FILMS

Crítica — Mentre siguis tu: La força de l’amistat i la confiança

Claudia Pinto va decidir acompanyar Carme Elias en tot el procés de la seva convivència amb la malaltia de l'Alzheimer. El resultat és un documental emocionant i esperançador.

Nuria Vidal

Mentre siguis tu (Mientras seas tú)

Any 2023

Direcció Claudia Pinto

Guió Claudia Pinto

Producció Sin Rodeos Films C.A., Nakamura Films, TV3

Intèrprets Carme Elias, Juan Carlos Corazza

Fotografia Agnès Piqué Corbera

Muntatge Vicente Navarro

Música Vanessa Garde

Distribució Filmax

Durada 72 min

Data d'estrena 9 de febrer de 2024

Sinopsi

Després d'una llarga carrera al cinema i al teatre, Carme Elias va anunciar el 2022 que patia Alzheimer. Feia anys que tenia la malaltia sense que ningú ho sabés. Ningú, excepte la seva família, alguns amics i Claudia Pinto, la directora veneçolana amb qui ha treballat dues vegades. Juntes van decidir seguir l'evolució de la malaltia i la vida de l'actriu des dels primers moments.

Mentre siguis tu (Mientras seas tú)

Any 2023

Direcció Claudia Pinto

Guió Claudia Pinto

Producció Sin Rodeos Films C.A., Nakamura Films, TV3

Intèrprets Carme Elias, Juan Carlos Corazza

Fotografia Agnès Piqué Corbera

Muntatge Vicente Navarro

Música Vanessa Garde

Distribució Filmax

Durada 72 min

Data d'estrena 9 de febrer de 2024

Sinopsi

Després d'una llarga carrera al cinema i al teatre, Carme Elias va anunciar el 2022 que patia Alzheimer. Feia anys que tenia la malaltia sense que ningú ho sabés. Ningú, excepte la seva família, alguns amics i Claudia Pinto, la directora veneçolana amb qui ha treballat dues vegades. Juntes van decidir seguir l'evolució de la malaltia i la vida de l'actriu des dels primers moments.

Als darrers anys, el cinema s’ha acostat a la malaltia de l’Alzheimer des de molts angles: ficció, documental, sèries de televisió. Però gairebé sempre, fins fa poc, la sensació que s’extreia d’aquestes pel·lícules era de desolació, tristesa i dolor, tres sentiments evidents quan t’enfrontes a una realitat tan terrible com és la pèrdua de memòria del que ha estat la teva vida. Però a l’últim any, han aparegut tres documentals que, sense deixar de ser testimoni de la malaltia i les seves conseqüències, desprenen una certa esperança. Són tres històries que posen l’accent a l’amor i a l’amistat. L’amor dels avis de Marta Romero a Toda una vida, l’amor d’Augusto Góngora i Paulina Urrutia a La memoria infinita de Maite Alberdi i l’amor de Carme Elías pel teatre, al qual se suma la profunda amistat de l’actriu amb la directora veneçolana Claudia Pinto.

Claudia Pinto i Carme Elias es van conèixer quan van rodar La distancia más larga el 2013. En aquesta pel·lícula, Carme Elias era una dona que, enfrontada a la mort, decideix fer un últim viatge als llocs on va ser feliç i pujar a la muntanya Roraima, però sap que sense algú que l’acompanyi, no ho podrà aconseguir. Set anys després, Claudia Pinto va tornar a trucar a Carme Elias per a Las consecuencias, on era una dona perduda en una illa volcànica. Val la pena recordar aquestes dues pel·lícules per dos motius. El primer, perquè d’alguna manera semblen profetitzar el que ha estat vivint l’actriu aquests darrers anys; el segon, perquè va ser rodant Las consecuencias que totes dues es van adonar que passava alguna cosa.

La seva amistat i confiança es va consolidar l’estiu del 2021. I va ser allà, al costat de la piscina, amb els seus fills, quan la Clàudia li va preguntar a la Carme si volia que l’acompanyés en aquest viatge, en aquesta particular travessia cap a la seva muntanya i el seu enfrontament amb el volcà de la malaltia. A Carme, actriu fins al final, li va semblar una gran idea i des d’aleshores i malgrat la pandèmia, van anar gravant diferents moments, diferents situacions, tant públiques com privades, fins arribar al 19 de març del 2022 quan va decidir reconèixer públicament la malaltia en rebre el premi especial del Brain Film Fest. Aquest moment va ser un alliberament per a l’actriu, però va significar un canvi per a la directora. L’enorme intimitat i complicitat que havien compartit juntes durant gairebé tres anys, buscant als arxius, xerrant, recordant i oblidant, es va transformar en un seguiment menys intens, encara que igualment valuós.

“UNA DE LES MILLORS MANERES DE DEFINIR AQUEST DOCUMENTAL ÉS COM UN ACTE D’AMOR, AMISTAT, CONFIANÇA, ATREVIMENT. POTSER PERQUÈ TOT EL VIATGE ON LES ACOMPANYEM ÉS PLE DE LLUM, DE GANES DE SEGUIR, D’APRENENTATGE D’UNA NOVA REALITAT.”

En el temps que van estar soles, Carme va sentir la necessitat de recuperar, o millor dit, deixar per a la memòria dels altres, el seu pas pel teatre que tantes alegries li havia donat a la seva carrera. D’aquí va néixer la idea de treballar amb Juan Carlos Corazza, director i amic, a l’escenari d’un teatre. En aquest espai on ella se sent segura, Carme, amb l’ajuda de Corazza i la mirada gairebé invisible de Claudia, repassa els principals papers teatrals, les obres que més li van marcar, els millors records. És una peça dins del documental, gairebé autònoma, enorme en la seva professionalitat i la seva emoció.

Una de les millors maneres de definir aquest documental és com un acte d’amor, amistat, confiança, atreviment. Potser perquè tot el viatge on les acompanyem és ple de llum, de ganes de seguir, d’aprenentatge d’una nova realitat. “No cal lluitar”, afirma Carme, cal continuar vivint i assolir una pau interior. Aquest documental ha estat per a ella una gran ajuda en aquesta no lluita, en aquest procés d’acceptació sense resignació.

Paral·lelament al rodatge del documental, Carme Elias va escriure un llibre senzill, ple de tendresa i de sentiments on relatava el procés de la seva relació amb l’Alzheimer. El llibre es titula Quan ja no sigui jo. La directora va decidir titular el documental Mentre siguis tu per una resposta en un diàleg amb el llibre. Mentre siguis tu et seguiré, mentre siguis tu seré al teu costat. I crec que la Claudia podria afegir, quan ja no siguis tu, també seré al teu costat, però això ja no ho documentarà.

Carme Elias Claudia Pinto CRÍTICA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE