Crítica — Millennial Mal (Temporada 1): L’adulta perduda
Coneguda per les seves col·laboracions amb cineastes com Julián Génisson, Pablo Hernando o Ion de Sosa, l'actriu, directora i guionista Lorena Iglesias debuta en el format serial amb "Millennial Mal", una comèdia universitària que es presenta com una oda a la generació Z i explora la possibilitat de reinventar-se com a dona als quaranta.
Daniela Urzola
2 de juliol 2026
Millennial Mal (Temporada 1)
País Espanya
Any 2026
Direcció
Lorena Iglesias (Creadora)
Andrea Jaurrieta
Guió Lorena Iglesias
Producció
Coproducció Espanya-Portugal
Filmin
Tornasol Media
Ukbar Filmes
Repartiment
Lorena Iglesias
Victoria Oliver
Paula Gala
Vito Sanz
Isa Calderón
Fernando Nagore
Fotografia Paulo AreJuli Carné Martorell
Muntatge Sergio Jiménez
Música Javier Bilbao Villaverde
Distribució Filmin (España)
Durada 5 episodis
Data d’estrena 30 de juny
Gènere Sèrie de TV. Comèdia
Sinopsi
La Judith, una bibliotecària de 42 anys a l'atur, ha de tornar a la universitat per cobrar una beca que han concedit a causa d'un error burocràtic. Atrapada en els codis del món universitari —festes, ‘outfits’, por del ‘cringe’...— i amb la intenció d'ocultar la seva edat, se sotmet a un canvi d'imatge ideat per dues joves de vint anys, fet que acabarà portant-la a creure's el seu propi personatge.
Millennial Mal (Temporada 1)
País Espanya
Any 2026
Direcció
Lorena Iglesias (Creadora)
Andrea Jaurrieta
Guió Lorena Iglesias
Producció
Coproducció Espanya-Portugal
Filmin
Tornasol Media
Ukbar Filmes
Repartiment
Lorena Iglesias
Victoria Oliver
Paula Gala
Vito Sanz
Isa Calderón
Fernando Nagore
Fotografia Paulo AreJuli Carné Martorell
Muntatge Sergio Jiménez
Música Javier Bilbao Villaverde
Distribució Filmin (España)
Durada 5 episodis
Data d’estrena 30 de juny
Gènere Sèrie de TV. Comèdia
Sinopsi
La Judith, una bibliotecària de 42 anys a l'atur, ha de tornar a la universitat per cobrar una beca que han concedit a causa d'un error burocràtic. Atrapada en els codis del món universitari —festes, ‘outfits’, por del ‘cringe’...— i amb la intenció d'ocultar la seva edat, se sotmet a un canvi d'imatge ideat per dues joves de vint anys, fet que acabarà portant-la a creure's el seu propi personatge.
Objectes decoratius, fotografies i postals sobre unes parets de color verd pastel envolten una Judith que encara és al llit, a punt de començar la seva rutina diària: alimentar el gat, fer aeròbic seguint la televisió, prendre col·lagen i preparar l’encreuat que s’endú a la feina —tot plegat mentre apareixen els crèdits en Comic Sans, un gest que parla per si sol—. L’obertura de Millennial Mal ens presenta la protagonista a través del seu espai, fent que, fins i tot abans de conèixer el context de la premissa, tinguem la sensació que ja la coneixem. No és casual que el primer que veiem sigui l’habitació, un espai que directores com Sofia Coppola o Greta Gerwig han entès com a fonamental en la construcció cinematogràfica dels universos íntims de l’adolescent (allò que s’ha arribat a conèixer com a "bedroom aesthetics"). Aquí hi ha la clau i, alhora, el contrast que des d’un bon començament planteja Lorena Iglesias, creadora i actriu de la sèrie: una dona adulta presentada a través d’estratègies narratives habitualment associades a gèneres com el coming of age i la comèdia universitària. Aquests referents no s’amaguen mai; al contrari, són evidents en tot moment, i això sembla una autèntica declaració d’intencions.
