AQUESTA LÍNIA D’UN REALISME CREUAT PER UN MISTERI EN UN ARGUMENT QUE LI DEU MOLT EN LA SEVA CONSTRUCCIÓ AL FILM DE LAURA CITARELLA TRENQUE LAUQUEN, DEL QUAL INGRID VA SER UNA DE LES PRODUCTORES.

El títol de la pel·lícula es Los tonos mayores, però està concebuda en un to menor. Després de dos curts, la directora s’enfronta a la seva òpera prima amb una gran honestedat, conscient de les seves limitacions i de les seves possibilitats. Potser això és el que li dona al film un cert encant ingenu, una tendresa inquietant. Ingrid Pokropek no cau mai en la temptació del drama, s’hi apropa subtilment i resol les situacions amb versemblança.

Los tonos mayores va estar seleccionada a l’últim festival de Berlin dins de la secció Generation Kplus i es va presentar al Festival de Màlaga a la secció Zona Cine on va guanyar dos importants premis: la Biznaga de Plata a la millor pel·lícula iberoamericana i millor actriu per a la jove Sofia Clausen, una autèntica revelació.

Ingrid Pokropek forma part d’un grup de dones joves al cinema argentí que teixeixen una xarxa entre elles: Ingrid Pokropek produeix Trenque Lauquen de Laura Citarella, escrit per Laura Paredes que col·labora amb Dolores Fonzi a Blondi. Un cercle perfecte.

CRÍTICA DIRECTORES Ingrid Pokropek PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE