Crítica — Piezas: Un puzle emocional format per nou peces aparentment inconnexes

Piezas neix d’un desig de contar no una, sinó diverses històries. La directora explica:  “Sempre m’ha interessat la crítica social perquè, en molts casos, la gent no s’atura a pensar per ella mateixa. Repeteixen allò que escolten del seu partit polític, la seva religió o les tradicions familiars. El meu objectiu és convidar a la reflexió sobre temes quotidians que solen ser incòmodes i que, en general, preferim no veure.”

Nou personatges són els protagonistes de nou petites peces gairebé de càmera, rodades en plans seqüència. Aparentment, les històries del Matias, la Cristina, la Nina, la Marina, la Mònica, la Paula, la Irene, la Natalia i l’Ana no tenen res a veure entre si. Són curts monòlegs, o com a molt un diàleg, en què els personatges posen en evidència un problema social.

Matías, l’únic protagonista masculí, és un cuiner argentí que denuncia la xenofòbia; la Cristina, una prostituta casolana amb una filla, fa un gir inesperat al final de la història; la Nina és una ballarina que rep la notícia que té un càncer just quan el seu amant l’abandona; la Marina i l’Alex simbolitzen una altra mena de maltractament domèstic entre una mare i el seu fill; la Mònica és l’exemple de la violència de gènere; la Paula, model anorèxica, pateix trastorns d’alimentació; la Irene és una mare adolescent incapaç de cuidar el seu bebè; la Natalia és humiliada amb un brutal assetjament sexual en una entrevista de feina i l’Anna és la reaccionària i conservadora propietària del restaurant on treballa el Matías.