FILMS

Crítica — Música: La música dels clàssics

Revisió d’una tragèdia clàssica amb una mirada molt contemporània.

Nuria Vidal

Música (Musik)

Any 2023

País Alemanya

Direcció Angela Schanelec

Guió Angela Schanelec

Producció Faktura Film
Les Films de l’Après-Midi
Heretic

Repartiment Aliocha Schneider
Agathe Bonitzer

Fotografia Ivan Markovic

Música Hustle Hans
Doug Tielli

Distribució Atalante

Durada 108 min

Data d'estrena 1 de maig del 2024

Sinopsi

Abandonat en néixer a les muntanyes gregues una nit de tempesta, en Jon és acollit i adoptat per uns pescadors, sense arribar a conèixer els seus pares biològics. Anys després, quan és empresonat com a responsable d'un accident mortal, Jon coneix Iro, zeladora de la presó. Ella sembla buscar la seva companya, el cuida, li grava música i una unió molt forta s'estableix entre ells. Però Jon comença a perdre visió progressivament… Des d'aquell moment, i malgrat els obstacles, començarà a viure la vida amb tota plenitud.

Música (Musik)

Any 2023

País Alemanya

Direcció Angela Schanelec

Guió Angela Schanelec

Producció Faktura Film
Les Films de l’Après-Midi
Heretic

Repartiment Aliocha Schneider
Agathe Bonitzer

Fotografia Ivan Markovic

Música Hustle Hans
Doug Tielli

Distribució Atalante

Durada 108 min

Data d'estrena 1 de maig del 2024

Sinopsi

Abandonat en néixer a les muntanyes gregues una nit de tempesta, en Jon és acollit i adoptat per uns pescadors, sense arribar a conèixer els seus pares biològics. Anys després, quan és empresonat com a responsable d'un accident mortal, Jon coneix Iro, zeladora de la presó. Ella sembla buscar la seva companya, el cuida, li grava música i una unió molt forta s'estableix entre ells. Però Jon comença a perdre visió progressivament… Des d'aquell moment, i malgrat els obstacles, començarà a viure la vida amb tota plenitud.

Enfrontar-se a una pel·lícula de la directora alemanya Angela Schanelec requereix una predisposició a viure una experiència emocional que va més enllà del cine. Això és particularment evident en el seu darrer treball, Música, on juga amb el silenci, la paraula i el cant com a elements narratius.

Música adapta a la contemporaneïtat la tragèdia grega de l’Èdip de Sofòcles, passant-la pel sedàs de la mirada d’una dona alemanya del segle XXI. Grècia i Alemanya són dues presències fortíssimes a la pel·lícula, unides en el personatge de Jon, el modern Èdip. Grècia és el paisatge rocós, la llengua tan rocosa com el paisatge, l’ombra del mite; Alemanya és la música barroca, el romanticisme latent que ens remet a Hölderlin, a Goethe, el cant.

Se m’acudeixen moltes referències possibles veient aquesta gran pel·lícula: Robert Bresson, per exemple, reconeixible en els dos actors protagonistes, Aliocha Schneider i Agathe Bonitzer, tan adolescents i eteris com estàtics i monocords, marca d’estil de l’autor d’El dinero o Una mujer dulce. O les tragèdies gregues de Jean-Marie Straub i Danièlle Huillet, despullades d’emocions, seques però commovedores, rodades amb actors no professionals i sempre en escenaris naturals.

JON, NOMÉS AMB LA SEVA FILLA, COMENÇA A CANTAR, A SUBLIMAR EL SEU DOLOR A TRAVÉS DE LA MÚSICA SENSE SABER, MAI HO SABRÀ, QUE HA MATAT AL PARE I QUE LA MARE DE LA SEVA FILLA ÉS LA SEVA PRÒPIA MARE.

Totes aquestes referències són petites crosses que la crítica busca per enfrontar-se a una obra que en realitat evoca moltes coses, però no s’assembla a res ni a ningú. L’estil característic del cinema de Schanalec, fet de llargs plans en què els personatges es mouen com en un ballet —n’és un exemple la seqüència de la taula de ping pong a la presó, que la directora ha escollit com a motiu d’un dels preciosos cartells del film—, s’enriqueix amb les el·lipsis de temps en què passen anys sense que vegem envellir els protagonistes sempre iguals, obligant l’espectador a emplenar els espais amb la seva imaginació

La tragèdia d’Èdip, s’intueix més que es veu perquè mai no s’explicita. Iro i Jon es coneixen, s’estimen i tenen una filla. Però un dia, quan la nena té set anys, Iro fa una trucada. No podrà suportar el que descobreix. Jon, només amb la seva filla, comença a cantar, a sublimar el seu dolor a través de la música sense saber, no ho sabrà mai, que ha matat el seu pare i que la mare de la seva filla és la seva pròpia mare.

Música utilitza Bach i Vivaldi en conjunció amb les cançons d’un poeta canadenc d’ara mateix, Doug Tielli, creant una atmosfera de conte, de relat abstret, de somni. Música és un film que cal sentir. Més que veure’l, cal sentir-lo, més que entendre’l, cal viure’l. Per gaudir-lo de debò cal acceptar les seves pròpies convencions, entrar en el seu joc i deixar-se emportar.

Angela Schanelec CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘All we imagine as light’, de Payal Kapadia, l’aposta d’última hora per la Palma d’Or"

La pel·lícula índia, entre les preferides de la competició, en un Festival de Canes amb major presència de cinema de dones en altres seccions.

ENTREVISTES

Claudine Nougaret

"El so com a creació"

“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.

FILMORETRATS

Sara Gómez

"Cinema, avantguarda, revolució i qüestionament"

Malgrat tenir una vida curta, la cineasta afrocubana va explorar les possibilitats del cinema documental com a eina de transformació social. Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort...

ENTREVISTES

Catherine Breillat

"La radicalitat del desig"

El D’A film Festival Barcelona d’aquest any va dedicar la seva retrospectiva a la figura de la francesa Catherine Breillat, una de les directores més transgressores del cinema europeu. A...

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

ACTUALITAT

MIFDB

"Guia per les Persistències fílmiques de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona"

Una panoràmica immillorable pel cinema fet per dones arreu del món a través de títols provinents de Brasil, Perú, la Xina, Geòrgia, Japó, Xile, Estats Units i Alemanya, entre d'altres...

ENTREVISTES

Delphine Girard

"Les víctimes no són models de perfecció"

“És magnífic que les dones s'ajudin per sobreviure”.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

ENTREVISTES

Meg Ryan

"“Estar en companyia de Nora, Jane i Diane només m’ha aportat coses positives com a persona i com a artista”"

Parlem amb l'actriu nord-americana sobre la influència d’Ephron, sobre el que va succeir després de l'estrena d'En carn viva o sobre dirigir una comèdia romàntica que, en comptes de mirar...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE